
Per a aquesta setmana tenia prevista una altra cançó d'un altre compositor, però he deixat l'article a mig escriure i ja el recuperaré més endavant. Tot, per culpa de Wolf, l'estrella liederística dels darrers dies arran de la gira que han fet Jonas Kaufmann, Diana Damrau i Helmut Deutsch interpretant el seu Cançoner italià; una gira que, com segurament sabreu, va acabar a Barcelona dissabte passat. I si tinc el cap ple de la música de Wolf difícilment puc concentrar-me en un altre compositor. De manera que avui, amb aquesta justificadíssima excusa, escoltarem una cançó més d'aquesta col·lecció que tant m'agrada.
Se suposa que el més important dels articles d'aquest blog és la il·lustració musical, però fa sis anys els gurús de la cosa advertien que fer un blog sense il·lustracions gràfiques era pràcticament un suïcidi digital. Quina mena d'imatges podien acompanyar text i cançó? Una foto del cantant? Abans o després se m'acabarien i hauria de repetir. Passaria el mateix amb pianistes, compositors i poetes. La coberta del disc? Però no sempre hi ha un disc... Ja està: un quadre! Seria una mena de divertimento trobar-ne un per a cada entrada. I gràcies a aquesta decisió, tinc una paraula per a l'abecedari de Liederabend: Q de quadres. Ja m'explicareu, si no, què havia de fer amb aquesta lletra!
No és que vulgui instaurar el 14 de febrer com a "Dia d'Ofèlia" a Liederabend, però a més de les cançons de Brahms (que vam escoltar l'any passat per Sant Valentí) i Strauss tinc d'altres apuntades a la llibreta i un dia o un altre us en volia parlar. Així que, malgrat que no ens canti exactament allò de "Demà és la festa de Sant Valentí", avui tenim Ofèlia i Moniuszko.
Die Götter Griechenlands és un llarg poema escrit per Friedrich von Schiller el 1788. La seva publicació en una revista va desfermar una polèmica encesa, i el poeta va ser acusat d'heretge i ateu per la seva crítica al cristianisme. Dos anys després el va reescriure, deixant les vint-i-cinc estrofes inicials reduïdes a setze. Devia fer-ho també per altres motius, però la supressió de les al·lusions que més havien ofès als seus conciutadans indica que no va ser indiferent al rebombori. Malgrat haver-lo suavitzat tant, el poema va continuar incomodant, i quan es va publicar el 1805 (unes quantes pàgines conflictives dins d'un volum de poesia) a moltes llars el llibre va anar a parar a les baldes més altes de la llibreria, generant-se així un "efecte Streisand" en versió segle XIX.
"Estàs preparant l'article sobre l'aniversari? El títol amb números, oi?" Verídic. Sí, demà passat farà sis anys que vaig publicar la primera entrada al blog; llavors Liederabend "només" era això, un blog més a la plataforma Blogger; el setembre de 2013 vaig començar a publicar també en anglès i el juny de 2014 vaig moure el blog aquest web, amb moltes més possibilitats tècniques. Moltes gràcies a tots per ajudar-me a fer créixer Liederabend i per celebrar aquest sisè aniversari amb mi.