Cançó de la setmana: Das ist ein Flöten und Geigen (R. Schumann) - S. Keenlyside, M. Martineau / J. Prégardien, E- Le Sage
Outdoor wedding dance - Marten van Cleve

Al nostre ritme lent entrem a la segona part de Dichterliebe. No només perquè arribem a la novena cançó de setze, sinó perquè suposa una inflexió en la història d'amor: si al poeta li restava cap esperança, la perd ara que l'estimada es casa.

Cançó de la setmana: When I am laid in earth (H. Purcell/B. Britten) - C. Schäffer, E. Schneider
The Meeting of Dido and Aeneas - Nathaniel Dance-Holland

Tenen sentit les celebracions de la música d'un compositor quan arriba un aniversari rodó del seu naixement o de la seva mort? Ens ho preguntem a cada commemoració entusiasta o a cada aniversari que passa desapercebut, és a dir, cada any. En principi, i més enllà de l'homenatge i la sobredosi golafre de música, l'efemèride hauria de servir per difondre l'obra del compositor, i cal perspectiva per saber si ha estat així. Per exemple, la commemoració del centenari de la mort de Schubert el 1928, amb els enregistraments de discos encara a les beceroles, va significar [...]

Cançó de la setmana: Sieh, wie ist die Welle klar (J. Brahms) - M. Polenzani, T. Quasthoff, J. Levine i Y. Bronfman
La valse - Felix Vallotton

Entre les moltes coses bones que va fer Brahms hi ha l'edició d'obres de Schubert que, quaranta anys després de la seva mort, encara estaven desades en un calaix. Com ara els Zwölf Ländler, una col·lecció de dotze valsos compostos el 1823 i catalogats per Otto Deutsch com a D. 790, que Brahms va publicar el 1864. Poc després, el 1866, el compositor publicava els seus Sechszehn Walzer, op. 39, una col·lecció de valsos a quatre mans, i l'edició va ser un èxit de vendes. Les peces eren encantadores, el format per a quatre mans era ideal com a hausmusik, és a dir, [...]

Cançó de la setmana: Nachtigall, sie singt so schön (J. Brahms) - M. Kožená, A. Rost, M. Polenzani, T. Quasthoff, J. Levine, Y. Bronfman
Danse á la ville - Pierre Auguste Renoir

Aquesta setmana volia presentar-vos un cicle nou, però he anat justa de temps. Podria haver escurçat l'article per deixar-lo en dos paràgrafs apressats, però l'estimat Brahms, el pare de la criatura, no s'ho mereix, això. Així que he pensat deixar-vos un tast del cicle i quatre notes i tornar-hi amb calma la setmana vinent, si tot va bé.

Cançó de la setmana: Urlicht (G. Mahler) - C. Prégardien, M. Gees
roses blanques

Els textos de Des Knaben Wunderhorn tant poden explicar una rondalla com compartir els horrors de la guerra; ironitzar sobre un miracle com expressar una profunda espiritualitat. Aquest és el cas d'Urlicht. No sabem quina mà el va escriure, ni si amb el temps va passar per moltes mans que el van anar modificant fins a donar-li la forma que coneixem gràcies a Brentano i Arnim, però podem suposar que aquest autor anònim (i potser col·lectiu) estava familiaritzat amb els evangelis i els ritus catòlics.

Vols rebre setmanalment les actualitzacions de Liederabend?

Please enable the javascript to submit this form

Hem parlat dels compositors...

i dels poetes...

Han cantat...

i els han acompanyat...

Sèries

Les deu cançons més tristes
serie tristes
Les deu cançons més feliçes
serie felices
Deu cançons amb cuques
serie cuques
Cançons de Wilhelm Meister
serie Wilhelm
Lied goes pop
serie pop
Abecedari Liederabend
serie abecedari
El Màster en Lied de l'ESMUC ens visita
serie esmuc

Utilitzem cookies per millorar la nostra web i la teva experiència de navegació Llegir més

Accepto