Arribem a l'última part de Tragödie. La setmana passada us deia que el poema de la secció central, Es fiel ein Rief in der Fühlingsnacht, no era original de Heine sinó que, com ell mateix explicava, era una cançó tradicional. Us deia també que a la versió recollida per Anton von Zuccalmagio d'aquesta mateixa cançó hi havia una quarta estrofa que s'afegia a les tres recollides per Heine.

La setmana passada em referia a Tragödie com a tríptic, a manca d'una definició millor. Perquè té tres parts i perquè s'aprecia millor si el considerem com una unitat. Però també, i aquest és un motiu que no havia mencionat encara, perquè la segona part, la que escoltarem avui, és la que dona sentit a tot. És a dir, és la part central del tríptic, la principal.

No us sabria dir si Tragödie és una cançó en tres parts o un petit cicle. La trobem publicada dins de Romanzen und Balladen IV, com a número 3 (és a dir, no com a números 3, 4 i 5), però és poc habitual que la sentim interpretada completa, ni tan sols en els enregistraments, ja veurem per què. De fet, l'única cançó (o part) que escoltem de tant en tant als recitals és la primera.

Miro cap al cel, sempre tapat, em cordo bé la jaqueta (fa fresca!) i penso que d'aquí a uns dies tornaré a ser a Barcelona, amb unes temperatures bastant més altes i un cel bastant més blau. Però encara hi ha temps per a enviar-vos una segona postal musical del viatge, Stehe still [resta tranquil], el segon dels Wesendonck Lieder de Richard Wagner, compost el febrer de 1858.

Benvolguts, aquests dies faig vacances. Com sempre, m'he acostat als expositors de postals musicals que hi ha al lloc on m'estic, i val a dir que n'hi ha moltes i de molt maques. N'he triat dues, perquè les rebeu l'últim dimecres de setembre i el primer d'octubre.