M'agrada molt el poema de Heinrich Heine que comença amb el vers “Ein Fichtenbaum steht einsam”; són només dues estrofes de quatre versos que suggereixen moltes interpretacions. En vam parlar amb cert detall aquí, quan vam escoltar-ne la versió d'Edvard Grieg, i l'estiu passat vam escoltar-ne la versió de Rimsky-Korsakov.

El poema que revisitem aquesta setmana comença amb el vers “Nun hast du mich den ersten Schmerz getan” i és el penúltim de Frauenliebe und -leben. En aquest cicle, escrit entre final del 1829 i començament del 1830 per Adalbert von Chamisso, el poeta parla d'una història d'amor, des que la parella es coneix fins que ell mor, amb un últim poema adreçat a la seva neta que fa [...]

Abans de començar a parlar de la cançó d'avui, fem un pròleg i refresquem-ne una altra: teniu present Zwielicht, del Liederkreis, op. 39 de Schumann? Una cançó que parla d'un capvespre amenaçador, sense que arribem a saber exactament per què? Voldríeu escoltar-la abans de continuar llegint?

Benvolguts, aquesta setmana m'ha passat una cosa que en més de catorze anys no m'hi havia trobat. Resulta que havia triat una cançó per compartir, l'havia documentada i l'havia “escrita al meu cap”, que potser sona una mica estrany, però és com faig la primera versió dels articles. Havia escoltat unes quantes versions de la peça i n'havia triat dues, com a finalistes, per [...]

Tots tenim al cap, gràcies al cinema –que l'ha presentada més o menys mitificada– la imatge de l'escriptor que crea amb l'ajut de l'alcohol: davant de la màquina d'escriure i amb un got de whisky al costat. Per completar l'escena, cigarretes i un cendrer. El que no recordo ara és la imatge de l'escriptor que crea l'endemà, així que es desperta, amb la ressaca que amb prou feines li permet obrir els ulls.