Miro cap al cel, sempre tapat, em cordo bé la jaqueta (fa fresca!) i penso que d'aquí a uns dies tornaré a ser a Barcelona, amb unes temperatures bastant més altes i un cel bastant més blau. Però encara hi ha temps per a enviar-vos una segona postal musical del viatge, Stehe still [resta tranquil], el segon dels Wesendonck Lieder de Richard Wagner, compost el febrer de 1858.
Se sol recomanar que es llegeixi el poema de Mathilde Wesendonck tenint present el pensament filosòfic d'Arthur Schopenhauer, ja que és el camí que permet aprofundir més en les seves paraules i en la música de Wagner. Us proposo, però, ni que sigui per començar a estirar el fil, una primera lectura que relaciona el poema amb l'acceleració en què vivim. Una acceleració que a mitjan segle XIX ja començava a fer-se notar –penseu, per exemple, en els canvis extraordinaris que va suposar per als viatges el desenvolupament de les xarxes ferroviàries– i avui dia... què us he de dir!
Wagner representa aquest brogit inicial amb una música dramàtica i apressada que abasta la primera estrofa del poema i els sis primers versos de la segona; és a dir, la primera part de la cançó té forma estròfica. A partir del vers “Daß in selig süßem Vergessen” [Perquè en dolça i venturosa oblidança] la música canvia per trobar aquesta calma, avançant i modificant-se contínuament, fins a tornar-se gairebé estàtica abans de l'esclat final de la veu; serà el postludi el que recuperi de nou la pau.
Els Wesendonck-Lieder estan escrits per a veu i piano, però és habitual que n'escoltem la versió orquestral de Felix Mottl, bon coneixedor de la música de Wagner, en la qual sentim encara més clarament les connexions amb Tristan und Isolde, l'òpera que el compositor escrivia alhora que escrivia aquests lieder.
Escoltarem Stehe still interpretada per Júlia Várady i la Deutsches Symphonie-Orchester de Berlín dirigida per Dietrich Fischer-Dieskau.
Records des de...
Sausendes, brausendes Rad der Zeit,
Messer du der Ewigkeit;
Leuchtende Sphären im weiten All,
Die ihr umringt den Weltenball;
Urewige Schöpfung, halte doch ein,
Genug des Werdens, laß mich sein!
Halte an dich, zeugende Kraft,
Urgedanke, der ewig schafft!
Hemmet den Atem, stillet den Drang,
Schweiget nur eine Sekunde lang!
Schwellende Pulse, fesselt den Schlag;
Ende, des Wollens ew'ger Tag!
Daß in selig süßem Vergessen
Ich mög alle Wonnen ermessen!
Wenn Aug' in Auge wonnig trinken,
Seele ganz in Seele versinken;
Wesen in Wesen sich wiederfindet,
Und alles Hoffens Ende sich kündet,
Die Lippe verstummt in staunendem Schweigen,
Keinen Wunsch mehr will das Innre zeugen:
Erkennt der Mensch des Ew'gen Spur,
Und löst dein Rätsel, heil'ge Natur!
Apressada i brunzint roda del temps,
mesura de l'eternitat;
esferes resplendents en el vast univers,
que encercleu el globus del món;
eterna creació, detura't,
que cessi l'evolució, deixem en pau!
Pren ja repòs, força generadora,
vell pensament que crea eternament!
Conté l'alè, frena l'empenta,
calla per un segon tan sols!
Pols embalat, reté els teus batecs;
fina ta cursa, oh jorn etern del voler!
Perquè en dolça i venturosa oblidança
jo pugui apreciar totes les gaubances!
Quan els ulls, de fit a fit, beuen delitosos,
una ànima es fon en una altra;
un ésser es retroba en un altre,
i s'anuncia la fi d'esperar,
els llavis emmudeixen en admirable silenci,
el cor ja no té cap desig:
l'home reconeix l'eterna empremta,
i desvetlla el teu misteri, venerable Natura!
(traducció de Salvador Pila)
Articles relacionats
Records des de... (II)
Benvolguts, aquesta setmana estic de vacances, tant desconnectada com sigui possible de qualsevol andròmina tecnològica. No m'oblido de vosaltres i que avui és dimecres, però; per això us envio aquesta postal musical des d'un lloc inspirador de lieder com n'hi ha pocs.
Records des de... (IV)
Benvolguts, com us deia la setmana passada, faig vacances. Espero que tot funcioni com ha de funcionar i us arribi aquesta postal sonora que us envio des del lloc on m'estic.
Segurament us sorprendrà trobar-vos aquí amb Anton Bruckner, no és un autor a qui associem amb el lied, però resulta que a més de les simfonies, misses i motets amb què l'identifiquem va escriure uns quants lieder, aproximadament vint.
Records des de... (VI)
Benvolguts, aquesta setmana i la vinent faig vacances. Com cada any, us envio una postal des del lloc on m'estic; com sempre, amb el vist-i-plau de la tecnologia. En aquest cas, és una ciutat que ha vist néixer o treballar-hi un bon grapat de compositors i poetes, alguns d'ells habituals d'aquesta casa.
