Martineau, Malcolm

  • Cançó de la setmana: Svarta rosor (J. Sibelius) - S. Keenlyside, M. Martineau
     
    altHi ha una pregunta recurrent en els fòrums de roses i jardineria: "On puc trobar roses negres?" I la resposta és: "Enlloc". Les roses negres no existeixen. Hi ha algunes varietats porpra que porten el negre en el nom, però només en el nom; el dia que un cultivador aconsegueixi el desitjat híbrid es farà d'or. Suposo que si les roses negres van tan buscades és perquè, malgrat que als nostres jardins no n'hi hagi, en el nostre imaginari sí que existeixen, sempre relacionades amb el misteri, l'ocultisme, la tragèdia, el dolor...
  • Cançó de la setmana: Proverb VI &  A Poison Tree (B. Britten) - S. Keenlyside, M. Martineau
     
    altUn home està furiós amb el seu enemic. No hi parla, perquè només parla amb els amics. La seva ira creix i ell no fa res per evitar-ho, ans al contrari: dia a dia, la nodreix amb les seves llàgrimes i els seus somriures falsos. Fins que dóna fruit: una poma tan apetitosa com verinosa. Perquè l'odi enverina tot el que toca. L'home sap que el seu enemic cobejarà la poma. No haurà d'esperar gaire per descobrir, feliç, el seu cadàver al jardí.

    Les cançons ens parlen sovint d'amor, de tristesa, d'esperança, de solitud, de pau, ens expliquen de vegades històries divertides i més sovint drames terribles. Situacions on ens veiem reflectits perquè n'hem viscut de similars o amb les que empatitzem. Fins que ens trobem amb una cançó que parla d'odi, com la que [...]
  • Cançó de la setmana: Am Tage Aller Seelen (F. Schubert) - B. Terfel, M. Martineau
     
    La doleur - Émile FriantSchubert està molt present a Liederabend les darreres setmanes, i més que hi estarà! Per un motiu o un altre, el necessitem sovint. Per avui tenia guardat des de fa mesos un lied preciós, Am Tage Aller Seelen (és a dir, En el dia de les Ànimes); aquest és el nom amb què figura a la Neue Schubert-Ausgabe, però el trobem més sovint amb el nom Litanei auf das Fest Aller Seelen (que és el nom del poema de Jacobi) i, de vegades, simplement com a Litanei. Robert Capell, autor del llibre Schubert's Songs, publicat el 1929, diu d'aquest lied: "no hi hagué mai una expressió més sincera o més commovedora de la devoció senzilla i el dolor confortat" I també: "la música sorgeix d'una font pura d'afecte i humilitat". Amb aquesta presentació ja us podria convidar directament a escoltar-lo, però deixeu-me que us n'expliqui un parell de coses més.
  • Cançó de la setmana: The infinite shining heavens (R. Vaughan-Williams) - B. Terfel, M. Martineau
     
    42 N mini
    Si la Il·lustració és la raó, el Romanticisme és la fantasia. Si la Il·lustració és la vetlla, el Romanticisme és el somni. Si la Il·lustració és la llum, el Romanticisme és la foscor. Si la Il·lustració és el dia, el Romanticisme és la nit. Durant el Romanticisme, la nit esdevé un símbol, és el món misteriós on és possible tot allò que és inexplicable amb la raó; la nit i el somni permeten accedir a la realitat mentre que la vetlla, durant el dia, ens amaga el autèntic sentit de l'existència [...]
  • Malcolm Martineau, addicte a les paraules
    Malcolm Martineau
  • Cançó de la setmana: Du bist wie eine Blume (R. Schumann) - F. Boesch, M. Martineau
     
    altBenvolguts, aquesta setmana tanquem el mes d'agost (espero que molts encara feu vacances!) i la temporada 2016-2017. Altres anys arribàvem fins aquí amb les entrades estiuenques dedicades a la Schubertíada a Vilabertran, però enguany el calendari ens ho ha posat complicat; llavors, pensant què podria publicar que fos lleuger com se suposa que ha de ser l'estiu, vaig recordar unes quantes coses que tenia guardades i podia compartir amb vosaltres.
     
     
     
     
  • Cançó de la setmana: Die Liebe hat gelogen (F. Schubert) - F. Boesch, M. Martineau
     
    altComença a ser tradició que dediquem una part de les entrades del mes d'agost a presentar els recitals de lied de la Schubertíada a Vilabertran. El calendari del festival mana i aquest any tenim que quatre dels cinc recitals seran durant la mateixa setmana (i quina gran setmana!), per tant hi dedicarem només tres entrades. La d'avui serà pel recital inaugural, el 17 d'agost, amb Ilker Arcayürek i Wolfram Rieger; la de la setmana vinent la protagonitzaran els recitals de Matthias Goerne i Alexander Schmalcz i Sarah Connolly i Malcolm Martineau i la tercera serà pels recitals de Kate Royal i Christoph Prégardien, tots dos novament amb Malcolm Martineau. Com sempre, seran apunts breus on repassarem els programes, recuperarem les cançons que ja haguem escoltat i us en proposaré una de nova.
  • Cançó de la setmana: Gute Morgen, es ist Sankt Valentinstag (R. Strauss) - C. Karg, M. Martineau
     
    Ophelia - Constantin MeunierAl febrer us vaig parlar dels lieder que Brahms havia escrit a partir de les cançons que Ofèlia canta a la seva darrera escena a Hamlet; aquell dia us vaig avançar que aquell article que havia titulat "Ofèlia i Brahms" també podria haver-se titulat "Ofèlia i Strauss" i avui, abans no acabi la temporada, us faré cinc cèntims del lieder que va escriure Richard Strauss amb els mateixos textos de Shakespeare. Sí, ja sé que encara queden els tres mesos d'estiu per acabar la temporada 2016-2017, però la meva llibreta em diu que a hores d'ara, si surt tot el que ha de sortir, aquestes darreres setmanes ja estan prou atapeïdes.
  • Cançó de la setmana: Im Walde (F. Schubert) - S. Keenlyside, M. Martineau
     
    altNo va ser gens difícil triar qui seria el representant dels cantants d'abans a l'abecedari de Liederabend; només podia ser Dietrich Fischer-Dieskau, pels motius que us vaig explicar quan vam arribar a l'F. Pot semblar que triar el cantant d'ara seria més difícil, perquè no tenim la perspectiva del temps, però tampoc no vaig tenir dubtes: seria Simon Keenlyside. Perquè és molt admirat en aquesta casa, perquè entre els cantants en actiu és el que més cops ens ha visitat i perquè si n'hagués triat un altre els que em coneixeu bé m'haguéssiu preguntat: "a qui vols enganyar?" I aquí estem, amb una nova entrada de l'abecedari, K de Keenlyside.
  • Cançó de la setmana: Berg und Burgen schau'n herunter  (R. Schumann) - F. Boesch, M. Martineau
     
    Burgen am Rhein - William TurnerA escola ens explicaven que el Rin era un dels rius més llargs d'Europa, que la travessava des dels Alps fins al mar del Nord, que va ser una de les rutes comercials més importants ja des de l'imperi romà, que feia frontera entre aquest estat i aquell altre i passava per aquí i per allà; la meva capacitat per oblidar els mapes només és comparable a la d'oblidar dinasties i les seves dates. El que no ens explicaven, perquè això si ho recordaria, és que va ser un dels símbols del Romanticisme. Ho tenia tot per ser-ho: les seves muntanyes, valls, gorges, boscos i boires eren aquella natura autèntica i inaccessible tan desitjada. Els seus castells en ruïnes evocaven el passat, aquell temps dels herois medievals. No hi faltaven tampoc les llegendes vinculades a punts concrets del riu, com la de la Loreley o la de Heinrich i Konrad, els germans enemistats per amor. En definitiva, el Rin, especialment [...]
  • altEl Gran Teatre del Liceu ha programat només un recital de cançó aquesta temporada, a càrrec, això sí, de dos dels millors especialistes en el gènere dels darrers anys: Simon Keenlyside i Malcolm Martineau. Presentaven un programa heterogeni (amb cançons de sis compositors amb estils molt diferents: Glazunov, Rakhmàninov, Txaikovski, Duparc, Poulenc, Strauss i Schubert) tan interessant com arriscat, que va funcionar molt bé, amb interpretacions excel·lents, gràcies a la intel·ligència, la classe i la versatilitat de tots dos.
     
    Llegiu l'article complet a Núvol [ca] i a Platea Magazine [es]
     
  • Gramophone - 18/07/2016
    Malcolm Martineau
  • Cançó de la setmana: Verzagen (J. Brahms) - S. Keenlyside, M. Martineau
     
    Moon & Sea - Hovhannes AivazovskyRecordeu quan enviàvem postals des del lloc on fèiem vacances? Tant era que fóssim a un lloc llunyà i exòtic com a un poble a 40 km de casa. Ens aturàvem a triar unes quantes imatges d'aquell indret i ens assèiem en un racó agradable a escriure quatre lletres als amics. Quan llegiu això seré de vacances i no tindré els mitjans tècnics necessaris per escriure i enviar-vos aquesta postal musical, així que la deixo preparada i programada, confiant en el bon funcionament dels bits com abans confiàvem en l'eficiència dels carters.
  • Cançó de la setmana: Der Zwerg (F. Schubert) - F. Boesch, M. Martineau
     
    Queen Henrietta Maria with Sir Jeffrey Hudson - A. Van Dyck
Matthäus von Collin era un cavaller influent a la Viena de començaments del segle XIX. Tutor del fill de Napoleó, professor d'Història i Filosofia a la universitat de la ciutat, editor de dues revistes de literatura, amfitrió d'un important saló cultural, poeta a temps parcial i amic de Josef von Spaun. Aquests tres darrers aspectes són els que ens interessen a nosaltres, perquè Collin va ser un d'aquells prohoms de certa edat que, arran que Spaun els presentés, va fer amistat amb Schubert, el va acollir al seu saló, va difondre la seva música i li va presentar d'altres persones influents. Per desgràcia, aquesta relació va durar ben poc perquè Collin va morir el 1824, als quaranta-cinc anys; si més no va donar com a fruit cinc lieder, un dels quals vam escoltar fa un temps: el preciós Nacht und Träume, compost l'any següent de morir el poeta.
  • Cançó de la setmana: Fear no more the heat o' the sun (G. Finzi) - B. Terfel, M. Martineau
     
    Imogen Discovered in the Cave of Belarius - George DaweUs agrada Shakespeare? A mi sí, molt. Vaig començar amb Hamlet fa una pila d'anys i fins avui. Reconec que més d'un cop faria una cleca a algun personatge, oblidant que ens separen quatre segles, però la seva manera de fer anar les paraules ho compensa tot. Shakespeare era principalment home de teatre així que és lògic que hagi triomfat a l'òpera; també és lògic que no el trobem tan sovint a la cançó i quan l'hi trobem és, sobretot, a cançons compostes a partir de les cançons incloses a les obres de teatre, com les del salze de Desdèmona a Otel·lo o les de Festa a Nit de Reis. Vam començar l'any precisament amb un dels poemes de Festa, avui escoltarem una altra cançó amb versos de Shakespeare i a la llibreta en tinc apuntada alguna més. Perquè som en ple Any Shakespeare; enguany es compleixen 400 anys de la seva mort i, tot i que penso que no cal [...]
  • Cançó de la setmana: Morgen (R. Strauss) - D. Röschmann, M. Martineau
     
    "És l'amor qui mou el sol i les estrelles".
    Vaig llegir aquesta frase en alguna banda quan anava a escola i la vaig copiar en una llibreta (sí, llavors ja ho feia). Després vaig saber que era el darrer vers de La divina comèdia i que Dant parlava d'un amor transcendent però el mal ja estava fet i a aquella adolescent la cita li va quedar gravada sense més reflexió, només per la seva bellesa. L'amor mou el sol i les estrelles i mou també els poetes a escriure versos (de vegades) tan inoblidables com els de Dant; molts d'aquests versos s'han convertit en cançons i per això m'ha estat molt fàcil triar aquesta paraula, amor, per començar una nova sèrie de cançons.
  • Cançó de la setmana: Le papillon et la fleur (G. Fauré) - S. Keenlyside, M. Martineau
     
    Jules Bastien-Lepage - Portrait de Juliette DrouetUn dia, a la mitja part d'un recital on havíem rigut amb alguns lieder, una amiga va arrufar el nas dient que no li havien agradat i que el sentit de l'humor no s'adeia amb el lied. Abans que jo pogués badar boca una altra amiga va dir: "I tant que s'hi adiu! El lied parla de la vida i plora però també riu, com la vida mateixa!". Jo hagués respost a la meva amiga una cosa similar: que la cançó, o la poesia que és l'inici de tot, és un reflex de la vida. Si encara no n'esteu convençuts, deixeu-me que us expliqui una història abans de presentar-vos la cançó d'avui.
  • Cançó de la setmana: Abendlied (R. Schumann) - F. Boesch, M. Martineau
     
    Starry Night - Jean François MilletM'he enamorat d'una cançó. Des de fa uns dies l'escolto a totes hores i si no l'escolto tant li fa perquè la sento al meu cap, no em deixa gaire estona sola. No ha estat amor a primera vista, ja l'havia escoltat altres cops, però alguna cosa va fer que aquest cop em sonés diferent; els enamoraments ja ho tenen això, són més aviat irracionals. No em podia estar de compartir amb vosaltres aquesta cançó de bellesa estranya, potser algú de vosaltres se n'enamora també. O no, potser quan l'escolteu pensareu que no n'hi ha per tant. Sigui com sigui, parlar-ne em facilitarà la transició cap a un amor més tranquil (i etern mentre no es demostri el contrari) i així em quedarà lliure l'espai per a un nou enamorament. Senyores i senyors, amb tots vosaltres Abendlied (Cançó del vespre), de Robert Schumann.
  • Cançó de la setmana: By a Bierside (I. Gurney) - S. Connolly, M. Martineau
     
    Gloucester Cathedral. Window in honour of Ivor GurneyQuan vaig tenir a les mans el programa del recital de Sarah Connolly i Malcolm Martineau a la Schubertíada a Vilabertran els ulls se'm van anar a un nom: Ivor Gurney. Ni Schubert, ni Schumann, ni Britten. Gurney. Em va fer molta il·lusió perquè era un compositor que encara no havia escoltat mai en un recital, només en enregistraments; anava dient a tothom que volgués escoltar-me que a la SV15 tindríem cançons de Gurney i vaig compartir-ne una amb vosaltres. El recital de Connolly i Martineau va ser excel·lent i d'acord amb els comentaris del públic el triomfador de la nit, la gran descoberta, va ser... Gurney! Si ja us ho deia, que pagava la pena d'escoltar-lo...
  • Cançó de la setmana: An eine Äolsharfe (J. Brahms) - S. Keenlyside, M. Martineau
     
    Äolsharfe im Neuen Schloss von Baden-Baden, ca. 1885Fa molt de temps un company de feina em va dir que el paisatge era un invent modern, cosa del Romanticisme. I que nosaltres som fills de Romanticisme i per això ens embadalim (o ens creiem obligats a embadalir-nos) davant d'un paisatge. Aquest "nosaltres" es concretava en aquella conversa en la gent de Barcelona perquè qui m'ho deia era de pagès; per a nosaltres la natura era un espectacle ("oh, que maco!") i per a la gent de pagès era una lluita constant. Fa molts anys d'aquesta breu conversa mentre fèiem un cafè; probablement va ser el primer cop que vaig pensar a la relació dels Romanticisme amb la natura. Natura idealitzada, terrible, poderosa, pròxima, acollidora, font d'inspiració, estretament lligada amb el concepte de Déu.

Utilitzem cookies per millorar la nostra web i la teva experiència de navegació Llegir més

Accepto