No soc gaire de pastissos ni de dolços. Quan era petita vaig demanar a casa que no em féssim pastís d'aniversari, perquè no m'agradava. I fins avui. Però aquesta setmana us vull convidar a un pastís d'aniversari amb catorze espelmes, pels catorze anys que fa Liederabend. Com que és un pastís virtual, que cadascú el triï com més li agradi. El meu, de formatge, si us plau.

Cada vegada que escoltoMignon d'Hugo Wolf (també coneguda per les primeres paraules del poema, Kennst du das Land)  em demano com és possible que el compositor no tingui una estàtua a la plaça major de cada poble. I llavors penso que ni Franz Schubert té una estàtua a la plaça major de cada poble. De fet, ni tan sols tenen carrer a Barcelona, cap dels dos (a diferència [...]

Si sou lectors habituals de Liederabend, sabreu que quan us proposo una cançó d'un cicle sempre us suggereixo que l'escolteu complet, perquè quan us en presento les cançons d'una en una les trec de context. I, en general, si formen part d'un cicle és per alguna cosa.

Per als primers romàntics, la natura era essencial. Ser-hi era un viatge cap a un mateix, una forma d'autoconeixement. I com que tot just estaven descobrint també la individualitat, en un context en què els individus comptaven poc, el contacte amb la natura era imprescindible per avançar per aquest camí.

Els Wagner i els Wesendonck es van conèixer a Zúric el 1852. Richard i Minna Wagner s'hi estaven de no feia gaire; el fracàs de la revolució de Dresden el 1849 els havia empès a l'exili, primer a París i després a la ciutat suïssa. Otto i Mathilde Wesendonck, per la seva banda, també acabaven d'arribar-hi des de Nova York, on el ric empresari tenia negocis.