No us sabria dir si Tragödie és una cançó en tres parts o un petit cicle. La trobem publicada dins de Romanzen und Balladen IV, com a número 3 (és a dir, no com a números 3, 4 i 5), però és poc habitual que la sentim interpretada completa, ni tan sols en els enregistraments, ja veurem per què. De fet, l'única cançó (o part) que escoltem de tant en tant als recitals és la primera.

Miro cap al cel, sempre tapat, em cordo bé la jaqueta (fa fresca!) i penso que d'aquí a uns dies tornaré a ser a Barcelona, amb unes temperatures bastant més altes i un cel bastant més blau. Però encara hi ha temps per a enviar-vos una segona postal musical del viatge, Stehe still [resta tranquil], el segon dels Wesendonck Lieder de Richard Wagner, compost el febrer de 1858.

Benvolguts, aquests dies faig vacances. Com sempre, m'he acostat als expositors de postals musicals que hi ha al lloc on m'estic, i val a dir que n'hi ha moltes i de molt maques. N'he triat dues, perquè les rebeu l'últim dimecres de setembre i el primer d'octubre.

Després de marxar de casa (Das Wandern) i seguir el camí que li indica un rierol (Wohin?), el jove moliner arriba a un molí on demanarà feina (Halt) i s'enamorarà de la filla del moliner (Danksagung an der Bach). Així el trobem a la cinquena cançó de Die schöne Müllerin, Am Feierabend [A l'hora de plegar].

De vegades, ser al lloc adequat al moment adequat és qüestió de sort. Altres vegades, és conseqüència d'una acurada planificació. Si parlem de cançons, no poden triar per elles mateixes, és clar, i depenen del criteri dels intèrprets, compositors o editors. I les pobres, de vegades, pateixen les conseqüències d'una elecció desafortunada. Perquè, siguem clars: no és [...]