Según Susan Youens, autora y musicóloga, Hugo Wolf y Eduard Mörike serían una "pareja extraña". No se hubieran gustado si se hubieran conocido, como le admitió Wolf en su carta a Melanie Köchert después de leer una selección de cartas de Mörike diciendo: "Un cierto tono anticuado es demasiado prominente... sospecho que no nos hubiéramos llevado [...].

(Article d'Al Dresden Ramos, alumne del Màster en Lied de l'ESMUC)

 

"Aquesta setmana he compost molt i en particular he posat en música quatre poemes de Rückert pel meu estimat Robert. Espero que n’estigui, ni que sigui una mica, satisfet, i el meu desig serà realitzat".

Diari de Clara i Robert Schumann. Gener de 1841

 

 (Article de Mireia Tarragó, alumna del Màster en Lied de l'ESMUC)

 

Sense un poema no hi hauria un lied. De vegades oblidem aquesta obvietat i això fa que passem per alt la importància de conèixer el poema. Si la primera persona del plural afecta només als oients, bé, és el nostre problema; cadascú és ben lliure de decidir com gaudeix d'un recital, si centrant-se només en la part estrictament musical o capbussant-se també en el poema. Però si els qui s'obliden dels poemes són els programadors o els artistes, la cosa canvia, pequè ens priven als aficionats de triar.

 

Els lectors habituals sabeu que quan publico un moment musical és perquè per una raó o una altra no he pogut preparar un article comme il faut. També sabeu que no ens quedarem sense música, tot i que no hagi tingut temps d'escriure el que volia per a aquesta setmana. Ni tan sols he hagut de pensar una cançó, perquè la setmana passava vaig haver de triar entre dues per il·lustrar el cicle Tel jour telle nuit; vaig triar-ne Nous avons fait la nuit i em va saber greu que es quedés fora Une herbe pauvre, així que aquí la tenim.

 

“Un cicle digne de ser comparat amb els grans cicles de lieder alemanys, com el Viatge d'hivern de Schubert o el Dichterliebe de Schumann.” Això és el que deia Alexis Roland-Manuel sobre Tel jour telle nuit (Tal dia tal nit). No acabo de veure les comparacions entre coses tan poc homogènies (cicles en llengües diferents, poemes i cançons separats per un segle), però hi ha pocs dubtes que el cicle de Francis Poulenc és fantàstic i que té elements en comú amb els que esmenta el musicòleg.

 

"Nota mental: esbrinar alguna cosa sobre August von Platen". Platen és el poeta de només dos lieder de Schubert i cinc de Brahms, amb uns versos tan turmentats que cada cop que n'escoltava algun em preguntava què hauria portat el poeta a escriure'ls. Perquè us situeu: un dels dos lieder de Schubert el coneixem, és Die Liebe hat gelogen, D. 751 (L'amor ha mentit); l'altre és Du liebst mich nicht, D. 756 (No m'estimes). Els de Brahms van en la mateixa línia: enganys, súpliques, jo sé que m'estimaves, per què m'ho fas això... Us en feu una idea?

 

Anoteu aquesta data per al vostre proper viatge en el temps: 29 de gener de 1905. Aquell dia es van estrenar els Rückert-Lieder, els Kindertotenlieder i tres lieder de Des Knaben Wunderhorn: Der Tamboursg'sell, Des Antonius von Padua Fischpredigt i Lied des Verfolgten in Turm; completaven el programa altres cinc lieder Wunderhorn. El compositor, Gustav Mahler va dirigir tres cantants i membres de l'orquestra de l'Òpera de Viena i el concert va tenir lloc a la Kleine Musikvereinsaal.

 

S de Schubert, naturalment. El compositor més consentit a Liederabend, el que us proposo amb qualsevol excusa, el que apareix dibuixat (ell i la seva música) en un lloc preferent al web. Schubert, el rei de la casa. Per què Schubert? Hi ha compositors (i ara parlo en general, no només referint-me al lied) que m'han agradat de manera sobtada, com una revelació. D'altres que han estat un aprenentatge. Alguns amb qui mantinc una relació estranya, perquè hi ha obres seves que m'agraden molt i d'altres que no m'agraden gens [...]