Wolf, Hugo

Tots tenim al cap, gràcies al cinema –que l'ha presentada més o menys mitificada– la imatge de l'escriptor que crea amb l'ajut de l'alcohol: davant de la màquina d'escriure i amb un got de whisky al costat. Per completar l'escena, cigarretes i un cendrer. El que no recordo ara és la imatge de l'escriptor que crea l'endemà, així que es desperta, amb la ressaca que amb prou feines li permet obrir els ulls.

Cada vegada que escoltoMignon d'Hugo Wolf (també coneguda per les primeres paraules del poema, Kennst du das Land)  em demano com és possible que el compositor no tingui una estàtua a la plaça major de cada poble. I llavors penso que ni Franz Schubert té una estàtua a la plaça major de cada poble. De fet, ni tan sols tenen carrer a Barcelona, cap dels dos (a diferència [...]

La setmana passada va ser setmana d'Italienisches Liederbuch a Barcelona, i això cal celebrar-ho. Sobretot, celebrem que a casa nostra puguem escoltar aquest recull d'Hugo Wolf amb relativa freqüència i amb naturalitat. I com ho celebrarem? Escoltant-ne una cançó, és clar.

De Natzaret a Betlem hi ha uns 120 km que Josep i Maria van fer a peu. Potser, a estones, Maria anava a lloms del ruc que portava la càrrega necessària per al viatge (un ruc que Lluc no anomena, però que és lògic que duguessin i forma part de l'imaginari col·lectiu). Així i tot, era un viatge molt dur per a una dona a punt de parir.

Benvolguts, aquests dies faig vacances, per això us envio una postal musical, vinculada no a un lloc sinó a una veu, la de Fritz Wunderlich. Ahir feia cinquanta-vuit anys de la mort del tenor als trenta-cinc, i la setmana vinent en farà noranta-quatre del naixement. Com cada any, a Liederabend ens aturem per recordar-lo i agrair-li la música.

Parlem dels lieder d'Hugo Wolf i comencem a explicar-los des del febrer de 1888, des dels Mörike-Lieder, el primer gran recull. Però tots tenim un passat, i el compositor, que llavors tenia vint-i-vuit anys, ja n'havia compost un bon grapat mentre cercava la seva veu (fa un temps vam escoltar-ne Zur Ruh', zur Ruh', del 1883). Alguns dels lieder compostos en els anys [...]

La primera vegada que vaig llegir Orgull i prejudici, d'adolescent, les línies que trobem al capítol 22 del llibre, tot just després que Charlotte Lucas hagi acceptat casar-se amb William Collins, un home estúpid i pompós, em van impressionar. Em compadia de la pobra Charlotte, condemnada no només a viure amb, sinó al servei de, algú tan insofrible, i em sobtava la seva [...]

Els lectors més veterans potser recordareu la sèrie que vaig dedicar a les cançons de Wilhelm Meister, una sèrie que començava l'octubre de 2013 i acabava, divuit entrades més tard, el juny de 2016. L'objectiu era, sobretot, posar en context les cançons de Mignon i de l'arpista que tots hem escoltat sovint als recitals, incloses a Anys d'aprenentatge de Wilhelm Meister de [...]

Quan preparava l'article de fa dues setmanes sobre la mort d'Hugo Wolf vaig escoltar diferents interpretacions de la cançó que vaig triar per il·lustrar-lo. Com potser recordareu, es tractava d'Ergebung, una obra per a cor mixt. Durant el meu repàs em va cridar l'atenció l'arranjament per a cor masculí que n'havia fet Max Reger, un compositor que entre 1898 (quan [...]

Gràcies al cinema (i a la literatura), tots tenim al cap com eren els manicomis del segle XIX. Per això no ens costarà gaire entendre l'horror i el patiment d'Hugo Wolf en veure-s'hi tancat. Va arribar al sanatori mental privat del Dr. Svetlin el 19 de setembre de 1897; hi va arribar enganyat, els seus amics li van fer creure que anaven a la residència de l'emperador per signar [...]

Benvolguts, bon any! Estrenem un calendari en el qual no falten les efemèrides musicals, i segurament la més significativa per al món liederístic té a Hugo Wolf com a protagonista: el 22 de febrer farà cent vint anys de la seva mort. Espero que l'aniversari contribuirà a difondre als escenaris la seva obra magnífica, encara no prou coneguda; espero també que aquí a Liederabend [...]

Maria Meyer va arribar a Ludwigsburg quan l'amo d'una taverna la va trobar inconscient a la carretera i la va dur a casa seva per tenir-ne cura; un cop recuperada s'hi va quedar, com a cambrera. Era una jove molt bella, tothom parlava dels seus ulls; també era bona conversadora i inesperadament culta. Els joves de la contrada van començar a freqüentar la taverna més que no pas abans, i Eduard Mörike no en va ser una excepció; acabava d'arribar a la seva ciutat natal per passar les vacances de Pasqua i es va enamorar de Maria. I Maria d'ell. Tots dos van ser inseparables durant el temps [...]