“El rei Baltasar féu un gran convit als seus mil magnats i begué vi davant de tots mil.” Així comença el capítol 5 del Llibre de Daniel de l'Antic Testament, amb una festassa. A més del rei, naturalment, beuen els mil magnats, les seves esposes i les seves concubines. I ja sabeu com van aquestes coses: el rei parla més del compte, els súbdits li riuen les gràcies, la cosa va a més, i Baltasar comet dos errors. El primer greu: fa portar, per beure-hi tots, els vasos sagrats d'or i argent que el seu pare Nabucodonosor s'havia endut del temple de Jerusalem. El segon, molt greu: lloa “els déus d'or [...]
L'home (musical) de l'any és Ludwig van Beethoven, penso que hi ha pocs dubtes al respecte; allà on mirem, les programacions estan plenes d'obres seves. Sovint escoltades un munt de vegades, és cert, però no és menys cert que me n'estic atipant amb golafreria. Però, per estrany que sembli, encara hi ha parts de la seva obra que continuen sent poc conegudes. Els lieder, per exemple. En va escriure uns noranta, dels quals formen part del repertori el cicle An die ferne Geliebte i poca cosa més. Una part va quedar sense publicar en vida de Beethoven, segurament estaven compostos per a vetllades privades, i algun fins i tot va quedar inacabat, com el que escoltarem aquesta vegada.
En la mateixa llibreta en què vaig apuntar quan era adolescent el vers que tanca la Divina Comèdia, vaig anotar aquests altres dos versos; me'n vaig enamorar igualment. Suposo que devíem llegir-los a classe de literatura, però no recordo que en registrés el context, un poema dedicat a Palma i escrit a Barcelona el setembre de 1937. Sí que recordo com em va impressionar el destí del poeta; el vaig imaginar al sanatori, apagant-se per culpa d'una malaltia incurable que jo només coneixia a través d'alguna lectura. Sense saber-ne gaire més, el seu nom, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, se'm va quedar gravat i hi he anat parant atenció quan el trobava aquí i allà.
El nom de Josef von Spaun ha aparegut diverses vegades en aquest blog. Una, com a autor d'un únic poema musicat per Schubert, Der Jüngling und der Tod; totes com a amic del compositor. Com hem explicat algun cop, es van conèixer a escola, a l'Stadtkonvikt. En aquest internat preparatori per a la universitat estudiaven els fills de les famílies benestants i també, becats, els nens del cor imperial, fins i tot després que els canviés la veu si el seu rendiment acadèmic era bo. Així va ser com Franz Schubert va ingressar l'octubre de 1808 a una escola d'elit que quedava fora de l'abast [...]
Schumann va fer una cosa sorprenent quan va compondre Dichterliebe: va crear el seu propi cicle poètic a partir d'una obra més extensa per compondre el seu cicle de cançons. Ningú no ho havia fet abans. És cert que Schubert havia prescindit d'alguns poemes de Die schöne Múllerin i que l'ordre de les cançons de Winterreise no coincideix amb el dels poemes per un malentès editorial, però Schumann va anar molt més enllà. Ell, que el febrer de 1840 havia posat música disciplinadament i ordenadament als nou poemes del cicle poètic Lieder de Heine (el que seria [...]
Totes les sessions seran a les 19 hores a La Tribu Llibreria c/Pons i Gallarza 30, Sant Andreu