Detalls

Publicat el 03 Gener 2018

Cançó de la setmana: Zum neuen Jahr (H. Wolf) - O. Bär, G. Parsons

 

Ja som al 2018, així que el primer de tot és desitjar-vos un molt bon any. Si més no, en el terreny del lied tenim en perspectiva coses a priori interessants, esperem que a posteriori també ho siguin. Per començar, per dimarts vinent hi ha programat al Palau de la Música el recital d'una veterana en el gènere, Anne Sofie von Otter, amb Christian Bezuidenhout al fortepiano. I, dins del capítol d'aniversaris rodons, aquest any celebrarem el centenari del naixement de l'estimadíssim Leonard Bernstein.

Abans d'entrar de ple en el nou any, però, cal tancar les entrades nadalenques; ho farem amb un lied d'Hugo Wolf i Eduard Mörike, amb un poema que saluda la primera llum de l'any amb una imatge encantadora [...]

Llegeix més …

Detalls

Publicat el 27 Desembre 2017

Cançó de la setmana: Image de Nöel (F. Martin) - C. Stotijn, J. Breinl, T. Fret

 

En aquesta segona entrada nadalenca, molt breu (aquesta setmana faig una mica de vacances) us vull presentar una cançó petita, tendra, familiar i molt bonica: un dels Trois chans de Noël del compositor suïs Frank Martin, a qui incorporem avui a la nòmina de Liederabend.

Llegeix més …

Detalls

Publicat el 20 Desembre 2017

Cançó de la setmana: Priez pour paix (F. Poulenc) - J. Brancy, P. Dugan

 

Unes quantes persones m'han comentat darrerament que tot i tenir el Nadal a sobre no n'eren conscients del tot: ni casa guarnida, ni regals a punt, ni menús pensats... Vivim temps complicats, per dir-ho suament, i l'esperit nadalenc està moix. Per això he pensat en dedicar la primera de les tres entrades d'aquestes festes a una d'aquelles cançons que fan de bàlsam, una preciositat de Francis Poulenc, Priez pour paix.

El text d'aquesta cançó es va publicar a Le Figaro el 29 de setembre de 1938, quan Europa ja es veia a venir una altra guerra, només vint anys després que acabés aquella terrible contesa que havia desagnat el continent. Poulenc va escriure immediatament la mélodie i la va descriure així: "He intentat donar-hi una impressió [...]

Llegeix més …

Detalls

Publicat el 13 Desembre 2017

Cançó de la setmana: Die Stadt (F. Schubert) - H. Schlusnus, S. Peschko

 

Per què us deia fa dues setmanes que Die Stadt ens pot donar una pista de la música que ens hem perdut amb la mort prematura de Schubert? Llavors us vaig dir que era una cançó estranya i fascinant, només això. Ni tan sols el poeta, Heine, o els intèrprets, Thomas Quasthoff i Justus Zeyen. Aquell article ja era prou llarg com per afegir-hi encara un parell de paràgrafs més i vaig prendre'n nota per parlar-ne avui.

Quan es parla del que Franz Grillparzer va anomenar les "més belles esperances" de Schubert, la música que no va poder escriure, se sol fer referència a la modernitat d'algunes de les obres que va escriure en el seu darrer any, com les tres sonates per a piano o les cançons de Heine. Hi podem afegir d'altres escrites abans, que [...].

Llegeix més …

Detalls

Publicat el 06 Desembre 2017

Cançó de la setmana: Ich liebe dich (R. Strauss) - P. Beczala, C. Thielemann (dir.)

 

"O d'orquestra? Però si has compartit poques cançons amb orquestra!" És cert, me'n vaig adonar quan vaig triar la lletra. I vaig pensar que l'abecedari em donava l'oportunitat de fer examen de consciència i repassar la casuística de la cançó amb orquestra. Som-hi?

Hi ha les cançons orquestrals i prou, sense versió per a piano (que jo sàpiga). Així que les poso amb orquestra o no les poso. I les poso, és clar. Poques, perquè tampoc és que n'hi hagi tantíssimes, si les comparem amb les cançons només amb piano. Per exemple, hem escoltat un dels Poèmes d'automne d'Ernest Bloch, o l'Hymnus de Richard Strauss. Hi ha també les cançons amb "doble versió", les que es publiquen simultàniament amb [...]

Llegeix més …