logo palabrab750

Dies Augenzelt
Von deinem Glanz
Allein erhellt,
O füll es ganz!

nubeclarah500

Debussy, Claude

  • Cançó de la setmana: Romance (L'âme évaporée (C. Debussy) - N. Gedda, A. Ciccolini
     
    Studie einer Lilie - Albrecht Dürer

    El 25 de març (només quatre dies després que escoltéssim una cançó del seu cicle Chansons de Bilitis) es complien cent anys de la mort de Claude Debussy, un dels compositors amb aniversari rodó d'aquest any. El cert és que no és un compositor que hagi convidat gaire sovint per aquí; només n'hem escoltat tres cançons fins ara i sembla que anem d'aniversari en aniversari, perquè la primera va ser Beau soir, amb ocasió del 150 aniversari del naixement del compositor, l'agost de 2012. Avui n'escoltarem la quarta, una mélodie que molts autors s'afanyen a afirmar que no és entre les millors (bé, no tot pot ser [...]

  • Cançó de la setmana: La chevelure (C. Debussy) - V. Gens, R. Vignoles
     
    portrait de Bilitis dessiné par P. Albert Laurens d'après le buste polychrome du musée du Louvre.El 1895 es va publicar a França la traducció francesa de l'obra d'una poetessa grega del segle VI a. C: Les chansons de Bilitis. Traduites du grec pour la première fois par P. L. Com es va desvelar a la segona edició de l'obra (1898), el traductor era Pierre Louÿs, escriptor i poeta, que ja havia publicat anteriorment altres traduccions d'obres de l'època clàssica. Els poemes s'havien trobat a la tomba de Bilitis, descoberta per l'alemany G. Heim; a les parets, folrades de pedra, hi havia inscrits els versos. Heim havia publicat la seva troballa el 1894, a Leizpig, amb el títol Bilitis sämtliche Lieder, zum ersten Male herausgegeben und mit einem Wörterbuche versehen (Cançons completes de Bilitis, publicades per primer cop i proveïdes d'un diccionari). La versió de Louÿs no estava completa; en un apèndix s'incloïen els poemes que encara no estaven traduïts. També s'hi [...]
  • Cançó de la setmana: Clair de lune (C. Debussy) - N. Dessay, P. Cassard
     
    Erato, muse of lyrical poetry - Charles MaynierFa gairebé dos anys vaig escriure una entrada sobre la progressiva desaparició dels textos dels poemes als programes de mà als recitals a casa nostra. Aquell dia us preguntava si per vosaltres també era fonamental disposar dels textos i la resposta va ser unànime: vau respondre (aquí i a les xarxes) espectadors, cantants i pianistes i tots vau estan d'acord en què eren imprescindibles, fins i tot si les cançons es cantaven en la llengua pròpia, vau donar arguments i vau proposar alternatives als textos impresos. És clar que la mostra era petita i per tant l'enquesta no tenia gaire valor estadístic però per a mi va ser molt il·lustratiu. Avui hi torno per parlar d'un altre aspecte: els cantants que no volen que els espectadors tinguem els textos.

Utilitzem cookies per millorar la nostra web i la teva experiència de navegació Llegir més

Accepto