Britten, Benjamin

  • Cançó de la setmana: Let the florid music praise (B. Britten) - P. Pears, B. Britten
     
    Stillleben mit Trompete und Floete - Franz Friedrich FranckJa som al setembre, bentornats els que heu fet vacances durant aquestes darreres setmanes. I a tots, que tingueu una molt bona temporada liederística 2017-2018! Comença la temporada però l'aire encara fa olor a estiu i vacances, per això us proposo un viatge musical mentre arriba la propera escapada. Fa uns anys, Wolf i Mörike ens van dur la primera setmana de setembre a una illa, Orplid, i avui seran Britten i Auden qui ens transportaran a la seva illa.Benjamin Britten i Wystan Hugh Auden, més conegut com a W. H. Auden, es van conèixer l'estiu de 1935, quan la General Post Office Film Unit els va contractar tots dos per posar música i text, respectivament, als seus documentals. El cinema era el nou mitjà de comunicació i tots dos estaven ben contents de tenir aquesta oportunitat d'arribar al gran públic. Auden tenia vint-i-set anys i ja havia publicat alguns volums de poesia [...]
  • Cançó de la setmana: Die Nebensonnen (F. Schubert) - P. Pears, B. Britten
     
    Parhelis - Crònica de NurembergQuan escric entrades sobre les cançons d'un cicle no acostumo a seguir-ne l'ordre; els únics que encara podria completar de manera ordenada són Dichterliebe i Frauenliebe und -leben, i això perquè només n'he compartit dues cançons de cadascun (nota mental: portem més de tres anys sense escoltar cap cançó de Dichterliebe!). Tampoc enceto un cicle amb l'objectiu d'acabar-lo, com faig amb les sèries, i en trio les cançons seguint els mateixos impulsos de vegades inexplicables que em fan triar qualsevol altre. En el cas de Winterreise es poden explicar: els cinc lieder que hem escoltat fins ara van ser el resultat d'un regal d'un amic, d'una entrada convidada (les entrades convidades també són regals d'amics) o d'una sobreexposició al cicle. Avui n'escoltarem un sisè gràcies a la televisió.
  • Cançó de la setmana: Nacht und Träume (F. Schubert) - P. Pears, B. Britten
     
    Schubertíada a Vilabertran 2015Aquesta setmana endarrereixo un dia la publicació de l'entrada del blog, la tindreu a les vostres pantalles demà a primera hora de la tarda. El motiu és que demà es presentarà la programació de la Schubertíada a Vilabertran i aprofitarem per repassar-la.

    Aprofito per comunicar-vos que ja he acabat de recuperar l'àudio del blog després que es perdés tot amb la gran fallada de DivShare, el servei on el tenia allotjat. He trigat una mica però havia d'editar gairebé dues-centes entrades! Ara, en principi, tot torna a funcionar correctament. Si trobeu alguna errada us agrairé que m'ho digueu.
  • Il sogno - Michelangelo Buonarroti"Britten va escriure aquestes cançons durant la seva estada de tres anys a Amèrica amb Peter Pears, el tenor que va ser la seva parella i la seva inspiració. Però les va estrenar a Londres, al Wigmore Hall, el 1942. Un conjunt de complexos poemes de Miquel Àngel en italià renacentista, amb unes imatges intensament eròtiques i homosexuals. La idea que aquests dos homes, que ja eren prou impopulars perquè eren pacifistes, tornessin a la Gran Bretanya, pugessin a l'escenari i interpretessin aquestes cançons és extraordinària. No crec que la gent s'adonés realment del que estava passant perquè les cançons eren en italià."(The road to perfection: Ian Bostridge's best of Benjamin Britten)
  • Cançó de la setmana: Proverb II & The Chimney-Sweeper (B. Britten) - D. Fischer-Dieskau, B. Britten
     
    Autorretrat - D. Fischer-DieskauA la partitura de Songs and Proverbs of William Blake (Cançons i proverbis de William Blake), Benjamin Britten hi va escriure la següent dedicatòria: "Per a Dieter: el passat i el futur". Era l'any 1965 i Dietrich Fischer-Dieskau portava vora vint anys de carrera; si feu comptes veureu que havia debutat amb vint-i-pocs anys, acabat de tornar de la guerra, i els enregistraments que tenim d'aquella primera època ja ens mostren un cantant que frega la perfecció, amb una maduresa i una sensibilitat sorprenents en algú tan jove, una mena de miracle vocal. Britten no es va equivocar: després d'aquell 1965 Fischer-Dieskau encara va cantar durant trenta anys més.

Utilitzem cookies per millorar la nostra web i la teva experiència de navegació Llegir més

Accepto