Tot celebrant la Schubertiade

Uns minuts abans que comenci el concert, al prat del davant de l'auditori, dos joves trompistes interpreten la fanfara que avisa el públic que és hora d'entrar a la sala. Si mirem cap als músics, els veiem emmarcats per un escenari natural que els nostres ulls mediterranis no es cansen de mirar: al costat d'un caminet de grava, verd al prat, verd al bosquet de coníferes d'una mica més enllà i verd a les muntanyes del fons. Si ens n'hem allunyat una mica, mentre ens afanyem a arribar-hi veiem l'auditori, preciós, de fusta, amb la balconada plena de gent, i tot just al darrere la petita parròquia de parets blanques i sostres de pissarra, amb un cementiri cuidat i ple de flors. I de fons, els pendents suaus i tot de cases de fusta que esquitxen el verd. Us parlo de l'Angelika Kaufmann-Saal, i de Schwarzenberg, i de la Schubertiade, un dels llocs més bonics on els aficionats al lied podem aplegar-nos.

I resulta que la Schubertiade celebra enguany la 50a edició, i prou que m'agradaria haver-hi tornat, que només hi he anat un cop... Però bé, podem anar-hi a les edicions que vindran, oi?

El primer concert del festival va tenir lloc el 8 de maig de 1976 al Palast de Hohenems, una localitat de l'estat de Voralberg –el raconet d'Àustria a tocar del llac Constança, de Baviera, del Tirol, de Suïssa i de Liechtenstein–. Els artistes d'aquell primer recital van ser Hermann Prey i Leonard Hokanson; el baríton, un apassionat de Schubert, estava molt implicat amb el projecte, juntament amb el seu secretari Christian Lange –a qui trobem sovint als seus enregistraments com a productor– i amb Gerd Nachbauer, que llavors era un jovenet de vint-i-pocs anys.

El projecte inicial va ser finalment inviable, però no per això deixa de ser admirable: després d'un parell de temporades en què es programarien les obres més conegudes de Schubert, per escalfar motors, estava previst que durant les deu temporades següents s'hi programarien totes les obres del compositor segons l'ordre del catàleg, és a dir, en ordre cronològic. L'objectiu era difondre la seva obra més enllà d'aquelles poques obres conegudes, i situar-la en el lloc que li corresponia. Diversos motius van fer que la idea no funcionés, Prey i Lange van abandonar el projecte, i Nachbauer va restar-ne al capdavant. I fins avui, que continua sent-ne el director.

Amb tot, l'objectiu de difondre l'obra de Schubert es va acomplir. Fins al 1984, a la Schubertiade només s'hi van programar obres seves; va ser aquell any que s'hi van introduir altres compositors, aquells que havien estat el seu referent, començant per Beethoven. Amb el temps es va continuar ampliant el repertori i, tot i que Schubert continua sent el compositor predominant, és clar, avui dia s'hi escolta una àmplia varietat de lied i de música de cambra, sempre amb el bo i millor dels intèrprets. En aquest enllaç hi trobareu tots els concerts des del 1976, i en aquest altre, tots els artistes. N'hi ha per perdre-s'hi una bona estona.

La Schubertiade va continuar fent-se al mateix palau de Hohenems fins el 1991, quan el mal estat de les instal·lacions va fer necessari el trasllat a Feldkirch, a uns 25 km. Uns anys després, el 1994, van començar a fer-se landparteien, concerts a altres pobles propers en els quals s'hi interpretaven obres que Schubert havia compost o estrenat durant els seus viatges. Schwarzenberg, un d'aquests pobles es va convertir en l'única seu estable el 2001, i Hohenems s'hi va afegir de nou el 2005 amb una nova sala, la Markus-Sitticus-Saal. La Schubertiade, que en realitat són unes quantes schubertíades distribuïdes entre la primavera i la tardor, es reparteix entre aquests dos llocs, amb un programa d'aquells que hi aniries a tot. Mireu, si no, la programació d'enguany.

A l'inici us parlava de les fanfares, que són també de Schubert, naturalment. Són quatre lieder, del D. 202 al D. 205, compostos el maig del 1815 per a dues veus o per a dues trompes. A la Schubertiade s'hi escolta la versió per a dues trompes, i nosaltres escoltarem la versió cantada de la primera, Mailied, amb poema de Ludwig Hölty. Però no amb dos cantants, perquè no n'he trobat cap enregistrament, sinó amb cor, que és la versió més habitual; n'escoltarem la versió de l'Arnold Schoenberg Choir dirigit per Erwin Ortuer. Espero que la cançó us traslladi a la Schubertiade i que ens hi trobem algun dia.