Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. facebook pinterest twitter spotify

email facebook pinterest twitter spotify

logo palabrab750

Sie selber, aller Liebe Wonne
Ist Rose und Lilie und Taube und Sonne,
Ich liebe alleine
Die Kleine, die Feine, die Reine, die Eine!

nubeclarah500

Duparc, Henri

  • Moment musical (IV)

    Cançó de la setmana: L'invitation au voyage (H. Duparc) - N. Gedda, E. Werba
     
    altSe suposa que quan publiquem regularment hauríem d'escriure amb molta antelació o bé tenir un article "comodí" de reserva, per si de cas quan arriba el moment de publicar ha fallat alguna cosa. La primera opció és una utopia i la segona no m'agrada, m'estimo més explicar per què no hi ha una entrada normal (en aquest cas, senzillament, perquè no he arribat a tot) i treure una minientrada amb la seva corresponent cançó; són els "moments musicals".

    El moment musical d'aquesta setmana és especial. El 9 de febrer, forumopera.com va publicar la notícia de la mort de Nicolai Gedda. Segons informava la seva filla Tania, el tenor havia mort un mes abans, el 8 de gener [...]
  • Disset cançons

    Cançó de la setmana: Chanson triste (H. Duparc) - J. Kaufmann, H. Deutsch
     
    Love and pain - E. MunchQuan una cançó em ronda pel cap durant setmanes inevitablement acabo compartint-la aquí al blog i Chanson triste, d'Henri Duparc, porta molt de temps demanant el seu torn. Revisant les entrades anteriors dedicades a Duparc m'he adonat que amb prou feines si us havia parlat d'aquest compositor, un dels més interpretats als recitals. Potser us heu adonat que en els blocs de quatre o sis cançons que se'n solen cantar sempre van rodant les mateixes; de vegades, amb altres compositors, això passa perquè se solen interpretar les més populars però en aquest cas no és així; és, senzillament, perquè no en té més. El catàleg d'Henri Duparc el formen exactament disset cançons, una de les quals és un duo i per tant difícilment s'interpreta. Sorprenent, oi?
  • Escenes estiuenques: badar

    Cançó de la setmana: Phydilé (H. Duparc) - C. Maltman, J. Drake
     
    Up - Peter DocterPel temps de vacances he triat tres temes estiuencs, tres temes que toquem al blog a qualsevol època de l'any però que sembla que a l'estiu, durant les vacances, vénen més de gust. El primer, ho diu el títol de l'entrada, és badar, estar-se sense fer res. Jeure a terra a l'ombra d'un arbre, a una gandula amb un mojito a la mà, endormiscar-se, mirar com passen els núvols... Un dels grans plaers de les vacances, estar-se sense fer res. Com que al segle XIX els poetes tenien molt de temps lliure, no serà el primer cop que badem a Liederabend.
  • Recorda't de viure (I)

    Cançó de la setmana: Romance de Mignon (H. Duparc) - V. Gens, S. Manoff
     
    Goethe a la finestra de casa seva al Corso de Roma - J. TischbeinEn uns hipotètics premis com ara els Oscars però dedicats a la cançó (com s'haurien de dir? Schuberts? I l'estatueta seria una branca de til·ler?), Johann Wolfgang von Goethe seria un clar aspirant a dues de les categories: premi al poeta amb més poemes musicats i premi al poema amb més versions. En aquest blog, de les noranta entrades que portem fins ara, dotze estan dedicades a cançons amb poemes seus; només li podria fer ombra Rückert, i això perquè és una debilitat meva, no perquè objectivament sigui ni molt menys comparable.
  • Allà, tot és ordre i bellesa

    Cançó de la setmana: L'invitation au voyage (H. Duparc) - J. van Dam, M. Pikulski
     
    Luxe, calme et volupté - H. MatisseOrdre. Per a alguns, una necessitat; per d'altres, una amenaça. Una font d'inspiració o la mort de la creativitat. L'harmonia o la rigidesa. Si us teniu per endreçats segurament us haureu adonat que els que no ho són tant sovint associen l'ordre amb grisor i avorriment, si no amb les pitjors connotacions de rutina i disciplina.

Utilitzem cookies per millorar la nostra web i la teva experiència de navegació Llegir més

Accepto