M'atreuen les cançons entorn del mar. Bàsicament, perquè el mar és part imprescindible dels meus paisatges. Mentre moltes persones gaudeixen, sobretot, de ser a la muntanya, en una versió moderna del waldeinsamkeit, a mi em trobareu amb molta més probabilitat contemplant el mar. A prop de casa, per sort. I quan viatjo, buscant altres mars sempre que puc.

La mitologia grega, ho hem comentat alguna vegada, està farcida d'històries esgarrifoses. Les més divulgades corresponen al període olímpic dels déus encapçalats per Zeus, però va haver-hi un període anterior, el dels titans, i una guerra entre totes dues faccions.

Fa uns dies parlava amb uns amics sobre la poca oportunitat d'algunes propines en un recital de lied. I si bé és cert que hi ha propines que són capaces d'esguerrar elles soletes la màgia d'un concert, també ho és que n'hi ha que es converteixen en la cirereta del pastís: peces que arrodoneixen el programa i que recordes durant molt de temps, o fins i tot que et creen una nova necessitat.

La setmana passada parlàvem de les Cigánské Melodie d'Antonín Dvořák, centrant-nos en l'autor dels poemes, Adolf Heyduk, i aquesta setmana n'escoltarem una altra cançó després de parlar del tenor que les va encarregar, Gustav Walter.

Fa cosa d'un any i mig vaig fer una introducció a les Cigánské Melodie (o els Zigeunerlieder, o les Cançons gitanes per a nosaltres) d'Antonín Dvořák. Aquella introducció va ser necessàriament breu, perquè era per a un article, a l'agost, sobre els con certs de la Schubertíada, i he pensat que aquesta setmana i la vinent podria dedicar-les a parlar una mica més sobre el cicle, i a escoltar-ne dues cançons més.