Anunci guardat amb èxit

Publicat el 21 Febrer 2018

Cançó de la setmana: Museo (J. Hernández Gama) - C. Montemayor, C. Jackson

 

Se suposa que el més important dels articles d'aquest blog és la il·lustració musical, però fa sis anys els gurús de la cosa advertien que fer un blog sense il·lustracions gràfiques era pràcticament un suïcidi digital. Quina mena d'imatges podien acompanyar text i cançó? Una foto del cantant? Abans o després se m'acabarien i hauria de repetir. Passaria el mateix amb pianistes, compositors i poetes. La coberta del disc? Però no sempre hi ha un disc... Ja està: un quadre! Seria una mena de divertimento trobar-ne un per a cada entrada. I gràcies a aquesta decisió, tinc una paraula per a l'abecedari de Liederabend: Q de quadres. Ja m'explicareu, si no, què havia de fer amb aquesta lletra!

Llegeix més …

Anunci guardat amb èxit

Publicat el 14 Febrer 2018

Cançó de la setmana: Piosnka obłąkanej Ofelii (S. Moniuszko) - O. Maroszek i E. Tyszecka

 

No és que vulgui instaurar el 14 de febrer com a "Dia d'Ofèlia" a Liederabend, però a més de les cançons de Brahms (que vam escoltar l'any passat per Sant Valentí) i Strauss tinc d'altres apuntades a la llibreta i un dia o un altre us en volia parlar. Així que, malgrat que no ens canti exactament allò de "Demà és la festa de Sant Valentí", avui tenim Ofèlia i Moniuszko.

Stanisław Moniuszko és considerat el pare de l'òpera polonesa, i són sobretot títols com Halka o Straszny Dwór (La casa encantada) els que han fet que el seu nom transcendeixi més enllà de l'entorn eslau. Se'l considera també el pont entre la figura més internacional de la música polonesa, Frédéric Chopin, i el gran nom del [...]

Llegeix més …

Anunci guardat amb èxit

Publicat el 07 Febrer 2018

Cançó de la setmana: Die Götter Griechenlands (F. Schubert) - B. Fink, G. Huber

 

Die Götter Griechenlands és un llarg poema escrit per Friedrich von Schiller el 1788. La seva publicació en una revista va desfermar una polèmica encesa, i el poeta va ser acusat d'heretge i ateu per la seva crítica al cristianisme. Dos anys després el va reescriure, deixant les vint-i-cinc estrofes inicials reduïdes a setze. Devia fer-ho també per altres motius, però la supressió de les al·lusions que més havien ofès als seus conciutadans indica que no va ser indiferent al rebombori. Malgrat haver-lo suavitzat tant, el poema va continuar incomodant, i quan es va publicar el 1805 (unes quantes pàgines conflictives dins d'un volum de poesia) a moltes llars el llibre va anar a parar a les baldes més altes de la llibreria, generant-se així un "efecte Streisand" en versió segle XIX.

Llegeix més …

Anunci guardat amb èxit

Publicat el 31 Gener 2018

Cançó de la setmana: When my soul touches yours (L. Bernstein) - R. Alexander, T. Crone

 

"Estàs preparant l'article sobre l'aniversari? El títol amb números, oi?" Verídic. Sí, demà passat farà sis anys que vaig publicar la primera entrada al blog; llavors Liederabend "només" era això, un blog més a la plataforma Blogger; el setembre de 2013 vaig començar a publicar també en anglès i el juny de 2014 vaig moure el blog aquest web, amb moltes més possibilitats tècniques. Moltes gràcies a tots per ajudar-me a fer créixer Liederabend i per celebrar aquest sisè aniversari amb mi.

Durant aquests anys (pels lectors més nous, aquestes són les xifres del títol), hem escoltat 332 cançons de 87 compositors diferents, amb poemes de 164 poetes. En les han interpretat 153 cantants acompanyats per [...]

Llegeix més …

Anunci guardat amb èxit

Publicat el 24 Gener 2018

Cançó de la setmana: Proverb VI &  A Poison Tree (B. Britten) - S. Keenlyside, M. Martineau

 

Un home està furiós amb el seu enemic. No hi parla, perquè només parla amb els amics. La seva ira creix i ell no fa res per evitar-ho, ans al contrari: dia a dia, la nodreix amb les seves llàgrimes i els seus somriures falsos. Fins que dóna fruit: una poma tan apetitosa com verinosa. Perquè l'odi enverina tot el que toca. L'home sap que el seu enemic cobejarà la poma. No haurà d'esperar gaire per descobrir, feliç, el seu cadàver al jardí.

Les cançons ens parlen sovint d'amor, de tristesa, d'esperança, de solitud, de pau, ens expliquen de vegades històries divertides i més sovint drames terribles. Situacions on ens veiem reflectits perquè n'hem viscut de similars o amb les que empatitzem. Fins que ens trobem amb una cançó que parla d'odi, com la que [...]

Llegeix més …