El poeta Friedrich Klopstock va dedicar molts poemes a la seva promesa, més tard la seva dona, Margareta Moller; sovint la hi trobem oculta sota el nom de Cidli. Margareta i Friedrich es van conèixer el 1751 i es van casar el 1754. Malauradament, la jove va morir de part el 1758, i el poeta la va plorar durant molts anys, també als seus versos. És el cas, per exemple, del poema d'aquesta setmana, Die Sommernacht, del 1766, que trobem inclòs a les seves Oden. Les tres estrofes són una meditació sobre la pèrdua; els records de les nits viscudes amb l'estimada, ara morta, impedeixen a la veu poètica gaudir de la bellesa que la natura continua regalant-li.
Franz Schubert va escriure el 1815 una cançó poc coneguda amb aquests versos, que trobo preciosa. Les dues primeres estrofes són un recitatiu, amb un delicat acompanyament. A la tercera estrofa, a partir del segon vers, apareix una melodia fugaç, tan fugaç i tan bonica que ens fa desitjar debades que es repeteixi. Escoltarem Die Sommernacht interpretada per Sarah Walker i Graham Johnson, i tenim la sort que podem repetir-la tantes vegades com ens calgui per retenir aquesta melodia fugissera.
Un lied de Schubert sobre una nit de estiu que escoltarem al concert inaugural a Vilabertran em sembla dd la millor manera de començar aquest mes d'agost i les entrades dedicades a la Schubertíada. Com cada any, agruparé els concerts en funció de les seves dates; cada setmana presentaré una cançó que no hàgim escoltat fins ara i, després d'escoltar-la, trobareu el resum de cançons que sí que hem escoltat amb els enllaços corresponents. Per si us ver de gust repassar-les abans de venir a Vilabertran. Perquè hi vindreu, oi?
Wenn der Schimmer von dem Monde nun herab
In die Wälder sich ergiesst, und Gerüche
Mit den Düften von der Linde
In den Kühlungen wehn:
So umschatten mich Gedanken an das Grab
Meiner Geliebten, und ich seh’ im Walde
Nur es dämmern, und es weht mir
Von der Blüte nicht her.
Ich genoss einst, o ihr Toten, es mit euch!
Wie umwehten uns der Duft und die Kühlung,
Wie verschönt warst von dem Monde,
Du, o schöne Natur!
Quan ara el besllum de la lluna davalla
al boscatge i la flaire
perfumada del til·ler
alena en la fresca;
aleshores, ombrívols pensaments
de la tomba de l'estimada m'envolten
i en el bosc només hi veig el crepuscle,
no m'arriba l'alenada de les flors.
En altre temps ho vaig gaudir amb vosaltres, oh morts!
Com els perfums i la fresca ens ventejaven al voltant,
com embellida per la lluna
restaves, oh formosa natura!
(traducció de Salvador Pila)
Dijous 14 d'agost: Carles Pachon & Berta Brull
(Crec que és la primera vegada que al programa d'un recital de la Schubertíada no hi ha cap cançó que hàgim escoltat a Liederabend. Un motiu més per anar-hi, per si en faltessin!)
Dissabte 16 d'agost: Elionor Martínez, Ferran Albrich & Victoria Guerrero
Comments powered by CComment