Mateix poema, una altra cançó (XVIII)

El poema que comença amb el vers “Ein Fichtenbaum steht einsam”, un poema que trobem al Lyrisches Intermezzo de Heinrich Heine, s'ha musicat dotzenes de vegades, però sense que cap de les cançons sigui especialment coneguda. Ni tan sols la de Franz Liszt, que seria la primera que ens vindria al cap als aficionats. Això té un avantatge per a nosaltres en aquesta sèrie “Mateix poema, una altra cançó”: podem escoltar-ne qualsevol de les versions sense que un referent clar i de pes que ens dificulti escoltar-ne la resta.

La primera cançó composta amb aquest poema que vam escoltar va ser la d'Edvard Grieg, i avui n'escoltarem la de Nikolai Rimski-Kórsakov, Ель и пальма [Lel i palma, L'avet i la palmera]; la versió russa del poema és de Mikhail Larionovich Mikhailov. És el núm. 1 del seu op. 3, i la va compondre el 1866, quan no feia gaire que havia tornat d'un llarg viatge de tres anys per mar (recordem que era oficial de la marina russa) i s'havia reincorporat als seus estudis amb Mili Balàkirev. 

Les cançons de joventut de Nikolai Rimski-Kórsakov solen tenir un aire oriental marcat, entre altres coses perquè el seu mestre havia recollit nombroses cançons tradicionals i ell s'havia dedicat a harmonitzar-les. En el cas de la nostra cançó, l'orientalisme és més que escaient, tenint una palmera com a coprotagonista. La primera part de la peça, la que es refereix a l'avet, és sòbria, amb una línia vocal gairebé declamada; així que s'hi menciona la palmera, la música canvia d'atmosfera i comença a ondular-se. La malenconia inevitablement russa apareix en els dos últims versos del poema, que Rimski repeteix, emfatitzant així la solitud i la tristesa de la palmera.

Trobo que Lel i palma és una cançó preciosa, i ho és encara més en la versió que escoltarem, la de Nicolai Gedda, acompanyat al piano per Erik Werba. Divendres serà el centenari del naixement del tenor, i nosaltres ens regalem la seva veu i la seva classe. Gràcies, Nicolai Gedda, per tanta bellesa!