11 de juliol de 1925

L'11 de juliol de 1925, poques setmanes després que nasqués Dietrich Fischer-Dieskau, ho va fer a Estocolm un altre dels grans cantants de la segona meitat del segle XX, Nicolai Gedda.

El petit Harry Gustav Nikolaj Gädda no va ser acollit amb gaire amor per uns pares aclaparats per la pobresa; el pare se'n va desentendre, i la mare ni podia ni volia fer-se'n càrrec. Va anar de poc que acabés creixent en un orfenat; va ser la seva tia Olga, germana del pare, qui ho va evitar acollint la criatura a casa seva.

Poc després, Olga va conèixer Mikhail Ustinov, un cantant del Cor de Cossacs de Kuban, que s'havia reconstituït a Constantinoble després que bona part dels seus membres haguessin fugit de la Revolució Russa; Olga i Mikhail es van enamorar (que l'Olga parlés rus perquè la seva mare era russa devia facilitar les coses), es van casar, i van adoptar el nen.

El 1929 el pare va aconseguir la plaça de director musical de l'església ortodoxa de Leipzig, i la família s'hi va traslladar; allà, Nicolai cantava al cor i va començar a estudiar música amb el seu pare, que s'adonava, orgullós, que el seu fill hi estava molt dotat. Sembla que van ser uns anys bons per a la família, fins que els nazis van arribar al poder i el 1934 els pares, amoïnats, van decidir tornar a Estocolm, tot i que això signifiqués viure de nou amb dificultats econòmiques –de vegades oblidem que Suècia, llavors, era un país molt pobre.

Nicolai Gedda no va tornar a estudiar cant fins als vint-i-quatre anys. No és que no li interessés, al contrari. Però durant la seva adolescència els seus pares no s'ho podien permetre, i després de fer el batxillerat va triar uns estudis “pràctics” que li permetessin ajudar-los. El 1949, després de tres anys de servei militar, va entrar a treballar en un banc; llavors, amb les necessitats econòmiques de casa cobertes, i gràcies a l'ajut d'un client que el va posar en contacte amb el reconegut tenor Carl Martin Öhman, va poder començar a pagar-se classes particulars de cant.

A partir d'aquí, el seu gran potencial es va desvelar. Aquell mateix 1949, Nicolai va guanyar una beca en un concurs de cant que li va permetre centrar-se en els estudis sense preocupacions de diners. El 1952 va debutar amb èxit a l'òpera d'Estocolm, i va cridar l'atenció del productor musical Walter Legge. Quan Legge el va escoltar, va quedar tan astorat que va telegrafiar a Herbert von Karajan per dir-li que acabava de descobrir un tenor mozartià sensacional. Karajan el va cridar per una audició; el jove va sortir d'allà amb un contracte sota el braç i l'any següent debutava a la Scala de Milà. Nicolai Gedda s'havia convertit en un tenor cobejat per tothom.

Es parla molt de la impressionant carrera operística del tenor, dels més de cinquanta papers que va interpretar, dels incomptables enregistraments, però, com sol passar, es parla molt poc de la seva carrera com a liederista. I, de vegades, quan se'n parla, es fa arrufant una mica el nas, argumentant que tenia la veu massa gran per cantar lied. Davant d'aquest argument, permeteu-me que alci una cella i us convidi a escoltar alguna de les deu cançons que hem escoltat fins ara cantades per ell. O la que us proposo per continuar celebrant el seu centenari, Забыть так скоро [Zabit tak skoro, Oblidar tan aviat].

Txaikovski va compondre aquesta cançó aïllada, contràriament al que era habitual en ell, que solia compondre i publicar les cançons de sis en sis. Ho va fer l'octubre o el novembre de 1870 a partir d'un poema del seu amic Aleksei Apukhtin, sembla que amb vista que s'interpretés el març de l'any següent en un concert a Moscou només amb música seva. Zabit tak skoro es va publicar en una revista el 1870, i es va tornar a publicar el 1873, però sembla que sense Txaikovski hi intervingués, i sense número d'opus (als enregistraments la trobem com a TH 94 o com a ČW 217 segons el catàleg del compositor que se segueixi). Escoltarem Nicolai Gedda cantant aquesta cançó preciosa amb la seva elegància habitual  acompanyat per Erik Werba, en un enregistrament en directe.