Fins ara a Liederabend hem escoltat tres cançons a partir del poema de William Shakespeare que comença amb el vers “Come away, come away, death” [Vine, vine, mort], un poema que trobem a Twelfth Night. [Nit de Reis]. En el context de l'obra és una cançó que canta el bufó Festa a petició del seu amo, el duc d'Orsino, que pateix mal d'amors (aquí trobareu un resum de l'argument).

No tinc costum d'escriure cada any un article relacionat amb la festivitat de Tots Sants, només ho faig ocasionalment. Però si ho hagués començat a fer el 2012, com vaig fer amb la diada de Sant Jordi, per exemple, podria haver compartit catorze estupendes cançons de Carl Loewe i encara en tindria per a molts anys més. Perquè a Loewe li encantava escriure sobre esperits [...]

Arribem a l'última part de Tragödie. La setmana passada us deia que el poema de la secció central, Es fiel ein Rief in der Fühlingsnacht, no era original de Heine sinó que, com ell mateix explicava, era una cançó tradicional. Us deia també que a la versió recollida per Anton von Zuccalmagio d'aquesta mateixa cançó hi havia una quarta estrofa que s'afegia a les tres recollides per Heine.

La setmana passada em referia a Tragödie com a tríptic, a manca d'una definició millor. Perquè té tres parts i perquè s'aprecia millor si el considerem com una unitat. Però també, i aquest és un motiu que no havia mencionat encara, perquè la segona part, la que escoltarem avui, és la que dona sentit a tot. És a dir, és la part central del tríptic, la principal.

No us sabria dir si Tragödie és una cançó en tres parts o un petit cicle. La trobem publicada dins de Romanzen und Balladen IV, com a número 3 (és a dir, no com a números 3, 4 i 5), però és poc habitual que la sentim interpretada completa, ni tan sols en els enregistraments, ja veurem per què. De fet, l'única cançó (o part) que escoltem de tant en tant als recitals és la primera.