Loewe, Carl

 

 

 

 

Diu una saga nòrdica que abans que se signés el 1208 a Kvitsøy (a l'oest de Noruega) el tractat entre els reis Inge Bårdsson i Philipp Simonsson que acabava amb la guerra civil que sostenien de feia anys, el déu Odin es va aparèixer a un ferrer. Diu també que el mateix ferrer li va explicar a Philipp i el rei a algú altre, i així es va anar transmetent el fet de generació en generació.

 

"Cherchez la femme". Aquesta frase, que trobem originalment en una novel·la d'Alexandre Dumas, va fer fortuna a la novel·la policíaca clàssica i al cinema negre dels anys 40: si voleu resoldre un misteri, si voleu saber per què un home es comporta com es comporta, trobeu la dona que el té atrapat. Dit d'una altra manera, el món va ple de bons jans manipulats per dones malvades. Com que Dumas va escriure la frase, però la idea és molt antiga, el món de la balada també en va ple [...]

 

Una dona a punt de parir i el seu home van de porta en porta cercant aixopluc; finalment, la criatura naixerà en un estable. Avui, que tantes famílies truquen en va a les nostres portes, la semblança amb aquesta escena de fa dos mil anys ens hauria d'avergonyir. No és una reflexió ni gaire original ni gaire moderna, contes com La petita venedora de mistos de Hans Christian Andersen, per esmentar un de molt conegut, ens parla de la nostra incoherència i la nostra mala memòria.

 

Aquesta setmana commemorem de nou una data rodona, el 150è aniversari de la mort d'un compositor, després d'haver recordat la figura de Berlioz la setmana passada. Avui recordarem Carl Loewe, també conegut com “el rei de la balada”. Va ser un dels nostres primers compositors, el vam escoltar per primer cop l'agost del 2012. Llavors us vaig fer cinc cèntims del que havia estat la seva carrera; va nèixer a Löbejün, al nord d'Alemanya, unes setmanes abans que ho fes Schubert a Viena, tots dos en circumstàncies familiars similars. Tots dos van gaudir d'una excel·lent formació musical en ser becats pels seus mèrits [...]

 

Continuem amb la sèrie sobre les cançons de Wilhelm Meister. A l'entrada anterior havíem deixat Wilhelm en viatge de negocis després de la seva ruptura amb Mariane i amb el teatre, tot just quan s'atura a una petita ciutat per descansar uns dies. Allà coneixerà alguns dels personatges que l'acompanyaran al llarg de tota la novel·la i es retrobarà amb antics coneguts.

 

Me gustaría proponeros el juego de comparar dos canciones compuestas sobre el mismo poema: Der Erlkönig (“El rey elfo” en traducción aproximada), escrito por Johann Wolfgang von Goethe en 1782. La balada narra, de manera harto ambigua, la muerte de un niño ¿a manos? de un maligno espíritu que habita en el bosque. Las versiones de Franz Schubert de 1815 y de Carl Löwe de 1818, interpretadas ambas por el barítono Gerald Finley y el pianista Julius Drake, tienen algunos aspectos comunes y otros suficientemente dispares como para que sea un interesante ejercicio analizarlas en paralelo. ¿Queréis pasar un poco de miedo?

 

Carl Loewe va ser conegut a Viena com el "Schubert de l'Alemanya del Nord". Havia nascut dos mesos abans que Schubert i, casualitats de la vida, fou també el dotzè fill d'un mestre. Ben aviat va destacar per les seves aptituds musicals i el Loewe adolescent va començar una carrera com a compositor que va durar més de cinquanta anys; en la cronologia liederística, de les primeres cançons de Schubert a les cançons de Brahms a la seva trentena.