Drake, Julius

  • Benvinguda, primavera?

    Cançó de la setmana: Im Frühling (F. Schubert) - I. Bostridge, J. Drake
     
    Printemps - Edmon Aman JeanLa meva amiga I. em preguntava fa uns dies com era que no dedicava una entrada a l'arribada de la primavera. Li vaig dir que algun cop ho he fet, però no cada any; per una cosa o una altra se'm van passant les setmanes i faig tard. El cert és que això seria fàcil d'evitar, tan fàcil com marcar la setmana a la llibreta, com faig amb altres dates. Pensant-hi una mica més, vaig trobar-ne el motiu; de tant evident, no me n'havia adonat: no m'agrada gaire la primavera. Un dels meus moments preferits de l'any és quan les gemmes semblen a punt d'esclatar a les branques dels arbres i comencen a florir els ametllers; alguna cosa ha canviat, ara el sol escalfa i les tardes són una mica més llargues. Però això no és a la primavera, és a mitjans de gener. Si hi ha sort i venen uns dies de freds al febrer, podem notar l'aire fresc en contrast amb l'escalfor del sol a la cara, un luxe del final de [...]
  • E d'espectadors

    Cançó de la setmana: Erster Verlust (F. Schubert) - I. Bostridge, J. Drake
     
    Scriptores Historiae AugustaeReprenem l'abecedari després de l'estiu amb el bon propòsit de fer-ne una lletra al mes. Hem arribat a l'E, que és pels espectadors. Estava previst que aquesta entrada fos, senzillament, per mirar-nos el melic, però vet aquí que fa unes setmanes va haver un incident en un recital que va alterar la placidesa d'aquest text, en parlaré cap al final.

    Els aficionats al lied tendim a considerar-nos un públic exquisit, educadíssim, silenciós... ideal! Ho som? És cert que som silenciosos, perquè necessitem molta concentració; no fos cas que badéssim dos minuts i ens perdéssim un lied sencer. A més, tenim les mans ocupades amb el programa de mà, no podem enviar missatges amb [...]
  • Llunes

    Cançó de la setmana: An den Mond, D. 193  (F. Schubert) - I. Bostridge, J. Drake
     
    Man and Woman Contemplating the Moon - Caspar David FriedrichJa som al setembre, ben tornats tots aquells que heu fet vacances a l'agost. Se suposa que aquesta setmana comença una nova temporada però, malgrat que he encetat un llibreta com correspon, encara no he acabat la temporada anterior ni he fet vacances, així que les meves neurones no acaben de fer-se a la idea que el nou curs és aquí. Permeteu-me que hi aterri progressivament...
  • A reveure, Wilhelm Meister!

    Cançó de la setmana: Wer nie sein Brot mit Tränen aß (F. Liszt) - G. Finley, J. Drake
     
    Anys d'aprenentatge de Wilhelm MeisterSenyores i senyors, avui sí. Avui arribem a la dinovena i darrera entrada d'una sèrie que vam començar fa dos anys, vuit mesos i vint-i-sis dies: la sèrie sobre les cançons d'Anys d'aprenentatge de Wilhelm Meister, de Johann Wolfgang Goethe. Com bé sabeu, les cançons que hi apareixen estan relacionades amb el que hi succeeix, però no ho expliquen; això fa que personatges tan habituals als recitals com Mignon i l'arpista siguin alhora tan desconeguts. Per això un bon dia se'm va acudir de fer una sèrie d'entrades que posés les cançons en context tot explicant l'argument de la novel·la. I això és el que he fet, més o menys, en les divuit entrades anteriors. Dic més o menys perquè, per no abusar de la vostra paciència, m'he limitat a parlar de les històries i els personatges que trobava imprescindibles, deixant-ne fora molta gent i moltes coses interessants; per exemple, Therese [...]
  • La història de Mignon

    Cançó de la setmana: So lasst mich scheinen (F. Schumann) - L . Hunt Lieberson, J. Drake
     
    altArribem a les tres últimes entrades de la sèrie sobre les cançons de Wilhelm Meister, si tot va bé ho deixarem enllestit abans que acabi el curs. A l'anterior entrada vam revisar els capítols tercer a vuitè del llibre vuitè, on s'explica la mort i el sepel·li de Mignon. Durant la cerimònia, i amb això acabàven, el marquès, un viatger de pas al castell, veu un tatuatge al braç de la nena i la identifica com la seva neboda. Ja en el novè capítol, el penúltim de la novel·la, l'abat llegeix al grup d'amics la història de Mignon, que el marquès li ha explicat. Us he dit algun cop que la trama d'Anys d'aprenentatge de Wilhelm Meister està plena de girs dignes d'un culebrot oi? Doncs prepareu-vos.
  • En desgreuge del drac

    Cançó de la setmana: Green-Eyed Dragon (C. Wolseley) - G. Finley, Julius Drake
     
    Petita història de Sant Jordi - Pilarín BayèsEl juny passat vaig encetar una llista de cançons amb cuques. Segons la pràctica definició d'una amiga, una cuca és un "animaló que pots esclafar amb la sabatilla", i a la llista hi ha criatures com ara escarbats, paneroles i cigales, però potser recordareu que també s'hi va colar una altra criatura que fa de mal esclafar amb la sabatilla: el drac. Diguem que necessitava la desena cançó amb cuques i a aquesta, que a la meva amiga li agrada especialment, hi surten cargols. I diguem també que cada any per Sant Jordi quan trio una cançó amb roses em quedo amb una mica de recança perquè al pobre drac li toca un paper ben galdós a la història; com a la princesa, si fa no fa. Em diu un amic que "no és un drac, són les forces del mal". I té raó però... pobre drac!
  • Història d'una decepció

    Cançó de la setmana: Net, tol'ko tot (P. I. Txaikovski) - C. Stotjin, J. Drake
     
    country road - van GoghNovena entrada de la sèrie sobre les cançons de Wilhelm Meister, després de la pausa estiuenca. Al juliol deixàvem Wilhelm acomiadant-se de la comtessa, un cop les celebracions per la visita del príncep (que és el que havia portat Wilhelm i companyia fins al castell) han acabat. Això era el final del llibre tercer; ara som al primer capítol del llibre quart, que és on trobem la sisena cançó de la sèrie.

    En aquestes poques pàgines no hem avançat gaire en l'acció. El baró ha anat a acomiadar-se de la companyia de teatre i donar-los alguns regals de part del comte i la comtessa, entre ells una bossa amb monedes d'or per a Wilhelm. Tothom està fent l'equipatge per marxar, i l'arpista li diu a Wilhelm que no l'acompanyarà, [...]
  • Escenes estiuenques: l'aigua

    Cançó de la setmana: Auf dem Wasser zu singen (F. Schubert) - I. Bostridge, J. Drake
     
    Der kleine EisbärSegon tema estiuenc: l'aigua. Si hem de fer cas de la publicitat, un estiu, si no és a vora l'aigua, ni és estiu ni és res. Qualsevol generalizació és excessiva, però és cert que els meus estius sempre estan lligats al mar. Aquesta setmana tenim una cançó que ens parla d'una passejada en en barca, però abans repassem tres de les cançons amb aigua que hem escoltat fins ara al blog.
  • Escenes estiuenques: badar

    Cançó de la setmana: Phydilé (H. Duparc) - C. Maltman, J. Drake
     
    Up - Peter DocterPel temps de vacances he triat tres temes estiuencs, tres temes que toquem al blog a qualsevol època de l'any però que sembla que a l'estiu, durant les vacances, vénen més de gust. El primer, ho diu el títol de l'entrada, és badar, estar-se sense fer res. Jeure a terra a l'ombra d'un arbre, a una gandula amb un mojito a la mà, endormiscar-se, mirar com passen els núvols... Un dels grans plaers de les vacances, estar-se sense fer res. Com que al segle XIX els poetes tenien molt de temps lliure, no serà el primer cop que badem a Liederabend.
  • Tots els meus desitjos, esperances i cançons

    Cançó de la setmana: Liebesbotschaft (R. Schumann) - G. Finley, J. Drake
     
    Spring clouds study - John ConstableFa unes setmanes anava per una carretera arran de mar, entre pins i ginestes, i em va venir al cap una música. No recordava què venia abans ni després, només això i, al començament, ni tan sols "sentia" el piano, només la melodia. D'on sortia aquesta música i perquè m'havia vingut al cap precisament en aquell moment? Al cap d'una estona (ja sabeu com van aquestes coses, són persistents) ja tenia clar el piano i, una mica més tard vaig aconseguir alguna cosa més: també "sentia" la música amb veu. Si hi havia veu i piano tenia tots els números per ser una cançó. Però de qui era la veu, i què deia? Només recordava que la veu era d'un baríton, sorpresa! Amb això no avançava gaire. 
  • Voldria fer camí

    Cançó de la setmana: Kennst du das Land (R. Schumann) - L. Hunt Lieberson, J. Drake
     
    Mount Etna from Taormina - Arthur Hacker- Saps el país?
    - Deu ser Itàlia, oi? -contestà Wilhelm-; d'on l'has treta, aquesta cançó?
    - Itàlia! -digué afirmativament Mignon-; si vas a Itàlia, pren-me amb tu, hi tinc fred jo, aquí.
    - Ja hi has estat tu, allí, benvolguda criatura?, preguntà Wilhelm. Però Mignon restà en silenci i ja no hi hagué manera de fer-li dir res més.


  • Pa amb llàgrimes

    Cançó de la setmana: Wer nie sein Brot mit Tränen aß (F. Schubert) - S. Keenlyside, J. Drake
     
    L'arpista - G.H. NaekeQuarta entrega de la sèrie d'entrades sobre les cançons de Wilhelm Meister, és a dir, les cançons compostes a partir de la novel·la Anys d'aprenentatge de Wilhelm Meister; si us heu perdut les anteriors i us voleu posar al dia, estireu d'aquest fil!
  • Un brindis per l'alegria

    Cançó de la setmana: Chanson à boire (M. Ravel) - G. Finley, J. Drake
     
    Portrait, ou Dulcinée - Marcel DuchampCançons bàquiques, de brindis, de taverna, trinklieder, drinking songs, chansons à boire... cançons que es canten mentre es beu, que conviden a beure i que existeixen segurament des que existeixen el vi o la cervesa. El seu origen és popular, per descomptat, però també han trobat el seu lloc a la cançó artística, bé imitant les originals o en versió més sofisticada.
  • Un monument al moment

    Cançó de la setmana: Silent noon (R. Vaughan Williams) - I. Bostridge, J. Drake
     
    El sonnet - D.G.Rossetti "Un sonet és un monument al moment, memorial de l'eternitat de l'ànima a una hora immortal i morta". Silent noon, el dinovè dels poemes de The House of Life, del pintor i poeta Dante Gabriel Rossetti, és un monument a un moment de felicitat absoluta i serena, en comunió amb la persona estimada i la natura, i és també una reflexió sobre el pas del temps. El sonet descriu el moment de plenitud amb plena consciència que passarà, tots els versos transcorren en el present excepte l'últim, que ja pertany al passat.
  • El paradís

    Cançó de la setmana: Das Paradies (W. Henze) - I. Bostridge, J. Drake
     
    Lluna àrabUn prestigiós compositor fa setanta anys; en un dels homenatges que se li fan amb aquest motiu un jove tenor que tot just comença la seva carrera canta tres de les seves cançons. El compositor queda tan seduït per la seva veu que decideix compondre-li un cicle de cançons, que s'estrena tres anys després.
  • Una de terror

    Cançó de la setmana: Erlkönig (F. Schubert / C. Loewe) - G. Finley, J. Drake
     
    Bosc Fantasma
    Me gustaría proponeros el juego de comparar dos canciones compuestas sobre el mismo poema: Der Erlkönig (“El rey elfo” en traducción aproximada), escrito por Johann Wolfgang von Goethe en 1782. La balada narra, de manera harto ambigua, la muerte de un niño ¿a manos? de un maligno espíritu que habita en el bosque. Las versiones de Franz Schubert de 1815 y de Carl Löwe de 1818, interpretadas ambas por el barítono Gerald Finley y el pianista Julius Drake, tienen algunos aspectos comunes y otros suficientemente dispares como para que sea un interesante ejercicio analizarlas en paralelo. ¿Queréis pasar un poco de miedo?
  • L'amor, l'espai i el temps

    Cançó de la setmana: Sei mir gegrüßt (F. Schubert) - I. Bostridge, J. Drake
     
    Els amants - R. MagritteAquesta setmana començarem per on normalment acabem, per escoltar la cançó. Us proposo un experiment, especialment si no la coneixeu: que l'escolteu sense llegir-ne la lletra i pareu atenció a les sensacions que us transmet, especialment si us sembla una cançó més aviat alegre o trista. Després torneu-la escoltar aquest cop llegint-ne la lletra; les sensacions són les mateixes o ha canviat alguna cosa?
  • De propines

    Cançó de la setmana: Misalliance (D. Swann, M. Flanders) - C. Maltman, J. Drake
     
    L'escala de l'òpera - K. van DongenFa uns dies vaig acabar de llegir la novel·la "Una mezcla de flaquezas" (A Mixture of Frailties), de Robertson Davies. Un dels personatges principals, la Monica Gall, és una estudiant de cant; durant un dels seus primers recitals i abans de fer els bisos, recorda el que li han ensenyat els seus mestres
  • Bombolles de colors

    Cançó de la setmana: The singer (P. Warlock) - C. Maltman, J. Drake
     
    Alguns cercles - W. KandinskyPhilip Heseltine (1894-1930) va dedicar la seva breu vida a la música. Va ser editor d'una revista musical, promotor de concerts, crític musical, expert en la música anglesa del segle XVI i editor de més de cinc-centes cançons amb llaüt d'aquest període. A més, Philip Heseltine va ser Peter Warlock, compositor; de fet, qui és conegut pels aficionats és Peter Warlock, un dels compositors de cançons en llengua anglesa més ben valorats.

Utilitzem cookies per millorar la nostra web i la teva experiència de navegació Llegir més

Accepto