A finals del segle XIX, la relació entre compositors era si fa no fa com un segle abans: el compositor venia la seva obra per una quantitat pactada i en perdia pràcticament tots els drets. El sistema que ens és més familiar, en què el compositor té més control sobre la seva obra i es reparteix els guanys de les vendes de les partitures amb l'editor, va ser impulsat per Richard Strauss, que el 1898 va escriure a cent seixanta compositors plantejant-los la necessitat de millorar la seva situació. La seva proposta va tenir tan d'èxit que poc després el parlament alemany aprovava una nova llei que regulava els drets dels músics de [...]
W de Wunderlich
Benvolguts, faig vacances! Així que aquesta setmana i la vinent us escriuré només quatre ratlles i la W serà la lletra més curta de l'abecedari de Liederabend (ben mirat, també és la més curta del diccionari, només té una plana). Canviar de paraula no era una opció i tampoc no ho era publicar-la en una altra data. No, quedar-me sense vacances, tampoc.V de vida
El lied parla de la vida. No és que ho digui jo, és que si llegim entrevistes a intèrprets trobarem que aquesta afirmació és constant. Per això el lied sempre és actual i per això la lletra V de l'abecedari de Liederabend és per a vida.
El lied parla de la vida perquè la poesia en parla, naturalment. Les paraules que feien servir els poetes fa quatre-cents anys són diferents de les que feien servir en fa cent o les que fan servir avui dia, però els seus interessos eren fonamentalment els mateixos a totes [...]
El Master en Lied de l'ESMUC ens visita: Epheu
Epheu es la tercera de las cuatro canciones que componen Mädchenblumen, ciclo que fue compuesto por el alemán Richard Strauss (1864-1949), y que pertenece al Op.22 de su obra. Mädchenblumen data de 1886 y está basado en los textos de Felix Dahn (1834-1912), quien fue un poeta, historiador y jurista alemán.
(Article de Michel Reynoso, alumne del Màster en Lied de l'ESMUC)
A l'ombra de la primavera
Quan Friedrich Klopstock diu al seu poema Das Rosenband "la meva vida quedà lligada a la seva amb aquesta mirada" i "la seva vida quedà lligada a la meva amb aquesta mirada" ("mein Leben hing mit diesem Blick' an ihrem Leben" i "ihr Leben hing mit diesem Blick' an meinen Leben") no diu res que no es diguessin ell i la seva promesa, Margareta Moller, a les seves cartes. Si la tendresa i la delicadesa dels poemes de Klopstock es corresponia, com sembla, amb la realitat, el temps de la parella junts devia ser ben feliç; per posar tres [...]
O d'orquestra
"O d'orquestra? Però si has compartit poques cançons amb orquestra!" És cert, me'n vaig adonar quan vaig triar la lletra. I vaig pensar que l'abecedari em donava l'oportunitat de fer examen de consciència i repassar la casuística de la cançó amb orquestra. Som-hi?Hi ha les cançons orquestrals i prou, sense versió per a piano (que jo sàpiga). Així que les poso amb orquestra o no les poso. I les poso, és clar. Poques, perquè tampoc és que n'hi hagi tantíssimes, si les comparem amb les cançons només amb piano. Per exemple, hem escoltat un dels Poèmes d'automne d'Ernest Bloch, o l'Hymnus de Richard Strauss. Hi ha també les cançons amb "doble versió", les que es publiquen simultàniament amb [...]
Ofèlia i Strauss
Al febrer us vaig parlar dels lieder que Brahms havia escrit a partir de les cançons que Ofèlia canta a la seva darrera escena a Hamlet; aquell dia us vaig avançar que aquell article que havia titulat "Ofèlia i Brahms" també podria haver-se titulat "Ofèlia i Strauss" i avui, abans no acabi la temporada, us faré cinc cèntims del lieder que va escriure Richard Strauss amb els mateixos textos de Shakespeare. Sí, ja sé que encara queden els tres mesos d'estiu per acabar la temporada 2016-2017, però la meva llibreta em diu que a hores d'ara, si surt tot el que ha de sortir, aquestes darreres setmanes ja estan prou atapeïdes.A d'amor
"És l'amor qui mou el sol i les estrelles".Vaig llegir aquesta frase en alguna banda quan anava a escola i la vaig copiar en una llibreta (sí, llavors ja ho feia). Després vaig saber que era el darrer vers de La divina comèdia i que Dant parlava d'un amor transcendent però el mal ja estava fet i a aquella adolescent la cita li va quedar gravada sense més reflexió, només per la seva bellesa. L'amor mou el sol i les estrelles i mou també els poetes a escriure versos (de vegades) tan inoblidables com els de Dant; molts d'aquests versos s'han convertit en cançons i per això m'ha estat molt fàcil triar aquesta paraula, amor, per començar una nova sèrie de cançons.
Desmitificando a Strauss
En Codalario Premium de junio de 2014 hacíamos un repaso de los lieder orquestados de Strauss, todos ellos inicialmente compuestos para voz y piano y más tarde arreglados para orquesta por el propio Strauss o por otros compositores. En general, estos lieder corrieron mejor suerte por lo que respecta a su difusión que los que sólo cuentan con la versión para voz y piano o los compuestos directamente para voz y orquesta. En esta ocasión haremos una selección de las canciones de Strauss más interpretadas, escucharemos algunas que no entran en esa selección y apuntaremos algunos motivos que aclaren por qué esa selección, ya lo avanzamos [...]173-62-103-100-95
Benvolguts, aquesta setmana celebrem el tercer aniversari de Liederabend. Tres anys a la blogosfera és molt de temps! És cert que publico poc (els gurus del ram recomanen fer-ho almenys dos o tres cops per setmana) però he aconseguit fer-ho regularment i estic contenta d'haver establert un vincle amb els lectors. Una amiga de fa molts anys amb la qual ens veiem poc perquè vivim lluny em deia no fa gaire que trobar-se puntualment amb les entrades era una manera de saber de mi. M'agrada.Durant aquest any vam abandonar la primera "residència"del blog, la plataforma Blogger; va fer un bon servei però se'ns havia quedat petita. El 5 de juny vaig publicar la primera entrada a la nova llar; va ser una feinada [...]
Nadal amb Richard Strauss
L'any passat per aquestes dates tancàvem l'Any Britten amb dos fragments de la seva obra A Ceremony of Carols; aquesta setmana tanquem l'Any Strauss amb els seus dos lieder nadalencs.Richard Strauss va escriure les seves dues primeres obres a la tendra edat de sis anys. La primera va ser una polka i la segona Weihnachtslied (Cançó de Nadal), un lied breu, la primera estrofa d'un poema de Christian Schubart. Com us podeu imaginar és un lied molt senzill i segurament no és més que una anècdota a l'obra de Strauss però igualment és bufó i paga la pena sentir-lo ni que només sigui un cop. Aquí el teniu, interpretat per Michelle Breedt i Nina Schumann.
El jardí està de dol
La primavera de 1948, Richard Strauss i la seva dona Pauline vivien retirats a Suïssa. El compositor estava a punt de fer vuitanta-quatre anys, no feia tant que havia acabat el (segons les seves paraules) “més terrible període de la historia de la humanitat” i ell encara estava sota sospita d'haver-hi col·laborat. Feia uns mesos que havia tornat d'un viatge a Anglaterra durant el qual amb ajuda d'amics com Thomas Beechan havia aconseguit rehabilitar la seva imatge, i el juny d'aquell mateix any se'l va classificar com a innocent al seu judici de desnazificació; a primers de 1949 va tornar a casa seva, a Garmish-Partenkirchen, on va morir el 6 de setembre. Va ser durant els mesos entre la primavera i la tardor de 1948 que va escriure les seves últimes obres, cinc lieder, tot i que el darrer, Malven, va ser gelosament guardat per la soprano Maria Jeritza, a qui l'havia dedicat [...]
Wunderlich canta Strauss
Avui dimecres 17 de setembre fa 48 anys de la mort del tenor Fritz Wunderlich, uns dies abans de fer els 36 anys. Com sempre per aquestes dates, a Liederabend li dediquem un record; el primer any el vam escoltar cantant Beethoven, el segon Schubert i aquest any serà Strauss. A més l'hem escoltat en altres entrades cantant Haydn i Schumann, i pocs compositors més podrem escoltar en la seva veu perquè com us deia l'any passat, Wunderlich va cantar molt poc lied. Si us esteu preguntant perquè havent cantat poc és un cantant tan especial segurament és que encara no l'heu escoltat mai; si és el cas, espero que avui el descobriu i compartiu la nostra admiració.Confesso que no m'agraden totes les cançons
De tant en tant us recomano de manera especial que escolteu la cançó que il·lustra el post perquè m'agrada molt. El que no ha passat encara és que us parlés d'una cançó que no m'agrada gens, però per a tot hi ha un primer cop. Per acabar-ho d'adobar, és una cançó que es considera una de les millors del seu autor: Amor, d'Strauss. Ja està, ja ho he dit, no puc amb Amor.Que perquè us ho explico ara? La culpa és de la calor, la porto malament i faig coses estranyes. Tot plegat va anar així: repassant a la meva llibreta els lieder d'Strauss previstos fins a final d'any vaig veure que un el cantava un tenor i l'altra un baríton. I repassant les nou entrades prèvies, hi canten cinc barítons, dos tenors i tres [...]
