El gran moment compositiu d'Hugo Wolf va arribar el 1888. El febrer d'aquell any va començar els Mörike-Lieder, i després van venir, tots seguits i fins al 1891, els Eichendorff-Lieder, els Goethe-Lieder, l'Spanisches Liederbuch i la primera part de l'Italienisches Liederbuch [...]

Benvolguts, els dies de vacances s'acaben, però encara soc a temps d'enviar-vos una segona postal musical. Us haig de dir que, així com la primera la vaig triar de seguida perquè tenia clar el que volia, la segona m'ha costat molt de trobar. He hagut de remenar força en l'expositor, però finalment hi he trobat una postal que crec que us sorprendrà i agradarà: Pourquoi vois-je pâlir la rose parfumée de Guy Ropartz.

Benvolguts, seguint el costum quan faig vacances, m'he acostat als expositors de postals musicals de la zona on m'estic per trobar-ne dues de ben maques, que hauríeu de rebre els dimecres 23 i 30 de setembre. Per a la primera setmana n'he triat una de Rita Strohl, una compositora que encara no és gaire coneguda, però esperem que ho serà aviat, amb l'esforç que s'està fent per editar i enregistrar la seva obra.

Richard Strauss va publicar poques col·leccions de cançons que puguem dir-ne cicles. Parlant de memòria i, per tant, sense ser exhaustiva, mencionaria Mädchenblumen, Drei Lieder der Ophelia o Krämerspiegel. Tres obres, per cert, que rarament s'interpreten més enllà d'algunes de les cançons aïllades.

Us ha passat mai que porteu anys i panys veient una cosa, sense que hi hagi res que us cridi res l'atenció, i un dia us la mireu i us adoneu de sobte que alguna cosa no hi encaixa? Això és el que em va passar fa uns dies, quan preparava un dels articles que havia de publicar durant la Schubertíada. Vaig recuperar l'esborrany de Fes-me la vida transparent [...]