Cançó de la setmana: Nachtigall, sie singt so schön (J. Brahms) - M. Kožená, A. Rost, M. Polenzani, T. Quasthoff, J. Levine, Y. Bronfman
Danse á la ville - Pierre Auguste Renoir

Aquesta setmana volia presentar-vos un cicle nou, però he anat justa de temps. Podria haver escurçat l'article per deixar-lo en dos paràgrafs apressats, però l'estimat Brahms, el pare de la criatura, no s'ho mereix, això. Així que he pensat deixar-vos un tast del cicle i quatre notes i tornar-hi amb calma la setmana vinent, si tot va bé.

Cançó de la setmana: Urlicht (G. Mahler) - C. Prégardien, M. Gees
roses blanques

Els textos de Des Knaben Wunderhorn tant poden explicar una rondalla com compartir els horrors de la guerra; ironitzar sobre un miracle com expressar una profunda espiritualitat. Aquest és el cas d'Urlicht. No sabem quina mà el va escriure, ni si amb el temps va passar per moltes mans que el van anar modificant fins a donar-li la forma que coneixem gràcies a Brentano i Arnim, però podem suposar que aquest autor anònim (i potser col·lectiu) estava familiaritzat amb els evangelis i els ritus catòlics.

Cançó de la setmana: Miórtvoie pole (S. Prokófiev) - M. Gritskova, M. Prinz
Alexander Nevsky

El 23 de novembre de 1938 s'estrenava amb èxit Aleksandr Nevski, una pel·lícula dirigida per Serguei Eisenstein que recrea un episodi viscut a Nòvgorod al segle XIII: la victòria d'aquest estat, amb un exèrcit format majoritàriament per homes del poble que anaven a peu, davant l'invasor, el gruix de l'exèrcit del qual eren nobles a cavall. Per si no n'hi hagués prou amb l'èpica de la desigualtat de les forces, la batalla final es va lliurar sobre el glaç del llac Peipus, i us podeu imaginar que Eisenstein no en va desaprofitar les possibilitats cinematogràfiques.

Cançó de la setmana: Adelaide (L. van Beethoven) - F. Wunderlich, H. Giesen
Fritz Wunderlich

A la primera edició d'Adelaide, del 1797, hi figura el subtítol "una cantata per a una veu amb acompanyament de piano". Segurament, avui no en diríem cantata, i no és tampoc exactament el que nosaltres entenem per lied; més aviat s'acosta a les cançons amb aires operístics que es feien a Viena a finals del segle XVIII. Però si Adelaide es programa habitualment als recitals de lied bé podem presentar-la aquí, i sempre és un plaer escoltar aquesta peça, la classifiquem com la classifiquem.

Cançó de la setmana: Le secret (G. Fauré) - S. Keenlyside, C. Dowdle
Schmuggler unter_einer alten Eiche bei Mondaufgang - Eduard_ Leonhardi

Aquest blog va començar el febrer de 2012 amb un lied de Schubert (és clar), i després de Strauss, Schumann, Duparc, Mahler i Vaughan Williams, a l'abril vam escoltar Fauré. No he planificat mai els continguts seguint un ordre cronològic o de cap mena, això ho deixo per als cursos; generalment són les cançons les que demanen pas, i aquelles primeres entrades responien sobretot a la crida de cançons tantes vegades escoltades. De Gabriel Fauré n'hem escoltat sis més, i tot preparant aquest article en què n'escoltarem la vuitena m'he adonat que en cap dels [...]

Hem parlat dels compositors...

i dels poetes...

Han cantat...

i els han acompanyat...

LIFE Victoria 2020

Sèries

Les deu cançons més tristes
serie tristes
Les deu cançons més feliçes
serie felices
Deu cançons amb cuques
serie cuques
Cançons de Wilhelm Meister
serie Wilhelm
Lied goes pop
serie pop
Abecedari Liederabend
serie abecedari
El Màster en Lied de l'ESMUC ens visita
serie esmuc

Utilitzem cookies per millorar la nostra web i la teva experiència de navegació Llegir més

Accepto