Fa uns mesos que el tema de portada de Liederabend és el capvespre. La veritat és que ja l'hauria d'haver renovat, però no acabo de trobar el moment d'aturar-m'hi i pensar quin podria ser el pròxim, després que l'hagi dedicat a les roses, l'insomni, els rossinyols, els viatges o les serenates, per exemple. Alguns temes són difícils de posar en portada, perquè calen almenys set cançons [...]

El desenvolupament de la indústria dels estats del nord dels Estats Units durant les primeres dècades del segle XX, amb la consegüent necessitat de mà d'obra, va atreure moltes persones que cercaven l'oportunitat d'una vida millor. D'Europa, sobretot, però també dels estats del sud, on els negres vivien discriminats, en una situació injusta i, tanmateix, legal.

En la immensa producció de Joseph Haydn, les cançons ocupen un lloc petit, en va escriure vora cinquanta. És a dir, si fa no fa, el nombre de simfonies dobla el nombre de cançons. Van ser, a més, obres tardanes: les primeres són del 1781, quan el compositor tenia quaranta-nou anys. Segurament, al príncep Nikolaus Esterházy no li interessava aquell nou gènere que arribava del [...]

Avanço un dia la publicació de l'article per fer-la coincidir amb Sant Jordi. No ens quedarem sense rosa a Liederabend, oi? Enguany, la rosa musical arriba de Rússia.

Ja no hi ha cantants com els d'abans, actors com els d'abans, pel·lícules com les d'abans... Segurament tot hem dit frases com aquestes, fent broma, amb ironia o amb santa indignació. Aquesta seria jo quan veig que tantes pel·lícules actuals duren 200 minuts. Hitchcock i Lubitsch en tenien prou, amb noranta, per fer obres mestres!