Terfel, Bryn

  • Cançó de la setmana: Am Tage Aller Seelen (F. Schubert) - B. Terfel, M. Martineau
     
    La doleur - Émile FriantSchubert està molt present a Liederabend les darreres setmanes, i més que hi estarà! Per un motiu o un altre, el necessitem sovint. Per avui tenia guardat des de fa mesos un lied preciós, Am Tage Aller Seelen (és a dir, En el dia de les Ànimes); aquest és el nom amb què figura a la Neue Schubert-Ausgabe, però el trobem més sovint amb el nom Litanei auf das Fest Aller Seelen (que és el nom del poema de Jacobi) i, de vegades, simplement com a Litanei. Robert Capell, autor del llibre Schubert's Songs, publicat el 1929, diu d'aquest lied: "no hi hagué mai una expressió més sincera o més commovedora de la devoció senzilla i el dolor confortat" I també: "la música sorgeix d'una font pura d'afecte i humilitat". Amb aquesta presentació ja us podria convidar directament a escoltar-lo, però deixeu-me que us n'expliqui un parell de coses més.
  • Cançó de la setmana: The infinite shining heavens (R. Vaughan-Williams) - B. Terfel, M. Martineau
     
    42 N mini Si la Il·lustració és la raó, el Romanticisme és la fantasia. Si la Il·lustració és la vetlla, el Romanticisme és el somni. Si la Il·lustració és la llum, el Romanticisme és la foscor. Si la Il·lustració és el dia, el Romanticisme és la nit. Durant el Romanticisme, la nit esdevé un símbol, és el món misteriós on és possible tot allò que és inexplicable amb la raó; la nit i el somni permeten accedir a la realitat mentre que la vetlla, durant el dia, ens amaga el autèntic sentit de l'existència [...]
  • Cançó de la setmana: Fear no more the heat o' the sun (G. Finzi) - B. Terfel, M. Martineau
     
    Imogen Discovered in the Cave of Belarius - George DaweUs agrada Shakespeare? A mi sí, molt. Vaig començar amb Hamlet fa una pila d'anys i fins avui. Reconec que més d'un cop faria una cleca a algun personatge, oblidant que ens separen quatre segles, però la seva manera de fer anar les paraules ho compensa tot. Shakespeare era principalment home de teatre així que és lògic que hagi triomfat a l'òpera; també és lògic que no el trobem tan sovint a la cançó i quan l'hi trobem és, sobretot, a cançons compostes a partir de les cançons incloses a les obres de teatre, com les del salze de Desdèmona a Otel·lo o les de Festa a Nit de Reis. Vam començar l'any precisament amb un dels poemes de Festa, avui escoltarem una altra cançó amb versos de Shakespeare i a la llibreta en tinc apuntada alguna més. Perquè som en ple Any Shakespeare; enguany es compleixen 400 anys de la seva mort i, tot i que penso que no cal [...]
  • Cançó de la setmana: Die Könige / The Three Kings (P. Cornelius) - B. Terfel, M. Martineau / G. Finley, The Cambridge Singers
     
    Adoración de los Reyes - D. Velázquez Continuem amb les celebracions nadalenques i dediquem l'entrada als Reis; ja sabeu, són molt a prop i hem de fer bondat perquè ens deixin els seus regals. L'encarregat de portar-nos a ses majestats serà un compositor nou per aquí, Peter Cornelius.

    Peter Cornelius (1824 – 1874) va néixer a una família d'artistes (pintors i actors) i de ben petit el van encaminar també cap a les arts, especialment cap a la música un cop van veure que hi destacava. Es va relacionar amb noms importants de la literatura i la música: sobretot Liszt i Wagner, però també Eichendorff, Heyse, Berlioz o Brahms, i va acabar treballant com a professor de música a la cort de [...]
  • Song of the week: Meeres Stille (F. Schubert) - B. Terfel, M. Martineau
     
    Rooms by the Sea - HopperEl Carles Mitjà ha tingut la gentilesa de nominar-me al seu blog amb el Versatile Blog Award, una de les iniciatives que busca difondre blogs a partir de les preferències dels bloguers. Si s'accepta la nominació, s'han de seguir les següents normes...
  • Cançó de la setmana: Die beide Grenadieren (R. Schumann) - B. Terfel, M. Martineau
     
    Pingüins a Mary PoppinsLa meva amiga M. diu que en un recital de lied et trobes amb un senyor al piano i un cantant vestit de pingüí que canta cançons sobre pastorets, llacs, rius, rams de flors amb llaçades i altres cursileries amb cara de circumstàncies i alçant-se de puntetes. La meva amiga M. està carregada de raó.
     
    Si aquest mateix cantant sortís a l'escenari a cantar òpera seria molt diferent. Aniria caracteritzat per representar un personatge, hi hauria altres cantants amb ell i l'orquestra i el director a la fossa; formaria part d'una narració, ens explicaria la seva part de la història.

Utilitzem cookies per millorar la nostra web i la teva experiència de navegació Llegir més

Accepto