Heine, Heinrich

  • Cançó de la setmana: Lotoren lorak (P. Sorozábal) - M. Arruabarrena, Cristian Mandeal (dir.)
     
    altSense un poema no hi hauria un lied. De vegades oblidem aquesta obvietat i això fa que passem per alt la importància de conèixer el poema. Si la primera persona del plural afecta només als oients, bé, és el nostre problema; cadascú és ben lliure de decidir com gaudeix d'un recital, si centrant-se només en la part estrictament musical o capbussant-se també en el poema. Però si els qui s'obliden dels poemes són els programadors o els artistes, la cosa canvia, pequè ens priven als aficionats de triar.
  • Cançó de la setmana: Im Rhein, im heiligen Strome (R. Schumann) - T. Quasthoff, R. Szidon
     
    Manuscript Illumination with the Annunciation in an Initial R, from a Gradual. ca. 1300Dedicar la lletra R de l'abecedari de Liederabend al Romanticisme semblava l'elecció més lògica, no debades el lied és probablement EL gènere romàntic; no se m'acut cap altra forma musical tan pròpia d'aquest període, com no siguin els impromptus, moments i altres peces breus per a piano. Així que vaig anotar a la llibreta "R de Romanticisme" sense dubtar-ho i sense dedicar un minut a pensar de què parlaria. I això que dos anys després, quan s'acosta la data d'aquesta entrada i mires d'ordenar-la al teu cap (un exercici [...]
  • Cançó de la setmana: Die Stadt (F. Schubert) - H. Schlusnus, S. Peschko
     
    Stadt bei Mondaufgang (Stadt am Wasser bei untergehender Sonne), 1817Per què us deia fa dues setmanes que Die Stadt ens pot donar una pista de la música que ens hem perdut amb la mort prematura de Schubert? Llavors us vaig dir que era una cançó estranya i fascinant, només això. Ni tan sols el poeta, Heine, o els intèrprets, Thomas Quasthoff i Justus Zeyen. Aquell article ja era prou llarg com per afegir-hi encara un parell de paràgrafs més i vaig prendre'n nota per parlar-ne avui.

    Quan es parla del que Franz Grillparzer va anomenar les "més belles esperances" de Schubert, la música que no va poder escriure, se sol fer referència a la modernitat d'algunes de les obres que va escriure en el seu darrer any, com les tres sonates per a piano o les cançons de Heine. Hi podem afegir d'altres escrites abans, que [...].
  • Cançó de la setmana: Die Stadt (F. Schubert) - T. Quasthoff, J. Zeyen
     
    Nocturne: The River at Battersea - WhistlerSe sap poc de la relació que van tenir Schubert i Wagner. Amb els anys, el rei d'aquesta casa havia aprés a sobreposar-se, més o menys, a la seva timidesa, però l'abassegadora personalitat de Wagner era una dura prova per a ell. Probablement es van trobar en diverses ocasions; com us deia la setmana passada, potser també en aquella reunió de 1863 en què es van conèixer Brahms i Wagner, però no van arribar a fer amistat, es van mantenir en el respecte i l'admiració mútues. Schubert va abandonar molt aviat l'òpera, desanimat per la rebuda tan freda que tenien les seves estrenes. Per més que li diguessin que només era qüestió de trobar un bon llibret, ell sospitava que el principal problema era que ell componia òpera alemanya, mentre que el públic volia òpera italiana (i llavors somreia recordant el seu bon mestre Salieri). Vés si no triomfaven, a Viena, òperes italianes [...]
  • Cançó de la setmana: Der Doppelgänger (F. Schubert) - I. Arcayürek, S. Lepper
     
    altEl primer en fer servir la paraula doppelgänger va ser l'escriptor Jean Paul, a la seva novel·la Siebenkäs, l'any 1796; la figura existia des de temps molt remots en diferents cultures i lleugeres variants, però va ser una imatge recurrent durant el Romanticisme. De vegades, el doppelgänger és el desdoblament d'una persona, que ens acaba mostrant a través d'aquest doble el pitjor que duu a dins. Robert Louis Stevenson, el nostre poeta de la setmana passada, ens presenta un doppelgänger en una de les seves novel·les més conegudes, El cas misteriós de Dr. Jekyll i Mr. Hyde; Oscar Wilde, a qui també vam escoltar fa un temps, és l'autor d'una altra novel·la que tracta el tema, El retrat de Dorian Gray. Totes dues obres, sinistres, gairebé (o sense gairebé) terrorífiques, desenvolupen la idea de la dualitat de la naturalesa humana.
  • Cançó de la setmana: Ich will meine Seele tauchen (R. Schumann) - F. Wunderlich, H. Giesen
     
    Fritz WunderlichBenvolguts, aquesta setmana estic de vacances, tant desconnectada com sigui possible de qualsevol andròmina tecnològica. No m'oblido de vosaltres i que avui és dimecres, però; per això us envio aquesta postal musical des d'un lloc inspirador de lieder com n'hi ha pocs.
  • Cançó de la setmana: Du bist wie eine Blume (R. Schumann) - F. Boesch, M. Martineau
     
    altBenvolguts, aquesta setmana tanquem el mes d'agost (espero que molts encara feu vacances!) i la temporada 2016-2017. Altres anys arribàvem fins aquí amb les entrades estiuenques dedicades a la Schubertíada a Vilabertran, però enguany el calendari ens ho ha posat complicat; llavors, pensant què podria publicar que fos lleuger com se suposa que ha de ser l'estiu, vaig recordar unes quantes coses que tenia guardades i podia compartir amb vosaltres.
     
     
     
     
  • Cançó de la setmana: Herr Olaf, es ist Mitternacht (F. Draeseke) - R. Trekel, I. Danz
     
    Ehrhardt, Adolf - Ritter OlafEl rei i el botxí esperen a la porta de la catedral que acabi el casament de la filla del rei amb el cavaller Olaf per executar el nuvi. El cavaller, amb un somriure als llavis, demana al rei que li concedeixi una mica més de temps, fins a la mitjanit; vol celebrar les seves noces. Passen les hores; el cavaller beu l'última copa i balla per últim cop amb la seva muller, mentre el botxí espera a la porta. I arriba la mitjanit.

    Aquesta història esgarrifosa l'explica Heinrich Heine en la seva balada Ritter Olaf, escrita el 1839. Com altres dues balades anteriors, Erlkönig, de Goethe (1772) i Erlkönigs Tochter, de Herder (1778), probablement s'inspira ni que sigui vagament en una antiga llegenda escandinava; com veiem, aquestes llegendes van ser una [...]
  • Cançó de la setmana: Berg und Burgen schau'n herunter  (R. Schumann) - F. Boesch, M. Martineau
     
    Burgen am Rhein - William TurnerA escola ens explicaven que el Rin era un dels rius més llargs d'Europa, que la travessava des dels Alps fins al mar del Nord, que va ser una de les rutes comercials més importants ja des de l'imperi romà, que feia frontera entre aquest estat i aquell altre i passava per aquí i per allà; la meva capacitat per oblidar els mapes només és comparable a la d'oblidar dinasties i les seves dates. El que no ens explicaven, perquè això si ho recordaria, és que va ser un dels símbols del Romanticisme. Ho tenia tot per ser-ho: les seves muntanyes, valls, gorges, boscos i boires eren aquella natura autèntica i inaccessible tan desitjada. Els seus castells en ruïnes evocaven el passat, aquell temps dels herois medievals. No hi faltaven tampoc les llegendes vinculades a punts concrets del riu, com la de la Loreley o la de Heinrich i Konrad, els germans enemistats per amor. En definitiva, el Rin, especialment [...]
  • Cançó de la setmana: Warum sind denn die Rosen so blass  (F. Mendelssohn-Hensel) - D. Damrau, H. Deutsch
     
    altPer ser precisos, J de la Diada de Sant Jordi, perquè el que celebrem a Liederabend cada any és la festa, són les roses. Recordem també altres dates cada any, la Pasqua i el Nadal, i, de tant en tant, alguna més com Tots Sants o fins i tot el dia de Sant Antoni de Pàdua; tot s'hi val si ens proporciona una excusa per escoltar una cançó. Però, de totes les festes que puguem celebrar, la meva preferida és la de Sant Jordi; per això té una lletra al nostre abecedari. Com que aquestes pàgines es llegeixen des d'aquí a tocar fins a les antípodes, voldria dedicar aquesta entrada a tots els que no tindreu ocasió de celebrar la festa al carrer el dia 23, el proper diumenge, explicant-vos perquè és tan especial. Si viviu a Catalunya tindreu la vostra opinió sobre aquest dia, així que us convido a dir-ne la vostra.
  • Cançó de la setmana: Wenn ich in deine Augen seh' (F. Schumann) - C. Maltman, G. Johnson
     
    The hand book of mediaeval alphabets and devices - Henry ShawDarrera entrada de l'abecedari de Liederabend abans que acabi la temporada, amb D de Dichterliebe. En realitat va anar de poc que no fos C de cicle, però llavors no hagués pogut ser C de contemporani; això de l'abecedari té molt de trencaclosques. Llavors vaig pensar que només havia de triar un cicle com a representant de tota la resta. Podria haver triat W de Winterreise però la W la tenia ocupada amb... Bé, la W ja estava ocupada. I, com us deia l'últim cop que en vaig parlar, Dichterliebe m'agrada amb deliri. Crec que no hi ha cap altre cicle que hagi escoltat tant, amb tanta golafreria; de vegades m'estic d'escoltar-lo perquè sé que si m'hi poso podria obrir un altre període de Dichterliebedependència. Que per què m'agrada tant? Aquí us en dono cinc motius, n'hi ha molts més....
  • Cançó de la setmana: Der Asra (A. Rubinstein) - B. Appl, J. Baillieu
     
    altEls símptomes de la baritonofília són clars. Pateixes de baritonofília quan et diuen La dama de piques i penses en el príncep Ieletvski, La ciutat morta i penses en Pierrot, fins i tot penses en Riccardo quan et parlen d'I Puritani; quan et diuen que un tenor farà de Pelléas arrufes el nas i rebatejaries Don Carlo per dir-li Posa. Si us reconeixeu en els símptomes, sapigueu que és un transtorn relativament freqüent (no tant com la tenoritis i la sopranitis, però) i no és greu. Només cal acceptar-lo. I gaudir-ne. I donar novament gràcies a Mozart, aquest cop pels seus Don Giovanni, Leporello, comte d'Almaviva, Figaro, Guglielmo, Papageno i resta de la tropa.
  • Cançó de la setmana: Die Rose, die Lilie, die Taube, die Sonne  (R. Schumann) - J. Kaufmann, H. Deutsch
     
    collage aniversariSi veieu un títol amb cinc xifres ja sabeu que celebrem el nostre aniversari, oi? Doncs sí, aquest blog acaba de fer quatre anys! I n'estic molt cofoia, quatre anys a la xarxa és molt de temps. Moltes gràcies a tots, estimats lectors! Gràcies per llegir i per comentar, ja sigui aquí, per correu, a les xarxes socials o fent una cervesa. Avui repassarem l'any i les xifres, us comentaré algunes novetats al web, us parlaré d'una nova sèrie d'entrades i us presentaré una joia de cançó, preferida entre les preferides.
  • Cançó de la setmana: Die Lotosblume (R. Schumann) - F. Wunderlich, H.Giesen
     
    La chiquita piconera - J. Romero de TorresJa som a finals de juliol i portem molt de temps suportant la calor i aquestes nits xafogoses i de poc dormir. Per tant... és temps de cabòries! Les cabòries d'avui surten de converses amb els meus amics, que em donen peu a parlar sobre un tema que apareix per aquí de tant en tant: perquè ens agrada el que ens agrada.

    Tot va començar amb una conversa amb el meu amic J. Obro parèntesi: tots els amics esmentats en aquesta entrada tenen un llarg recorregut com a aficionats a la música, sobretot a l'òpera, i estan molt acostumats a analitzar i compartir els seus gustos i disgustos; com a ratetes de laboratori són perfectes. Tanco parèntesi. El meu amic J. em deia que li havia agradat molt un enregistrament de Josef Schmidt cantant Ständchen [...]
  • Cançó de la setmana: Morgens steh' ich auf und frage (R. Schumann) - M. Goerne, V. Ashkenazy
     
    altCom us comentava ahir aquesta setmana he endarrerit un dia la publicació de l'entrada del blog; el motiu és que avui dijous s'ha presentat la Schubertíada a Vilabertran 2015, la 23ena edició del festival. Aquí teniu un repàs de la programació, centrat sobretot en el que més ens interessa aquí, el els recitals de lied. Ja us avançó que tindrem Matthias Goerne, és clar, però també, i per primer cop, Measha Brueggergosman, Luca Pisaroni, Sarah Connolly i Dorothea Röschmann. A més, hi haurà el concert debut d'Oddur Jonsson. Som-hi?
  • Cançó de la setmana: Verfehlte Liebe (H. Eisler) - D. Fischer-Dieskau, A. Reimann
     
    Interior, Strandgade, 30 - V. Hammershoi"Barbara" és un relat de Joseph Roth la protagonista del qual és una dona que queda vídua molt jove i amb un nadó. A partir de llavors es dedica en cos i ànima a pujar el nen i donar-li una bona educació. Hi sacrifica l'amor de la seva vida, el Peter; hi sacrifica també la salut, literalment es mata a treballar. Tot debades, perquè el nen es converteix en un jove egoista i gandul, incapaç de mostrar-hi el més mínim afecte. Quan Barbara mor ell és a la cambra però ella mor sola, només acompanyada pel record del Peter. Us parlo d'aquest relat perquè quan el llegia em va venir al cap el darrer vers d'una cançó de Hanns Eisler: "verfehlte Liebe, verfehltes Leben", que podem traduir com "malaguanyat amor, malaguanyada vida".
  • Schumann - Dichterliebe¿Cómo abordar una presentación de Dichterliebe, el gran ciclo de Robert Schumann? Podríamos empezar por contar que fue compuesto en una semana, entre el 24 y el 31 de mayo de 1840, justo después de acabar Schumann su Liederkreis sobre poemas de Eichendorff; podríamos hablar de los veinte poemas del Lyrisches Intermezzo de Heinrich Heine que Schumann eligió para articular una historia con principio y fin; decir que Heine reflejó en esos poemas su amor frustrado por su prima Amalie o hablar de cómo se conocieron Schumann y Heine en 1828. Podríamos hablar también, una por una, de las dieciséis canciones que finalmente formaron el ciclo [...]
  • Cançó de la setmana: Les deux grenadiers (R. Wagner) - T. Hampson, G. Parsons
     
    Marshal Ney supporting the Rear Guard during the Retreat from Moscow - Adolphe YvonRichard Wagner va ser compositor de Lieder en els seus anys juvenils amb les seves Set composicions sobre el Faust de Goethe o Der Tannenbaum (L'avet). Uns anys després, en la primera estada de Wagner a París (1839-1842), Wagner va compondre un grapat de cançons en francès, de la qual destaca una, potser el millor Lied de Wagner, al marge, clar, dels Wesendonk-Lieder.

    En aquests anys, Wagner va conèixer personalment una de les majors glòries de la literatura alemanya de tots els temps, el poeta Heinrich Heine. La influència de Heine va ser decisiva en les primeres òperes autènticament wagnerianes, L'holandès errant i Tannhäuser[...]
  • Cançó de la setmana: Aus meinem Tränen sprießen (R. Schumann) - F. Wunderlich, Hubert Giesesn
     
    logo MariscalUna altra entrada extraordinària, avui per sumar-nos a la iniciativa aPARAULA’m, que ens proposa que apadrinem un mot per celebrar l’Any de la paraula viva i commemorar el centenari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. La proposta ens demana concretament que el 9 de maig publiquem un escrit als nostres blogs parlant de la nostra paraula apadrinada.

    A Liederabend ens agraden les paraules molt i molt, no hi podíem faltar. Apadrinem la paraula: embadalir
  • Cançó de la setmana: Im wunderschönen Monat Mai (R. Schumann) - F. Wunderlich, Hubert Giesesn
     
    Bridge over a Pond of Water Lilies - Édouard MonetAmb aquestes paraules, Im wunderschönen Monat Mai (En el magnífic mes de maig) comença el cicle de cançons més conegut de Schumann i un dels més cantats en els recitals, Dichterliebe (Amors de poeta).

    És també un dels pocs cicles de Schumann que explica una història, la d'algú que s'enamora d'una noia que es casa amb algú altre; la mateixa història que trobem a Die schöne Müllerin (La bella molinera), de Schubert. En tots dos casos compartim primer la il·lusió del noi i després el seu desencís i el seu dolor però els camins paral·lels acaben aquí; mentre el protagonista de Die schöne Müllerin acaba adormint-se al rierol, el de Dichterliebe supera la pèrdua i el que acaba al riu són el seu amor i el seu penar.

Utilitzem cookies per millorar la nostra web i la teva experiència de navegació Llegir més

Accepto