Quan preparava l'abecedari de Liederabend em vaig trobar que tenia dos mots per a una lletra, i no podia renunciar a cap dels dos. Què pots fer quan el pianista que vols que representi els d'abans i el que vols que representi els d'ara comparteixen inicial? Només una cosa: trencar les regles del joc i triar-les totes dues. Prescindir-ne d'una no era una opció, així que la lletra M és per a Gerald Moore i Malcolm Martineau.Gerald Moore és al piano el que Dietrich Fischer-Dieskau a la veu. Parles de lied i de piano i és el primer nom que surt a la conversa, un nom present a tantíssims enregistraments amb tantíssims cantants. Si faig el paral·lelisme amb Fischer-Dieskau, però, no és només perquè sigui un gran pianista i el més conegut [...]
Moment musical (IV)
Se suposa que quan publiquem regularment hauríem d'escriure amb molta antelació o bé tenir un article "comodí" de reserva, per si de cas quan arriba el moment de publicar ha fallat alguna cosa. La primera opció és una utopia i la segona no m'agrada, m'estimo més explicar per què no hi ha una entrada normal (en aquest cas, senzillament, perquè no he arribat a tot) i treure una minientrada amb la seva corresponent cançó; són els "moments musicals". El moment musical d'aquesta setmana és especial. El 9 de febrer, forumopera.com va publicar la notícia de la mort de Nicolai Gedda. Segons informava la seva filla Tania, el tenor havia mort un mes abans, el 8 de gener [...]
Corona de la vida
El novembre de 1775, J. W. Goethe va conèixer Charlotte von Stein, una dama de trenta-tres anys (set més que ell), casada i amb sis fills, i se'n va enamorar. Ella se'n va enamorar també i aixó va començar una intensa història d'amor que segons sembla va ser sobretot epistolar. Durant dotze anys es van escriure milers de cartes, fins que un dia Goethe se'n va anar a Itàlia sense dir-ne a Charlotte ni mitja paraula. Ella es va doldre molt d'aquest abandonament i li va demanar que li tornés les seves cartes (un gest que solia fer una dama per donar per acabada una relació i que els cavallers satisfeien per demostrar que no les volien comprometre); uns anys després van reprendre el seu lligam, que ja no va ser tan apassionada com a la primera època. A banda d'unes 7000 cartes escrites per Goethe (Charlotte va destruir les seves), en queda el reflex a la seva obra literària [...]
S'hi està tan bé, aquí
Recordeu com comença Memòries d'Àfrica? "Jo tenia una granja a l'Àfrica, al peu dels turons de Ngong". Aquesta frase tan senzilla em sembla una emotiva declaració d'amor a l'Àfrica i tot el que Isak Dinesen hi va viure i hi va deixar; em ve al cap quan llegeixo sobre Rakhmàninov i com s'estimava Ivanovka, la finca de la seva família.Rakhmàninov pertanyia a una família d'origen noble molt antiga que quan ell va néixer el 1873 ja havia anat molt a menys. De tot aquell patrimoni que havia tingut segles enrera, a finals del segle XIX la família només conservava Ivanovka, una finca a uns 500 km al sudest de Moscou que entre 1890 i 1917 va ser el refugi [...]
