Strauss, Richard

  • A d'amor

    Cançó de la setmana: Morgen (R. Strauss) - D. Röschmann, M. Martineau
     
    "És l'amor qui mou el sol i les estrelles".
    Vaig llegir aquesta frase en alguna banda quan anava a escola i la vaig copiar en una llibreta (sí, llavors ja ho feia). Després vaig saber que era el darrer vers de La divina comèdia i que Dant parlava d'un amor transcendent però el mal ja estava fet i a aquella adolescent la cita li va quedar gravada sense més reflexió, només per la seva bellesa. L'amor mou el sol i les estrelles i mou també els poetes a escriure versos (de vegades) tan inoblidables com els de Dant; molts d'aquests versos s'han convertit en cançons i per això m'ha estat molt fàcil triar aquesta paraula, amor, per començar una nova sèrie de cançons.
  • Desmitificando a Strauss

    Richard Strauss En Codalario Premium de junio de 2014 hacíamos un repaso de los lieder orquestados de Strauss,  todos ellos inicialmente compuestos para voz y piano y más tarde arreglados para orquesta por el propio Strauss o por otros compositores. En general, estos lieder corrieron mejor suerte por lo que respecta a su difusión que los que sólo cuentan con la versión para voz y piano o los compuestos directamente para voz y orquesta. En esta ocasión haremos una selección de las canciones de Strauss más interpretadas, escucharemos algunas que no entran en esa selección y apuntaremos algunos motivos que aclaren por qué esa selección, ya lo avanzamos [...]
     
    Llegiu l'article complet a Codalario
     
  • 173-62-103-100-95

    Cançó de la setmana: Ich liebe dich (R. Strauss) - J. Kaufmann, H. Deutsch
     
    tercer aniversari de LiederabendBenvolguts, aquesta setmana celebrem el tercer aniversari de Liederabend. Tres anys a la blogosfera és molt de temps! És cert que publico poc (els gurus del ram recomanen fer-ho almenys dos o tres cops per setmana) però he aconseguit fer-ho regularment i estic contenta d'haver establert un vincle amb els lectors. Una amiga de fa molts anys amb la qual ens veiem poc perquè vivim lluny em deia no fa gaire que trobar-se puntualment amb les entrades era una manera de saber de mi. M'agrada.

    Durant aquest any vam abandonar la primera "residència"del blog, la plataforma Blogger; va fer un bon servei però se'ns havia quedat petita. El 5 de juny vaig publicar la primera entrada a la nova llar; va ser una feinada [...]
  • Nadal amb Richard Strauss

    Cançons de la setmana: Weihnachtslied (R. Strauss) - M. Breedt, N. Schumann / Weihnachtsgefühl (R. Strauss) - E. Gruberova, F. Haider
     
    altL'any passat per aquestes dates tancàvem l'Any Britten amb dos fragments de la seva obra A Ceremony of Carols; aquesta setmana tanquem l'Any Strauss amb els seus dos lieder nadalencs.

    Richard Strauss va escriure les seves dues primeres obres a la tendra edat de sis anys. La primera va ser una polka i la segona Weihnachtslied (Cançó de Nadal), un lied breu, la primera estrofa d'un poema de Christian Schubart. Com us podeu imaginar és un lied molt senzill i segurament no és més que una anècdota a l'obra de Strauss però igualment és bufó i paga la pena sentir-lo ni que només sigui un cop. Aquí el teniu, interpretat per Michelle Breedt i Nina Schumann.
  • El jardí està de dol

    Cançó de la setmana: September (R. Strauss) - K. Flagstad, W. Furtwängler (dir.) / Soile Isokoski, M. Janowski (dir.)
     
    Effet d'automne à Argenteuil - MonetLa primavera de 1948, Richard Strauss i la seva dona Pauline vivien retirats a Suïssa. El compositor estava a punt de fer vuitanta-quatre anys, no feia tant que havia acabat el (segons les seves paraules) “més terrible període de la historia de la humanitat” i ell encara estava sota sospita d'haver-hi col·laborat. Feia uns mesos que havia tornat d'un viatge a Anglaterra durant el qual amb  ajuda d'amics com Thomas Beechan havia aconseguit rehabilitar la seva imatge, i el juny d'aquell mateix any se'l va classificar com a innocent al seu judici de desnazificació; a primers de 1949 va tornar a casa seva, a Garmish-Partenkirchen, on va morir el 6 de setembre. Va ser durant els  mesos entre la primavera i la tardor de 1948 que va escriure les seves últimes obres, cinc lieder, tot i que el darrer, Malven, va ser gelosament guardat per la soprano Maria Jeritza, a qui l'havia dedicat [...]
  • Wunderlich canta Strauss

    Cançó de la setmana: Ständchen(R. Strauss) - F. Wunderlich, J. Koetsier (dir.)
     
    Fritz WunderlichAvui dimecres 17 de setembre fa 48 anys de la mort del tenor Fritz Wunderlich, uns dies abans de fer els 36 anys. Com sempre per aquestes dates, a Liederabend li dediquem un record; el primer any el vam escoltar cantant Beethoven, el segon Schubert i aquest any serà Strauss. A més l'hem escoltat en altres entrades cantant Haydn i Schumann, i pocs compositors més podrem escoltar en la seva veu perquè com us deia l'any passat, Wunderlich va cantar molt poc lied. Si us esteu preguntant perquè havent cantat poc és un cantant tan especial segurament és que encara no l'heu escoltat mai; si és el cas, espero que avui el descobriu i compartiu la nostra admiració.
  • Confesso que no m'agraden totes les cançons

    Cançó de la setmana: Amor (R. Strauss) - D. Damrau, C. Thielemann (dir.)
     
    Cupido che fabbrica l'arco - ParmigianinoDe tant en tant us recomano de manera especial que escolteu la cançó que il·lustra el post perquè m'agrada molt. El que no ha passat encara és que us parlés d'una cançó que no m'agrada gens, però per a tot hi ha un primer cop. Per acabar-ho d'adobar, és una cançó que es considera una de les millors del seu autor: Amor, d'Strauss. Ja està, ja ho he dit, no puc amb Amor.

    Que perquè us ho explico ara? La culpa és de la calor, la porto malament i faig coses estranyes. Tot plegat va anar així: repassant a la meva llibreta els lieder d'Strauss previstos fins a final d'any vaig veure que un el cantava un tenor i l'altra un baríton. I repassant les nou entrades prèvies, hi canten cinc barítons, dos tenors i tres [...]
  • Tot celebrant Strauss

    Cançó de la setmana: Hymnus (R. Strauss) - T. Hampson, C. Thielemann
     
    Euterpe - J. HandmannDels aproximadament dos-cents lieder que va escriure Strauss, formen part del repertori uns cinquanta; la resta s'interpreten poc als recitals. Podríem dir que és normal, és estrany que tot el corpus d'un compositor formi part del repertori, excepte en el cas de compositors amb un nombre petit de cançons com ara Mahler o Duparc. D'aquesta cinquantena de lieder, la majoria els escoltem més amb acompanyament d'orquestra que amb acompanyament de piano. Normal també, Strauss i Mahler són els “pares” del lied orquestral. Continuem: alguns d'aquests lieder tan famosos que sentim als concerts simfònics, no els va orquestrar Strauss: els van orquestrar altres compositors en vida d'Strauss, sembla que amb el seu consentiment. I una última cosa: dels lieder que Strauss va compondre per a veu i orquestra només quatre s'interpreten amb freqüència.
  • Los lieder orquestados de Richard Strauss

    lieder orquestados de StraussSi algo distingue a Richard Strauss (junto con Gustav Mahler) de sus predecesores en la composición de lied es el acompañamiento con orquesta como alternativa al piano, y de las doscientas canciones que escribió las más interpretadas son las que tienen versión orquestal. Estamos tan acostumbrados a escuchar los lieder de Strauss formando parte de los programas sinfónicos que a menudo olvidamos algunos datos sorprendentes...
  • Zugabe

    Cançó de la setmana: Zugabe (R. Strauss) - T. Sharp, H.O. Ehrström
     
    Bildnis Richard Strauss - M. LiebermannAls junger Sänger hatte ich die Gelegenheit mit 23 Jahren meinen ersten Meisterkurs bei dem berühmten Hans Hotter zu machen. Das Thema des Kurses: Schubert, Wolf, Strauss.

    Quan era un jove cantant de 23 anys vaig tenir l'oportunitat de fer la meva primera classe magistral amb el cèlebre Hans Hotter. El tema del curs era: "Schubert, Wolf i Strauss".
  • La tardor a Barcelona

    Cançó de la setmana: Allerseelen (R. Strauss) - J. Norman, G. Parsons
     
    El silenci - F. AdanPer més que l'equinocci assenyali l'arribada de la tardor, a Barcelona aquesta estació s'ho pren amb calma i triga encara unes quantes setmanes a fer acte de presència; mentrestant, nosaltres continuem amb sandàlies i màniga curta i, com a molt, agafem la jaqueta si sortim de bon matí. Fins que arriba un dia que el termòmetre es queda encallat als 18º o 20º i els barcelonins per fi podem vestir-nos amb la roba que els maniquins dels aparadors portaven a mitjans agost (perquè ara els maniquins ja porten abric).
  • Morir, dormir

    Cançó de la setmana: Beim Schlafengehen (R. Strauss) - K. Jarnot, H. Deutsch
     
    Night and her daughter Sleep - M.L. MacomberFa unes setmanes un amic em va escriure per dir-me que havia d'escoltar un disc que s'acabava de comprar, lieder d'Strauss cantats per Konrad Jarnot. Per a ell Jarnot havia estat un descobriment, i val a dir que per a mi també ho va ser quan el vaig escoltar, però si me'l recomanava amb tant d'entusiasme era perquè el disc incloïa... els Vier letzte Lieder! Les quatre últimes cançons d'Strauss cantades per un baríton! Vaig quedar tan sorpresa com ell
  • Vine amb mi

    Cançó de la setmana: Cäcilie (R. Strauss) - S. Keenlyside, M. Martineau / J. Kaufmann, H. Deutsch
     
    kiss by the window - MunchQuan vaig incloure Cäcilie a la llista de cançons més felices vaig dir que era una manera irresistible de dir "no saps el que et perds si no véns amb mi". Una cançó exuberant, apassionada, tan seductora que el poeta només podia rebre un sí per resposta. Aquell mateix dia una tuitera em va comentar que trobava que Cäcilie era més un intent desesperat de convèncer que no una cançó feliç. El poeta sempre parlava en condicional, "Si tu sabessis", i no estava tan segura que ella digués que sí; precisament l'encant de la cançó és aquest dubte que ens queda. Llavors vaig pensar que potser la felicitat l'afegim (o no) nosaltres.
  • Desolació

    Cançó de la setmana: Befreit (R. Strauss) - S. Keenlyside, M. Martineau
     
    Ciencia y caridad - PicassoApunt autobiogràfic: quan m'arriba un disc nou i no el puc escoltar com cal el poso mentre feinejo per casa i faig una audició a mitges, com qui fulleja una revista abans de llegir-la. Un dia estava mig escoltant un disc i una cançó va fer que m'aturés, deixés el que estava fent (sort que no era el dinar, si no se'm crema) i anés a veure què hi estava passant.
  • Desert i oasis

    Cançó de la setmana: Wiegenlied (R. Strauss) - A. Schwanewilms, M. Lange
     
    Maternitat amb cortina vermella - PicassoDurant les darreres setmanes s'han anat fent públiques les noves temporades dels principals auditoris d'Europa i n'he anat destriant els recitals de lied. La seva presència al Palau de la Música Catalana, El Gran Teatre del Liceu i L'Auditori és ben escassa; si no se m'ha escapat res (doneu-me una alegria i dieu-me que sí), entre tots tres sumen tres recitals: un al Palau, dos a l'Auditori i cap al Liceu. La programació liederística dels tres principals auditoris de casa nostra és un desert. D'acord, no espero una programació tan esplèndida com la de Wigmore Hall a Londres, però Barcelona ofereix programació de qualitat en altres gèneres i podria ser així també amb el lied.
  • La sang del drac

    Cançó de la setmana: Rote Rosen (R. Strauss) - C. Tilling, P. Rivinius
     
    Rosa indica cruenta - J. RedoutéDe la sang del drac van sortir tot de roses vermelles. El cavaller Sant Jordi n'agafà una i la donà a la princesa en senyal d'amor i llibertat abans de marxar a lloms del seu cavall.

    Des del segle XV els carrers s'omplen de roses per Sant Jordi i des de fa quatre dies podem omplir-ne també el ciberespai. L'afecte amb què es regalen és el mateix, però n'hem d'imaginar la forma, el tacte avellutat dels pètals i la olor... o podem escoltar-les, perquè de cançons dedicades a les roses no ens en falten.

Utilitzem cookies per millorar la nostra web i la teva experiència de navegació Llegir més

Accepto