La mitologia grega, ho hem comentat alguna vegada, està farcida d'històries esgarrifoses. Les més divulgades corresponen al període olímpic dels déus encapçalats per Zeus, però va haver-hi un període anterior, el dels titans, i una guerra entre totes dues faccions.

Fa uns dies parlava amb uns amics sobre la poca oportunitat d'algunes propines en un recital de lied. I si bé és cert que hi ha propines que són capaces d'esguerrar elles soletes la màgia d'un concert, també ho és que n'hi ha que es converteixen en la cirereta del pastís: peces que arrodoneixen el programa i que recordes durant molt de temps, o fins i tot que et creen una nova necessitat.

La setmana passada parlàvem de les Cigánské Melodie d'Antonín Dvořák, centrant-nos en l'autor dels poemes, Adolf Heyduk, i aquesta setmana n'escoltarem una altra cançó després de parlar del tenor que les va encarregar, Gustav Walter.

Fa cosa d'un any i mig vaig fer una introducció a les Cigánské Melodie (o els Zigeunerlieder, o les Cançons gitanes per a nosaltres) d'Antonín Dvořák. Aquella introducció va ser necessàriament breu, perquè era per a un article, a l'agost, sobre els con certs de la Schubertíada, i he pensat que aquesta setmana i la vinent podria dedicar-les a parlar una mica més sobre el cicle, i a escoltar-ne dues cançons més.

El 1865 va nèixer a An Oriant, a la Bretanya, la nena Animée Marie Marguerite Mercédès Larousse La Villette. La seva mare, nascuda Élodie Jacquier, era pintora, i el seu pare era militar. En aquella casa les arts es vivien amb intensitat, i els pares van fomentar les inclinacions musicals de la nena, a qui direm Rita d'ara endavant.