Schumann, Robert

  • Cançó de la setmana: Gebet (R. Schumann) - J. Banse, G. Johnson
     
    Mary Stuart - (school of) Francis Clouet

    Gedichte der Königin Maria Stuart és l'últim cicle que va compondre Robert Schumann, el desembre de 1852. També són, com qui diu, els seus darrers lieder; posteriorment, només en va compondre dos més. La història de Maria I d'Escòcia ja havia atret Schiller, que l'any 1800 havia escrit el seu drama Maria Stuart, basada en els darrers dies de la vida de la reina; havia atret també Donizetti, que va compondre el 1835 la seva òpera Maria Stuarda a [...]

  • Cançó de la setmana: Im Rhein, im heiligen Strome (R. Schumann) - T. Quasthoff, R. Szidon
     
    Manuscript Illumination with the Annunciation in an Initial R, from a Gradual. ca. 1300Dedicar la lletra R de l'abecedari de Liederabend al Romanticisme semblava l'elecció més lògica, no debades el lied és probablement EL gènere romàntic; no se m'acut cap altra forma musical tan pròpia d'aquest període, com no siguin els impromptus, moments i altres peces breus per a piano. Així que vaig anotar a la llibreta "R de Romanticisme" sense dubtar-ho i sense dedicar un minut a pensar de què parlaria. I això que dos anys després, quan s'acosta la data d'aquesta entrada i mires d'ordenar-la al teu cap (un exercici [...]
  • Cançó de la setmana: Ich will meine Seele tauchen (R. Schumann) - F. Wunderlich, H. Giesen
     
    Fritz WunderlichBenvolguts, aquesta setmana estic de vacances, tant desconnectada com sigui possible de qualsevol andròmina tecnològica. No m'oblido de vosaltres i que avui és dimecres, però; per això us envio aquesta postal musical des d'un lloc inspirador de lieder com n'hi ha pocs.
  • Cançó de la setmana: Du bist wie eine Blume (R. Schumann) - F. Boesch, M. Martineau
     
    altBenvolguts, aquesta setmana tanquem el mes d'agost (espero que molts encara feu vacances!) i la temporada 2016-2017. Altres anys arribàvem fins aquí amb les entrades estiuenques dedicades a la Schubertíada a Vilabertran, però enguany el calendari ens ho ha posat complicat; llavors, pensant què podria publicar que fos lleuger com se suposa que ha de ser l'estiu, vaig recordar unes quantes coses que tenia guardades i podia compartir amb vosaltres.
     
     
     
     
  • Cançó de la setmana: Intermezzo (R. Schumann) - K. Royal, G. Johnson
     
    Calla Lilies - Georgia O'KeeffeAmb aquesta entrada arribem a la tercera i última de les dedicades als programes de lied de la Schubertíada a Vilabertran. Malcolm Martineau és un dels protagonistes especials d'aquesta edició del festival, amb tres recitals, tots tres aquesta setmana: demà amb Sarah Connolly (en vam parlar la setmana passada), demà passat amb Kate Royal i divendres amb Christoph Prégardien. No us podeu imaginar les ganes que en tinc! .
  • Cançó de la setmana: Waldesgespräch (R. Schumann) - D. Fischer-Dieskau, G. Moore
     
    altTercera entrada de la sèrie escrita pels estudiants del Màster en Lied de l'ESMUC, com a treball del mòdul Literatura del gènere. Repertori del lied alemany, impartit per la pianista Viviana Salisi. Aquesta setmana la Susanna Puig ens presenta un altre gran lied, Waldesgespräch, que escoltarem en la versió de Dietrich Fischer-Dieskau i Gerald Moore. Moltes gràcies, Susanna!

    Lorelei és el nom d’un penya-segat situat en el riu Rin a Alemanya i també és una llegenda que va sorgir al Romanticisme i que va mencionar el poeta Clemens Brentano per primera vegada en la literatura. Aquesta llegenda ha anat canviant al llarg del temps. Lorelei era una dona innocent i molt bonica que encantava [...]
  • Cançó de la setmana: Mein schöner Stern (R. Schumann) - D. Fischer-Dieskau, J. Demus
     
    altContinuem amb la sèrie d'entrades escrites pels estudiants del Màster en Lied de l'ESMUC, com a treball del mòdul Literatura del gènere. Repertori del lied alemany, impartit per la pianista Viviana Salisi. La començàvem la setmana passada amb la preciosa cançó triada per l'Elena Mateo i aquesta setmana en tenim una altra igualment preciosa triada pel Guillem Martí.

    Mein schöner Stern, op. 101 n. 4 de Robert Schumann, forma part del cicle Minnespiel, op.101, un cicle basat en poemes de Friedrich Rückert i que, com l’Spanisches Liederspiel, combina lieder per a veus solistes amb duets i dos quartets. Dos dels textos els havia musicat anteriorment Schumann pel cicle Zwölf Gedichte aus [...]
  • Cançó de la setmana: Berg und Burgen schau'n herunter  (R. Schumann) - F. Boesch, M. Martineau
     
    Burgen am Rhein - William TurnerA escola ens explicaven que el Rin era un dels rius més llargs d'Europa, que la travessava des dels Alps fins al mar del Nord, que va ser una de les rutes comercials més importants ja des de l'imperi romà, que feia frontera entre aquest estat i aquell altre i passava per aquí i per allà; la meva capacitat per oblidar els mapes només és comparable a la d'oblidar dinasties i les seves dates. El que no ens explicaven, perquè això si ho recordaria, és que va ser un dels símbols del Romanticisme. Ho tenia tot per ser-ho: les seves muntanyes, valls, gorges, boscos i boires eren aquella natura autèntica i inaccessible tan desitjada. Els seus castells en ruïnes evocaven el passat, aquell temps dels herois medievals. No hi faltaven tampoc les llegendes vinculades a punts concrets del riu, com la de la Loreley o la de Heinrich i Konrad, els germans enemistats per amor. En definitiva, el Rin, especialment [...]
  • Cançó de la setmana: Der Nussbaum (R. Schumann) - Victoria de los Ángeles, G. Moore
     
    altI d'idil·li. No d'idil·li entès en la seva accepció original, "gènere poètic que descriu la vida rústica, els amors dels pastors, en una perspectiva de felicitat ideal" sinó en la més moderna d'història d'amor en sentit ampli. No fa gaire em vaig adonar que us havia explicat amb més o menys detall unes quantes històries d'amor relacionades bé amb un poeta, bé amb un compositor, bé amb tots dos; una mena de crònica rosa involuntària del lied prou extensa com per merèixer una lletra a l'alfabet de Liederabend.
  • Cançó de la setmana: Nachtlied (R. Schumann) - C. Schäffer, G. Johnson
     
    Initial letter G,  from a manuscript produced in northern Italy during the early 1400s.Al llarg de gairebé cinc anys d'articles setmanals, n'he publicat uns quaranta amb poemes de Goethe. És a dir, pràcticament tot un any per als seus versos. Aquesta quarantena de lieder són d'onze compositors diferents, i la meitat són del rei de la casa (Schubert, pels despistats), entre ells meravelles com Geheimes o Rastlose Liebe. I a més tenim la llarga sèrie d'entrades dedicades a les cançons d'Anys d'aprenentatge de Wilhelm Meister. No és cap sorpresa que la G de l'abecedari de Liederabend sigui per a Goethe, oi? Aquesta lletra era de les fàcils.
  • Cançó de la setmana: Wenn ich in deine Augen seh' (F. Schumann) - C. Maltman, G. Johnson
     
    The hand book of mediaeval alphabets and devices - Henry ShawDarrera entrada de l'abecedari de Liederabend abans que acabi la temporada, amb D de Dichterliebe. En realitat va anar de poc que no fos C de cicle, però llavors no hagués pogut ser C de contemporani; això de l'abecedari té molt de trencaclosques. Llavors vaig pensar que només havia de triar un cicle com a representant de tota la resta. Podria haver triat W de Winterreise però la W la tenia ocupada amb... Bé, la W ja estava ocupada. I, com us deia l'últim cop que en vaig parlar, Dichterliebe m'agrada amb deliri. Crec que no hi ha cap altre cicle que hagi escoltat tant, amb tanta golafreria; de vegades m'estic d'escoltar-lo perquè sé que si m'hi poso podria obrir un altre període de Dichterliebedependència. Que per què m'agrada tant? Aquí us en dono cinc motius, n'hi ha molts més....
  • Cançó de la setmana: So lasst mich scheinen (F. Schumann) - L . Hunt Lieberson, J. Drake
     
    altArribem a les tres últimes entrades de la sèrie sobre les cançons de Wilhelm Meister, si tot va bé ho deixarem enllestit abans que acabi el curs. A l'anterior entrada vam revisar els capítols tercer a vuitè del llibre vuitè, on s'explica la mort i el sepel·li de Mignon. Durant la cerimònia, i amb això acabàven, el marquès, un viatger de pas al castell, veu un tatuatge al braç de la nena i la identifica com la seva neboda. Ja en el novè capítol, el penúltim de la novel·la, l'abat llegeix al grup d'amics la història de Mignon, que el marquès li ha explicat. Us he dit algun cop que la trama d'Anys d'aprenentatge de Wilhelm Meister està plena de girs dignes d'un culebrot oi? Doncs prepareu-vos.
  • Cançó de la setmana: In euch lebe die bildende Kraft (R. Schumann) - B. Bonney, D. Schaechter, B. Poschner, C. Abbado (director)
     
    Mignon - William Wdolphe BouguereauContinuem amb les entrades sobre les cançons de Wilhelm Meister. A l'anterior entrada de la sèrie us parlava de Mignon, que està molt malalta. Wilhelm ha anat a veure-la i hi ha portat Felix. Natalie li ha explicat que la nena ha canviat, que la van vestir d'àngel per a una festa d'aniversari i ja no s'ha volgut posar les robes de nen que duia abans. El metge, i amb això entrem ja, en aquesta setzena entrada, en el capítol 3 del llibre vuitè, també li explica algunes coses que Natalie ha esbrinat. La més important és que, literalment, la nena pràcticament només viu per ell.
  • Cançó de la setmana: Die Rose, die Lilie, die Taube, die Sonne  (R. Schumann) - J. Kaufmann, H. Deutsch
     
    collage aniversariSi veieu un títol amb cinc xifres ja sabeu que celebrem el nostre aniversari, oi? Doncs sí, aquest blog acaba de fer quatre anys! I n'estic molt cofoia, quatre anys a la xarxa és molt de temps. Moltes gràcies a tots, estimats lectors! Gràcies per llegir i per comentar, ja sigui aquí, per correu, a les xarxes socials o fent una cervesa. Avui repassarem l'any i les xifres, us comentaré algunes novetats al web, us parlaré d'una nova sèrie d'entrades i us presentaré una joia de cançó, preferida entre les preferides.
  • Cançó de la setmana: Abendlied (R. Schumann) - F. Boesch, M. Martineau
     
    Starry Night - Jean François MilletM'he enamorat d'una cançó. Des de fa uns dies l'escolto a totes hores i si no l'escolto tant li fa perquè la sento al meu cap, no em deixa gaire estona sola. No ha estat amor a primera vista, ja l'havia escoltat altres cops, però alguna cosa va fer que aquest cop em sonés diferent; els enamoraments ja ho tenen això, són més aviat irracionals. No em podia estar de compartir amb vosaltres aquesta cançó de bellesa estranya, potser algú de vosaltres se n'enamora també. O no, potser quan l'escolteu pensareu que no n'hi ha per tant. Sigui com sigui, parlar-ne em facilitarà la transició cap a un amor més tranquil (i etern mentre no es demostri el contrari) i així em quedarà lliure l'espai per a un nou enamorament. Senyores i senyors, amb tots vosaltres Abendlied (Cançó del vespre), de Robert Schumann.
  • Cançó de la setmana: Heiß mich nicht reden (R. Schumann) - C. Schäfer, G. Johnson
     
    Gustav Adolf Hennig - Lesendes MädchenLa cançó de l'entrada anterior, Heiß mich nicht reden, tanca el llibre V de la novel·la; la canta Mignon per acomiadar-se de Wilhelm, que marxa de viatge per complir la darrera voluntat d'Aurelie: lliurar a Lothario (el seu antic amor) una carta que ella li ha escrit uns dies abans de morir. La novel·la, però, no continua amb la trama principal, abans ens trobem amb un escrit que el narrador ja ens havia anticipat. Potser recordeu que un metge conegut de Wilhelm havia visitat Aurelie poc abans de la seva mort; la troba tan trasbalsada que li fa arribar el manuscrit d'una amiga traspassada no feia gaire, amb l'esperança que en llegir-lo el seu esperit es calmi. Aurelie el llegeix i, efectivament, se serena i passa els seus darrers dies en pau.
  • Cançó de la setmana: Die Lotosblume (R. Schumann) - F. Wunderlich, H.Giesen
     
    La chiquita piconera - J. Romero de TorresJa som a finals de juliol i portem molt de temps suportant la calor i aquestes nits xafogoses i de poc dormir. Per tant... és temps de cabòries! Les cabòries d'avui surten de converses amb els meus amics, que em donen peu a parlar sobre un tema que apareix per aquí de tant en tant: perquè ens agrada el que ens agrada.

    Tot va començar amb una conversa amb el meu amic J. Obro parèntesi: tots els amics esmentats en aquesta entrada tenen un llarg recorregut com a aficionats a la música, sobretot a l'òpera, i estan molt acostumats a analitzar i compartir els seus gustos i disgustos; com a ratetes de laboratori són perfectes. Tanco parèntesi. El meu amic J. em deia que li havia agradat molt un enregistrament de Josef Schmidt cantant Ständchen [...]
  • Clara y RobertEn junio de 1839 Robert Schumann escribía al también compositor y crítico musical Hermann Hirschbach: “Siempre he situado a las canciones en un nivel inferior a de la música instrumental; realmente, nunca las he considerado un gran arte”. En febrero de 1840, en una carta a su prometida Clara Wieck, Schumann decía: “¡Oh, qué dicha escribir canciones, y yo lo he desatendido todos estos años!” Es cierto que ambas afirmaciones no son contradictorias, pero algo había cambiado en los meses que median entre ambas cartas.
     
    Llegiu l'article a Codalario
     
  • Cançó de la setmana: An die Türen will ich schleichen (R. Schumann) - T.E. Bauer, U. Hielscher
     
    Harfer und Mignon - W FriedrichContinuem amb el nostre recorregut per la novel·la "Anys d'aprenentatge de Wilhelm Meister", de Goethe, i arribem a la dotzena entrada de la sèrie sobre les seves cançons.

    A l'entrada anterior havíem deixat la novel·la al capítol 10 del llibre V, amb Wilhelm a la seva cambra, desvetllat, amb les pantofles de Philine a la mà; és a dir, indecís, que vindria a ser el seu estat natural. Ara ja hem arribat a la nit de l'estrena de Hamlet, amb Wilhelm en el paper de protagonista; la funció ha estat un èxit, tots els actors han estat lloats i la companyia ho celebra amb un sopar. Mengen, beuen (sobretot beuen), canten i ballen.
  • Cançó de la setmana: Meine Rose (R. Schumann) - C. Gerhaher, G. Hubert
     
    The Soul of the RoseDemà és Sant Jordi; oi que estàveu esperant una entrada amb una rosa? Després d'Strauss, Quilter i Haydn, aquest cop la rosa tindrà forma de lied de Schumann, Meine Rose. És una de les joies de la seva producció farcida de joies, potser menys coneguda que d'altres perquè pertany a la seva segona etapa liederística, la que va entre 1849 i 1853. Fa un temps vam escoltar dos lieder del començament d'aquesta etapa, In der Nacht i Frühlingslied, i vam parlar una mica de les circumstàncies de la vida del compositor en aquell temps: de la seva mala salut, que l'havia forçat a marxar de Leipzig el 1844 cap a una ciutat més tranquil·la com era Dresden; de com li va afectar l'esclat de la revolució en aquesta ciutat i de com el lied va ser un altre cop, com ho havia estat el 1840, un refugi per a ell.

Utilitzem cookies per millorar la nostra web i la teva experiència de navegació Llegir més

Accepto