La setmana passada em referia a Tragödie com a tríptic, a manca d'una definició millor. Perquè té tres parts i perquè s'aprecia millor si el considerem com una unitat. Però també, i aquest és un motiu que no havia mencionat encara, perquè la segona part, la que escoltarem avui, és la que dona sentit a tot. És a dir, és la part central del tríptic, la principal.
El poema, que comença amb el vers “Es fiel ein Reif in der Frühlingsnacht” [En la nit de primavera caigué la gebrada], no és original de Heinrich Heine, ell mateix ho diu a l'encapçalament: “Aquesta és una cançó tradicional autèntica, que vaig escoltar al Rin”. Hi ha dubtes sobre si realment la coneixia –no tindria res d'estrany perquè era nascut i criat a Düsseldorf,– o si l'havia llegida al recull Rheinische Flora d'Anton von Zuccalmaglio, publicat el 1825. O totes dues coses.
En qualsevol cas, sembla que aquesta cançó popular és l'origen del poema de Heine, perquè explica, amb poques paraules, que una parella va fugir de casa, que no van tenir sort i que van morir (ho véiem a venir, amb aquest títol). Així, sembla que la primera part de Tragödie és el pròleg de la història, el moment en què ell li proposa a ella de fugir i ella, ara ja ho sabem, accepta.
El segon poema, tal com el presenta el poeta, té tres estrofes. La segona i la tercera ens expliquen la trista història, mentre que la primera ens parla d'una gebrada en una nit de primavera que marceix les flors. Sembla una imatge poètica que ens anticipa el que passarà, però si llegim el poema que va publicar Zuccalmaglio, hi trobem una quarta estrofa que Heine no va incloure, en la qual s'hi mencionen de nou les flors de l'inici, que cobriran la tomba dels amants. Aquesta estrofa comença amb les paraules “Auf ihrem Grab” [A la seva tomba], i així és també com comença la tercera part del poema de Heine. Per tant, la setmana vinent continuarem a partir d’aquí.
La cançó de Schumann recull l'esperit tradicional dels versos. És una cançó estròfica, amb una línia vocal senzilla, mentre que l'acompanyament, inconfusiblement schumannià és molt succint, només amb acords que subratllen aquí i allà determinades paraules. Es fiel ein Reif in der Frühlingsnacht és una cançó senzilla i preciosa, que escoltarem interpretada per Bryn Terfel i Malcolm Martineau.
Es fiel ein Reif in der Frühlingsnacht,
Er fiel auf die zarten Blaublümelein;
Sie sind verwelket, verdorret.
Ein Jüngling hatte ein Mädchen lieb,
Sie flohen heimlich vom Hause fort:
Es wusst weder Vater, noch Mutter.
Sie sind gewandert hin und her,
Sie haben gehabt weder Glück noch Stern;
Sie sind gestorben, verdorben.
En la nit de primavera caigué la gebrada,
caigué damunt les delicades flors blaves:
i elles es marciren i s’assecaren.
Un jovencell estimava una donzella;
d’amagat, fugiren de casa
sense que el pare i la mare ho sabessin.
Erraren d’una banda a l’altra,
ells tingueren mala sort,
s’arruïnaren i moriren.
(traducció de Salvador Pila)
Articles relacionats
Per què?
Imagineu que sou al jardí, a la primavera, i us adoneu que les flors han perdut el color i l'aroma, que el sol no escalfa i que la terra està eixuta. Imagineu que llavors us adoneu que a la primavera no li passa res, està radiant, com sempre, i que és la vostra mirada la que ha canviat, que és la vostra tristesa la que us impedeix d'apreciar la bellesa.
Nascuda de l'escuma de les ones
Wilhelm Killmayer va néixer el 1927 a Munic, i va morir a una localitat propera, a Stanberg, el dia abans de fer els noranta anys. Va néixer prou tard per no haver d'anar a la guerra (Dietrich Fischer-Dieskau, per exemple, nascut només dos anys abans, no va tenir tanta sort); naturalment, aquell desastre va influir en la seva vida (aquí caldria dir que va ser l'únic de la seva classe que [...]
Una llàgrima antiga i solitària
Nadia Boulanger va impartir les primeres lliçons de música als setze anys, quan era encara estudiant. Aquest vessant, el pedagògic, va ser el més significatiu de la seva llarguíssima carrera, més de setanta anys. Però Boulanger va ser també organista, pianista, directora d'orquestra i compositora, tot i que les seves composicions pertanyen a un període breu de la seva vida.
