Friedrich Rochlitz era un senyor que tenia la sort de no haver de treballar per viure, de manera que va treballar un munt per plaer, repartint el seu temps entre la música i la literatura. Pel que fa a la música, va compondre algunes obres, va ser el llibretista d'altres i el 1798 va fundar a Leipzig el setmanari Allgemeine musikalische Zeitung. Pel que fa a la literatura, la seva obra és tan extensa que quan el 1822 va decidir editar-ne el bo i millor li van caldre sis volums. El seu currículum era bastant impressionant, però el filtre del temps ha fet la seva feina i avui Rochlitz és, sobretot, l'autor dels poemes de dos [...]
Fredor nòrdica
Hi ha coses que ja sabem, però cal que ens les recordem a nosaltres mateixos de tant en tant. Com ara que el lied i l’òpera comparteixen un instrument, la veu, però són gèneres diferents, amb codis, tècniques i missatges diferents. I que, per tant, un cantant que excel·leix en un gènere no necessàriament excel·leix en l’altre. O, dit d’una altra manera, que una cantant que m’emociona quan canta Brünnhilde o Isolde em pot deixar indiferent quan [...]Elisabet de Baviera
En un país molt llunyà hi havia una noia de quinze anys que vivia feliç i protegida pels seus pares enmig de la natura. Vet aquí que l'emperador la va conèixer un dia, i l'endemà va demanar la seva mà; uns mesos després es van casar. Si això fos un conte dels antics l'acabaríem aquí dient “I van viure feliços i van menjar anissos”. Però el conte es pot explicar d'una altra manera.
La nostra normalitat
De vegades ens acostumem a les coses excepcionals i les convertim en normals, entenent per “normal” poc estimulant (“Bah, una altra vegada…”), com si la possibilitat de menjar el millor pernil cada dia li tragués interès. Les visites tan habituals de Matthias Goerne a casa nostra podrien caure en aquesta categoria, encara més si fa tres concerts en quatre dies, però el cert és que no ha estat així [...]Un àngel el tocà
Darrerament estic parlant de lied amb dos amics que tot just comencen a interessar-se pel tema. Hem anat junts a algun recital, són curiosos de mena i fan moltes preguntes. Una de les coses bones que tenen aquestes converses és que plantegen amb tota la naturalitat del món qüestions que els aficionats donem per descomptades. Un dia li explicava al meu amic que sovint hi ha diverses cançons amb la mateixa lletra i va quedar ben parat...
Bostridge & Mehldau: Quantes cares té el desig?
[...] Tot el que t'arriba és nou i t'adones que per molta atenció que hi posis només copsaràs una petita part de tanta informació. Llavors t'adones també que el que estàs escoltant t'agrada força i penses que potser cal que et relaxis: advertiràs que les teves orelles estan poc avesades al jazz i la crònica estarà esbiaixada cap al cantó clàssic, demanaràs perdó als lectors i als senyors Mehldau i Bostridge...
