Prairie à Giverny - Claude Monet
Prats a Giverny - C. Monet

“Evenings on the Roof” va ser un cicle de música de cambra que es va iniciar el 1939 a Los Ángeles. No exactament a la teulada sinó a les golfes de la casa de Peter Yates i Frances Mullen, entre d'altres coses crític musical i pianista respectivament Era una època que no era fàcil escoltar música contemporània als circuïts habituals i a la ciutat hi havia qui ho trobava a faltar, especialment els músics exiliats d'Alemanya que s'hi aplegaven. Els amfitrions oferien setmanalment a casa seva i per a un públic reduït (no sé si per les dimensions de l'estudi de les golfes o perquè no hi havia més demanda) una programació alternativa, que va començar amb un primer concert dedicat a Bartók i va incloure estrenes d'obres de Schoenberg i Stravinsky, per exemple. Amb el temps, el cicle “Evenings on the Roof” es va anar transformant, però encara existeix, ara amb el nom “Monday Evening Concerts”.

Una de les obres que s'hi van estrenar és Three Songs from Shakespeare, pràcticament les primeres cançons d'Igor Stravinsky en més de trenta anys. El seu darrer cicle era Quatre cançons russes, del 1919, que recuperava cançons tradicionals; pertanyien al seu “període rus”, les obres més importants del qual eren els ballets L'ocell de foc, Petruixka i La consagració de la primavera. Ara, el 1953, el compositor havia tancat la seva etapa neoclàssica amb l'òpera The Rake's Progress i encetava l'etapa serialista.

Que els textos triats per a les cançons fossin de Shakespeare es deu indirectament al poeta W.H. Auden, collibretista, juntament amb Chester Kallmann, de The Rake's Progress. Auden havia editat els cinc volums de l'antologia Poets of the English Language i li havia regalat una col·lecció a Stravinsky, un bon aficionat a la literatura. El compositor va triar tres poemes del segon volum: el sonet n. 8, Music to hear; Full fathom five, de La tempesta, i When daisies pied, d'Afanys d'amor perduts. Amb la primera cançó, Stravinsky pren un camí poc habitual, posar música a un sonet, mentre que amb les altres dues segueix el camí d'altres compositors del segle XX, que posen música sobretot a les comèdies de Shakespeare, després que durant el segle XIX l'estrella shakesperiana hagués estat Ofèlia.

Love's Labour's Lost [Afanys d'amor perduts] és una comèdia primerenca de Shakespeare. Tot comença quan el rei de Navarra i dos cavallers decideixen concentrar-se en l'estudi durant tres anys, renunciant a qualsevol activitat que els faci distreure's dels llibres; entre les distraccions que es comprometen a evitar hi ha les femenines i, per evitar tentacions, les dones no podran acostar-se a menys d'una milla de la cort. Però hi arriben la princesa de França i dues dames de companyia en missió diplomàtica i es veuen forçats a rebre-les, sempre fora de la cort. Malgrat les bones intencions, els tres homes se n'enamoren i trenquen la seva promesa, d'amagat els uns dels altres. Per la seva banda, les dones contemplen amb escepticisme els seus avenços. Els típics embolics de les comèdies de Shakespeare acaben quan arriba la notícia de la mort del rei de França i la princesa decideix de tornar a casa, després d'imposar al rei de Navarra un any de reflexió abans de decidir si s'han de casar.

Les males notícies fan que se suspengui una representació teatral prevista en honor de les dames. Finalment, per a acomiadar-les, se n'interpreten dues cançons, les úniques que es canten en aquesta comèdia: una dedicada a la primavera i l'altra a l'hivern. I així acaba Love's Labour's Lost. En el seu cicle, Stravinsky posa música a la cançó de la primavera, When daisies pied, coneguda també com a “Cançó del cucut”, així que la sentiu sabreu per què (la cançó de l'hivern és la “Cançó del mussol”). Per la lletra i el context, la identifiquem fàcilment amb una cançó popular, i així ho recull la versió de Stravinsky. Com us deia, aquestes cançons són obres de transició al serialisme, un serialisme que el compositor va reinterpretar a la seva manera, sense seguir al peu de la lletra els postulats de Schoenberg. When daisies pied és un bon exemple de com integra diferentes components en una mateixa peça: tot i que s'hi senten clarament trets serialistes, s'hi senten també i igual de clarament trets que ens fan pensar en música popular, una característica que queda reforçada per l'acompanyament que Stravinsky va triar per al cicle: flauta, clarinet i viola. Ell mateix va fer-ne una reducció per a veu i piano, però en aquesta estrena del compositor a Liederabend escoltarem la cançó en versió original, interpretada per Magdalena Kožená, Kaspar Zehnder, Andrew Marriner i Yulia Deyneka.

When daisies pied

When daisies pied and violets blue
And cuckoo-buds of yellow hue,
And lady-smocks all silver white,
Do paint the meadows with delight,
The cuckoo, then on ev'ry tree
Mocks married men, for thus sings he,
Cuckoo,
Cuckoo, cuckoo: o word of fear,
Unpleasing to a married ear.

Quan les margarides virolades i les violetes
i les primaveres grogues,
i els creixens platejats
acoloreixen els prats amb gràcia,
el cucut, en cada arbre
es mofa dels homes casats, car els canta:
cucut!
cucut! cutut! Oh, mot espantós,
desagradable a les orelles casades!

 

Articles relacionats

Afegir comentari

Comentaris

  • No s'han trobat comentaris

Hem parlat dels compositors...

i dels poetes...

Han cantat...

i els han acompanyat...

Sèries

Les deu cançons més tristes
serie tristes
Les deu cançons més feliçes
serie felices
Deu cançons amb cuques
serie cuques
Cançons de Wilhelm Meister
serie Wilhelm
Lied goes pop
serie pop
Abecedari Liederabend
serie abecedari
El Màster en Lied de l'ESMUC ens visita
serie esmuc

Utilitzem cookies per millorar la nostra web i la teva experiència de navegació Llegir més

Accepto