Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. facebook pinterest twitter spotify

email facebook pinterest twitter spotify

Cançó de la setmana: Ruhe, Süßliebchen (J. Brahms) - C. Maltman, G. Johnson
 
Pilot watching a sleeping woman - Mortimer WilsonAbans de començar a escriure aquesta entrada he fet memòria de les cançons de bressol que hem escoltat; no he fet un repàs exhaustiu però recordo les de Brahms, Strauss, Schubert, Barber, Britten i Duparc. Les primeres són el que s'espera d'una cançó de bressol, una mare (pare en el cas de Schubert) que bressola el seu fill per adormir-lo; les de Britten i Duparc són cançons adultes, on un home vetlla el son d'una dona; també és adulta la cançó de bressol que escoltarem avui, Ruhe, Süßliebchen (Descansa, dolça estimada) el novè lied del cicle Die schöne Magelone de Brahms.
Pilot watching a sleeping woman - Mortimer Wilson
Pilot mirant una dona que dorm - M. Wilson
 
Abans de començar a escriure aquesta entrada he fet memòria de les cançons de bressol que hem escoltat; no he fet un repàs exhaustiu però recordo les de Brahms, Strauss, Schubert, Barber, Britten i Duparc. Les primeres són el que s'espera d'una cançó de bressol, una mare (pare en el cas de Schubert) que bressola el seu fill per adormir-lo; les de Britten i Duparc són cançons adultes, on un home vetlla el son d'una dona; també és adulta la cançó de bressol que escoltarem avui, Ruhe, Süßliebchen (Descansa, dolça estimada) el novè lied del cicle Die schöne Magelone de Brahms.

Ens trobem al moment que Pere i Magalona, enamorats, fugen de Nàpols cap a Provença per casar-s'hi. Magalona és filla del rei de Nàpols, que vol casar-la amb un altre noble; Pere és fill del comte de Provença, que beneirà el seu matrimoni. Han cavalcat tota la nit i l'endemà, al migdia, Magalona demana d'aturar-se una estona per descansar. Troben un lloc acollidor a l'ombra, Pere estèn la seva capa a terra, Magalona s'hi ajeu amb el cap a la falda d'ell i li demana que canti, que afegeixi la seva veu a la remor de les fulles dels arbres i els ocells que refilen, i ella dormirà una estona bressolada per la seva veu.

I què ha de fer Pere, sinó cantar? La cançó, el poema de Tieck, té tres estrofes, a les quals es mostra el desig de protecció i l'amor del jove, que s'adreça als arbres, els ocells o el rierol perquè acompanyin el son de Magalona. Com que més o menys totes tres diuen el mateix, Brahms podria haver triat una estructura estròfica, és a dir, la mateixa música per les tres estrofes, un recurs que com ja hem vist en diverses ocasions és habitual quan el compositor vol reforçar l'aire camperol o tradicional del poema. El compositor, però, va optar per una altra opció, diferenciant les tres estrofes alhora que fa que la cançó sembli estròfica.

Com s'ho fa perquè la cançó ens soni estròfica sense ser-ho? Utilitzant dos elements que es repeteixen a totes tres estrofes, funcionant com una tornada. El primer element el tenim fonamentalment en la veu: per diferent que sigui la línia vocal en els primers cinc versos de cada estrofa, als tres darrers sempre és la mateixa. L'estructura del poema ajuda a fer-ho així en les dues primeres estrofes, on el sisè vers, Schlafe, schlafe ein, és compartit i la métrica dels tres versos és similar; a la tercera no hi ha aquests elements comuns però Brahms s'ho empesca per utilitzar també la mateixa melodia, una melodia fantàstica que capta l'atenció de l'oient ja el primer cop que la sent, anticipada en els quatre compassos de preludi del lied. Aquesta melodia repetida reforça, a més, el caràcter de cançó de bressol de la peça, com ho fa el segon element repetit, que va a càrrec del piano: vuit compassos que fan primer d'interludi entre estrofes i després de postludi.

Fixem-nos ara en els cinc primers versos de cada estrofa. A la primera, associem clarament tant la veu com el piano amb una cançó de bressol, de començament a fi; a la segona, la veu continua cantant una cançó de bressol mentre que l'acompanyament és més inquiet. A la tercera, de manera sobtada, tant veu com piano comencen d'una manera més agitada, i el que al començament de la partitura era Langsam (lent) ara és Animato. Sentint aquest canvi no podem evitar preguntar-nos perquè Peter s'altera en aquell moment; és només per les schöne Liebesphantasien (belles fantasies amoroses) i els zarte Träume (tendres somnis) que anuncia el rierol? Una hipòtesi apunta que Brahms anticipa en aquesta estrofa el que Tieck escriu a la seva novel·la a continuació de la cançó:

Li va semblar que a Magalona li costava de respirar, i espantat li va descordar la roba una mica; en fer-ho el seu blanc i bell pit va quedar a la vista. Pere va quedar corprès davant d'aquella bellesa indescriptible, va creure ser al cel i que tots els seus sentits s'havien trastocat. No podia deixar de mirar, extasiat com estava. Amb cada respiració el tendre pit pujava i baixava. El cavaller va sentir que mai no havia estimat tant Magalona, que mai no havia estat tan feliç.

Possiblement Brahms va interpretar que per molt que Pere li hagués promés a Magalona comportar-se com un cavaller, el noi no era de pedra... El trasbals, però, li dura però només uns quants versos, abans de tornar a recuperar l'alè i acabar tendrament la cançó.

Espero que us agradin aquesta preciositat de cançó i la versió que he triat per compartir. El nostre Pere serà Christopher Maltman, acompanyat per Graham Johnson.

I la setmana vinent celebrarem el quart aniversari de Liederabend!
 
 
Ruhe, Süßliebchen
 

Ruhe, Süßliebchen, im Schatten
Der grünen, dämmernden Nacht:
Es säuselt das Gras auf den Matten,
Es fächelt und kühlt dich der Schatten
Und treue Liebe wacht.
Schlafe, schlaf ein,
Leiser rauscht der Hain,
Ewig bin ich dein.

Schweigt, ihr versteckten Gesänge,
Und stört nicht die süßeste Ruh’!
Es lauschet der Vögel Gedränge,
Es ruhen die lauten Gesänge,
Schließ, Liebchen, dein Auge zu.
Schlafe, schlaf ein,
Im dämmernden Schein,
Ich will dein Wächter sein.

Murmelt fort, ihr Melodien,
Rausche nur, du stiller Bach.
Schöne Liebesphantasien
Sprechen in den Melodien,
Zarte Träume schwimmen nach.
Durch den flüsternden Hain
Schwärmen goldne Bienelein
Und summen zum Schlummer dich ein.

Descansa, dolça estimada, a l'ombra
de la nit verda i fosca:
mormola l'herba a la prada,
l'ombra et venta i et refresca
i l'amor fidel et vetlla.
Dorm, dorm,
Suaument murmura el prat,
seré teu per sempre.

Calleu, cants amagats,
i no destorbeu la calma més dolça!
Se sent la piuladissa dels ocells,
es calmen els cants cridaners,
tanca, estimada, els ulls.
Dorm, dorm,
en la llum esmorteïda,
vull ser el teu guardià.

Continua mussitant la teva melodia,
xiuxiueja, rierol silenciós.
Belles fantasies d'amor
parlen a les melodies,
tendres somnis hi neden.
A través del bosc que mormola
volen les petites abelles daurades
i brunzegen per fer-te dormir.

 
 
Afegir comentari

Comentaris

  • No s'han trobat comentaris

LA CENTRAL - ACADÊMIA DE TARDOR

La Central

Liederabend és un espai dedicat a la cancó de cambra. Cada dimecres hi trobareu al blog un article nou que pot parlar... de qualsevol cosa. Però sempre, sempre, hi escoltarem una cançó.

Voleu saber més sobre Liederabend?

schubert

Si no us voleu perdre cap actualització, subscriviu-vos al web! Us estimeu més rebre un correu electrònic cada setmana o fer servir el feed RSS?

icono newsletter azul22via correu electrònic

icono RSS azul22via feed

Benvinguts!

Traductor automátic

Cercador

Schubert Lied 2017-2018

Agenda de recitals a Catalunya

Utilitzem cookies per millorar la nostra web i la teva experiència de navegació Llegir més

Accepto