Estem celebrant el centenari de Dietrich Fischer-Dieskau, però enguany en celebrem també el d'algú que tot i que potser no ha tingut el mateix pes en la història recent de la música, va ser igualment un cantant excel·lent. Em refereixo a Nicolai Gedda, un tenor estimat arreu i també, i molt, en aquesta casa.
Tenia previst dedicar-li aquesta setmana un article més extens i parlar dels seus inicis, que donarien per a un biopic d'aquells que s'estilaven a Hollywood els anys 50, però últimament estic recordant molt la meva iaia quan deia “l'home proposa, i Déu disposa”. El més prudent és que ajorni aquest text a mig fer i avui, senzillament, gaudim de la veu de Gedda, que no és poc.
He recuperat últimament un dels seus discos amb lieder de Franz Liszt, enregistrat, si no vaig errada, el 1989, i he pensat que podríem escoltar-ne Du bist wie eine Blume. D'aquesta manera tornem al poema de Heinrich Heine, que ja havíem escoltat musicat per Robert Schumann i per Hugo Wolf.
Heine i Liszt es van conèixer a París, van tenir una bona relació i es van admirar mútuament durant un temps; sembla, però, que les coses van acabar malament (aquestes coses ja passaven, amb Heine). D'aquesta relació, a més d'un grapat de lieder, ens ha quedat l'expressió “Lisztomania”, encunyada pel poeta, esparverat per les reaccions que provocava el pianista en els seus concerts, comparables a les que causarien els concerts d'Elvis Presley i The Beatles molts anys després.
Entre els poemes de Heine que Liszt va musicar hi ha, com us deia, Du bist wie eine Blume. El compositor en va fer dues versions i, com sol passar, les dates de composició són confuses. La primera versió es va publicar el 1844, i probablement la va compondre l'any abans. La segona es va publicar el 1860, algunes fonts diuen que la revisió és del 1849 i d'altres, que és del 1859. La versió que escoltem habitualment és la segona,i diria que és la més espiritual de les que hem escoltat fins ara.
Us deixo amb la versió de Gedda, acompanyat per Lars Roos, i tornarem al gran tenor d'aquí a unes setmanes.
Du bist wie eine Blume,
So hold und schön und rein;
Ich schau’ dich an, und Wehmut
Schleicht mir ins Herz hinein.
Mir ist, als ob ich die Hände
Aufs Haupt dir legen sollt’,
Betend, dass Gott dich erhalte
So rein und schön und hold.
Ets com una flor
Tan graciosa i bella i pura
Et miro, i la nostàlgia
Llisca dins el meu cor.
Em sento, com si les mans
Sobre el teu cap hagués de posar
pregant, que Déu et preservi,
tan pura i bella i graciosa.
(traducció de Marta García Cadena)
Comments powered by CComment