Benvolguts, aquests dies faig vacances. Com sempre, m'he acostat als expositors de postals musicals que hi ha al lloc on m'estic, i val a dir que n'hi ha moltes i de molt maques. N'he triat dues, perquè les rebeu l'últim dimecres de setembre i el primer d'octubre.
La primera imatge musical és un paisatge descrit a quatre mans per Richard Strauss i Otto Julius Bierbaum, i hi veiem un camí que porta cap a una casa blanca a través d'una prada plena de margarides. Es tracta del lied Freundliche Vision [Visió plaent], compost el 1900.
A Bierbaum el coneixem a Liederabend com el poeta d'altres dues cançons de Strauss, Traum durch die Dämmerung i Nachtgang, totes dues del 1895. Els tres poemes ens parlen, si fa no fa, del mateix: de passejades per llocs tranquils, amb l'estimada o anant cap a ella, viscudes en somnis, o com en somnis. Responent a aquest estat de beatitud, l'atmosfera dels lieder de Strauss és també calmada i introspectiva. A Freundliche Vision, la partitura duu la indicació “ruhig” [tranquil], i cap al final del poema (una única estrofa de nou versos) s'hi destaquen dues paraules: “friede” [pau] i “schönheit” [bellesa]. Significatiu, oi?
Però aviat descobrirem que el que Strauss destaca, realment, és el que dona sentit a aquesta pau i aquesta bellesa, que no és altra cosa que la presència de l'estimada. I ho fa tancant la cançó amb la repetició d'un vers, el sisè, no fos cas que a algú li hagués passat inadvertit: “und ich geh' mit Einer, die mich lieb hat.” [I jo camino amb una que m’estima].
Us deixo amb la preciosa Freundliche Vision i una interpretació igualment preciosa, la de Jonas Kaufmann i Helmut Deutsch.
Records des de...
Hell am Tage sah ich's schön vor mir:
Eine Wiese voller Margeritten;
Tief ein weißes Haus in grünen Büschen;
Götterbilder leuchten aus dem Laube.
Und ich geh' mit Einer, die mich lieb hat,
Ruhigen Gemütes in die Kühle
Dieses weißen Hauses, in den Frieden,
Der voll Schönheit wartet, daß wir kommen.
ho he vist ben bé de dia davant meu:
una prada plena de margarides,
al fons una casa blanca entre verds matolls;
imatges divines resplendien al fullatge.
I jo camino amb una que m’estima,
amb ànim tranquil, vers la fresca
d’aquesta casa blanca, en la que la pau
de la beutat plena espera que arribem.
(traducció de Salvador Pila)
Articles relacionats
Records des de...
Recordeu quan enviàvem postals des del lloc on fèiem vacances? Tant era que fóssim a un lloc llunyà i exòtic com a un poble a 40 km de casa. Ens aturàvem a triar unes quantes imatges d'aquell indret i ens assèiem en un racó agradable a escriure quatre lletres als amics. Quan llegiu això seré de vacances i no tindré els mitjans tècnics necessaris per escriure i enviar-vos aquesta postal musical, així que la deixo preparada i programada, confiant en el bon funcionament dels bits com abans confiàvem en l'eficiència dels carters.
Records des de... (III)
Benvolguts, continuo fent vacances, però penso en vosaltres i he estat remenant per trobar una postal sonora del lloc des d'on us escric. Quan ja m'estava començant a atabalar perquè no en trobava cap (i bé que n'hi deu haver) vaig topar-me amb un lied que tenia apuntat a la llibreta de fa molt. El pianista era Leonard Bernstein i vaig recordar que encara no l'havíem escoltat interpretant cap obra que no fos seva, així que vaig pensar que aquestes vacances, en lloc de postal, us deixaria un homenatge [...]
Records des de... (V)
Benvolguts, us envio aquesta postal musical (si a la tecnologia li plau) des de la ciutat on faig uns dies de vacances.
Sempre miro de triar una cançó que us doni una pista del lloc on sóc; algunes vegades m'ha costat molt trobar-la, però aquesta vegada n'hi havia per triar i remenar, perquè el Romanticisme s'hi va sentir molt atret. Per exemple, el poeta irlandès Thomas Moore va visitar la ciutat el 1819, i li va dedicar uns [...]
