Arribem a la quarta i última entrada dedicada a la Schubertíada, en la qual parlarem d'un únic concert: el que oferiran Julius Drake, el Quartet Gerhard i Katja Maderer el dissabte 30 d'agost, el penúltim dia del festival, amb obres de Txaikovski i Brahms, tant de cambra com de lied (de cambra, en definitiva). A la part central, Maderer i Drake interpretaran una breu selecció de lieder de tots dos compositors, i aquí és on ens aturarem nosaltres.
M'he adonat que hem parlat a Liederabend de cinc dels sis lieder de Brahms que hi escoltarem, i el que ens falta és un que s'interpreta molt poc, així que parlem-ne, ni que sigui molt breument. Es tracta de Mädchenfluch, l'última de les nou cançons de l'op. 69. El text està extret de Die Gesänge des Serben [El cant dels serbis, 1852], un recull de cançons tradicionals traduides a l'alemany per l'escriptor bohemi Siegfried Kapper al qual Brahms va recórrer en diverses ocasions.
A Mädchenfluch [Maledicció de la donzella] hi trobem una noia, Mara, que ha estat traïda per Jowo. La mare, que sembla que s'ho veia a venir, parla amb ella, amoïnada. Mara deixa anar tota la ràbia contra l'home, i el maleeix, però no pot evitar estimar-lo encara, i a cada maledicció acaba desitjant que torni amb ella. La situació, certament, és complexa, i Brahms recull aquesta complexitat amb el seu encert habitual en una cançó que escoltarem interpretada per Juliane Banse i Helmut Deutsch. Com sempre, després de la música trobareu la resta de cançons del recital que hem escoltat fins ara.
I la setmana vinent... No ho sé, la veritat. Alguna cosa us proposaré, en plena ressaca de la Schubertíada.
Über drei Gebirge:
"Ist, o Mara, liebe Tochter,
Ist gebleicht das Linnen?“
Ihr zurück die junge Tochter
Über neun Gebirge:
"Nicht in’s Wasser, liebe Mutter,
Taucht’ ich noch das Linnen,
Denn, o sieh’, es hat das Wasser
Jawo mir getrübet.—
Wie dann erst, o liebe Mutter,
Hätt’ ich es gebleicht schon!
Fluch’ ihm, Mutter, liebe Mutter!
Ich auch will ihm fluchen.
Gäbe Gott im hellen Himmel,
Dass er sich erhänge—
An ein böses Bäumchen hänge,
An den weissen Hals mir!
Gäbe Gott im hellen Himmel,
Dass er lieg’ gefangen—
Lieg’ gefangen tief im Kerker,
An der weissen Brust mir!
Gäbe Gott, der Herr im Himmel,
Dass er Ketten trage—
Ketten trage, festgeschlungen,
Meine weissen Arme!
Gäbe Gott im hellen Himmel,
Dass ihn nähm’ das Wasser—
Dass ihn nähm’ das wilde Wasser,
Mir in’s Haus ihn bringe!“
tres muntanyes enllà:
“Oh, Mara, filla estimada,
ja has rentat la roba?”
Contesta la jove,
nou muntanyes enllà:
“Mare estimada, encara no he posat
la roba dins del riu,
car, mira, Jawo
m’ha enterbolit l’aigua.
Oh, mare estimada,
com l’hauria pogut rentar llavors!
Maleeix-lo, mare, mare estimada,
també jo el maleiré!
Faci el Déu que està en el cel
que es pengi,
que es pengi d’un mal arbre:
el meu coll blanc!
Faci el Déu que està en el cel
que l’agafin pres,
pres en una profunda masmorra:
el meu pit blanc!
Faci el Déu que està en el cel
que porti unes cadenes,
unes cadenes ben agafades:
els meus braços blancs!
Faci el Déu que està en el cel
que se l’emporti el riu,
que se l’emporti el riu salvatge
i el porti cap a casa meva!”
(traducció de Manuel Capdevila i Font)
Dissabte 30 d'agost: Quartet Gerhard, Julius Drake & Katja Maderer
Comments powered by CComment