Hi ha concerts que recordes durant molt de temps. Interpretacions inoblidables. Cançons que queden lligades a un duo per sempre més. Normalment no arribes a saber si aquestes sensacions són compartides, com a molt intercanvies un comentari amb algun conegut que també hi era, al concert; però de vegades el públic té una reacció tan poc habitual i tan unànime [..]

En un sopar que parlàvem de música i va sortir el nom de Barber, l'I. va dir: “Barber? Les Mélodies passagères són seves, oi?” I jo, com que no coneixia les Mélodies passagères, en vaig prendre nota mental. Per anar fins a l'origen d'aquest cicle ens hem de remuntar fins al maig de 1946, a la primera edició del Festival de Música Primavera de Praga, perquè va ser allà on es van [...]

Fins ara a Liederabend hem escoltat tres cançons a partir del poema de William Shakespeare que comença amb el vers “Come away, come away, death” [Vine, vine, mort], un poema que trobem a Twelfth Night. [Nit de Reis]. En el context de l'obra és una cançó que canta el bufó Festa a petició del seu amo, el duc d'Orsino, que pateix mal d'amors (aquí trobareu un resum de l'argument).

No tinc costum d'escriure cada any un article relacionat amb la festivitat de Tots Sants, només ho faig ocasionalment. Però si ho hagués començat a fer el 2012, com vaig fer amb la diada de Sant Jordi, per exemple, podria haver compartit catorze estupendes cançons de Carl Loewe i encara en tindria per a molts anys més. Perquè a Loewe li encantava escriure sobre esperits [...]

Arribem a l'última part de Tragödie. La setmana passada us deia que el poema de la secció central, Es fiel ein Rief in der Fühlingsnacht, no era original de Heine sinó que, com ell mateix explicava, era una cançó tradicional. Us deia també que a la versió recollida per Anton von Zuccalmagio d'aquesta mateixa cançó hi havia una quarta estrofa que s'afegia a les tres recollides per Heine.