El desenvolupament de la indústria dels estats del nord dels Estats Units durant les primeres dècades del segle XX, amb la consegüent necessitat de mà d'obra, va atreure moltes persones que cercaven l'oportunitat d'una vida millor. D'Europa, sobretot, però també dels estats del sud, on els negres vivien discriminats, en una situació injusta i, tanmateix, legal.

En la immensa producció de Joseph Haydn, les cançons ocupen un lloc petit, en va escriure vora cinquanta. És a dir, si fa no fa, el nombre de simfonies dobla el nombre de cançons. Van ser, a més, obres tardanes: les primeres són del 1781, quan el compositor tenia quaranta-nou anys. Segurament, al príncep Nikolaus Esterházy no li interessava aquell nou gènere que arribava del [...]

Avanço un dia la publicació de l'article per fer-la coincidir amb Sant Jordi. No ens quedarem sense rosa a Liederabend, oi? Enguany, la rosa musical arriba de Rússia.

Ja no hi ha cantants com els d'abans, actors com els d'abans, pel·lícules com les d'abans... Segurament tot hem dit frases com aquestes, fent broma, amb ironia o amb santa indignació. Aquesta seria jo quan veig que tantes pel·lícules actuals duren 200 minuts. Hitchcock i Lubitsch en tenien prou, amb noranta, per fer obres mestres!

Visca Schubert! Aquest seria el titular quan fa unes hores que s'ha presentat la programació de la 32a Schubertíada. Visca Schubert i el seu sentit de l'amistat! Gràcies a això som aquí, dos-cents anys després, celebrant la seva música.