Spielende Kinder im Park - Max Liebermann
Nens jugant al parc - M. Liebermann

 

A començament del segle XX, un noi convida una noia a jugar jocs de criatures, jocs que fan revolar les faldilles, que afavoreixen que els cossos es freguin com per atzar i que permeten encontres fugaços en llocs amagats. Això és el que explica Joan Salvat Papasseit en el seu poema Platxèria, i els seus versos fan que ens ho imaginem com si fos l'escena d'una pel·lícula, igual com ens imaginem el somriure entremaliat del noi i la seva delicadesa. És una escena plena de joia de viure que ens fa somriure també a nosaltres.

A què jugaran els nois, de quins jocs parla Salvat Papasseit? Alguns jocs passen de generació en generació, i penso que tots hem jugat a fet i amagar. També hem jugat a corretgeta, o a una variació d'aquest joc, però amb un altre nom, “calent i fred”: s'amaga un objecte (un mocador enrotllat, en el cas de la corretgeta) i un nen l'ha de trobar amb pistes com “fred, tebi, calent, et cremes”.

Pel que fa al tercer joc que menciona el poeta, “bell indret”, no sé en què consisteix. Remenant, he trobat dues explicacions ben diferents: una, que diu que un nen ha de representar amb mímica un personatge i la resta l'ha d'endevinar; l'altra, que diu que el joc s'assembla a “calent i fred”, però l'objecte s'amaga a la roba d'un nen (quines pessigolles!). En el cas del poema, sembla que encaixa millor aquesta segona opció. Si sabeu que és jugar a bell indret, ens ho explicareu?

Platxèria es va publicar dins de la col·lecció La gesta dels estels, del 1922, dos anys abans que el poeta morís als trenta. Eduard Toldrà hi va posar música el 1927 (el 1936 compondria el cicle La rosa als llavis, amb poemes de l'última col·lecció de Salvat Papasseit, El poema de la rosa als llavis). Nosaltres escoltarem la versió orquestral de Platxèria, amb una cantant que no tenim gaires ocasions d'escoltar aquí, Montserrat Caballé. L'acompanya l'Orquestra de Cambra dirigida per Rafael Ferrer.

La versió per a veu i piano d'aquesta cançó deliciosa l'escoltarem amb Ferran Albrich i Albert Guinovart a Vilajuïga, al primer concert de la Schubertíada. Amb aquest article comencem la sèrie dedicada a la 31a Schubertíada, i ens centrem en els tres primers recitals de lied: el d'Albrich, Guinovart i Oriol Prat, que se'ls afegirà per a l'estrena del Cicle Margarit, amb cançons de Guinovart, Salvador Brotons i Jordi Domènech; el de Josep-Ramon Olivé i Victoria Guerrero, també a Vilajuïga, que posaran la música de la pel·lícula Winterreise d'Inés García; i, ja a Vilabertran, el concert inaugural, amb Erika Baikoff i James Baillieu i cançó alemanya i russa.

Com és habitual, després del text de la cançó trobareu enllaçades les cançons d'aquests tres concerts que hem escoltat fins ara Liederabend, per si les voleu repassar.


Platxèria

Dolça amigueta, juguem a fet
o a corretgeta, o a bell indret.

Dolça amigueta, no tinguis por:
ni he d’allunyar-me ni en cap racó
fer-te malícies, o bé el distret
si acàs et cremes o ets a l’indret
on he amagada la teva flor:
si tu ets manyaga jo seré bo.

Dolça amigueta tornem al joc,
la teva escala farà de toc.
Si tu m’atrapes no et besaré,
si jo t’atrapo perdonaré
que no m’estimis. Ja em somriuràs.

Si et cau la trena jo et faré el llaç.

 

Divendres 11 i dissabte 12 d'agost: Ferran Albrich, Albert Guinovart i Oriol Prat

Diumenge 13 d'agost: Inés García, Josep-Ramon Olivé i Victoria Guerrero

Dimecres 16 d'agost: Erika Baikoff i James Baillieu

Comments powered by CComment

El lloc web de Liederabend utilitza galetes tècniques, essencials per al funcionament del lloc, i galetes analítiques que pots desactivar.
Inscriu-te al curs de lied!