La primera cançó de Nadal d'aquest any ho era només pel títol; en realitat, era un crit ple de ràbia en plena guerra. La segona s'hi acostava més, però tampoc no ho era ben bé. Per això he triat, per esperar el canvi d'any i l'arribada dels Reis, una nadala genuïna, amb el Nen Jesús, els pastors, les ofrenes i la joia per l'esperança que acaba de néixer.

El 1823 Fanny Mendelssohn (no seria Fanny Hensel fins a uns quants anys més tard) va compondre vuit lieder a partir de poemes de Wilhelm Müller, tots ells extrets de la primera part del seu recull Sieben und siebzig Gedichte aus den hinterlassenen Papieren eines reisenden Waldhornisten [Setanta-set poemes dels papers pòstums d'un trompa viatger], publicada en 1820 [...]

La primera cançó de Nadal d'enguany és una cançó atípica. No parla de pau, d'amor, de llum ni d'esperança. Es una cançó plena de ràbia i desesperació, que demana venjança; agitada, que només s'entén en el context bèl·lic en què va ser concebuda.

Recordeu que fa un temps us vaig parlar de les Chansons de Bilitis, una selecció de les poesies trobades a la tomba d'una poetessa grega del segle VI aC, traduïdes al francès per Pierre Louÿs? I que us vaig explicar també que uns anys després Louÿs va revelar que tot havia estat una invenció seva? No va existir mai cap Bilitis, i encara menys la seva tomba.

Roger Quilter va néixer el 1877, el tercer fill de Lord i Lady Quilter. El seu pare no només era el dipositari d'un patrimoni considerable, sinó que tenia una fortuna personal igualment considerable, de manera que el nen Roger es va criar en un entorn privilegiat. Va estudiar a Eton, on devia ser una rara avis: malauradament, la salut no el va acompanyar mai, ni de petit, i estava [...]