Wolf, Hugo

  • Cançó de la setmana: Wer sich der Einsamkeit ergibt (H. Wolf) - T. Allen, G. Parsons
     
    Solitud en fer-se de dia - J.H. FüssliCinquena entrega de la sèrie sobre les cançons a partir de la novel·la Anys d'aprenentatge de Wilhelm Meister, de Goethe; si voleu recuperar les anteriors, aquí les teniu.

    A l'entrada anterior de la sèrie érem al capítol 13 del llibre segon, quan Wilhelm és al replà de la cambra de l'arpista i el sent cantar Wer nie sein Brot mit Tränen aß; hi entra i li demana al vell que continuï cantant. El narrador ens explica com s'estableix un curiós diàleg en el qual Wilhelm pregunta i l'arpista respon amb cançons.
  • Cançó de la setmana: Storchenboschaft (H. Wolf) - H. Schlusnuss, S. Peschko
     
    Simon KeenlysideEm fa molta il·lusió compartir amb vosaltres una entrada molt especial. No sóc periodista i això sempre és un inconvenient quan es tracta de fer una entrevista, especialment si és la primera. Per altra banda, per poc que seguiu aquest blog us haureu adonat que l'entrevistat és un dels meus cantants preferits, així que si de professionalitat anava escassa d'i·lusió no me'n faltava. Vull agrair-li a Simon Keenlyside la seva cordialitat i la seva generositat; va ser un plaer compartir una estona amb ell.
  • Cançó de la setmana: Der Rattenfänger (H. Wolf) - T. Allen, G. Parsons
     
    Der Rattenfänger von Hameln - O.HerrfurthDe petits tots teníem algun conte que procuràvem evitar quan llegíem el nostre exemplar dels contes de Grimm o de Perrault. A mi no m'agradava gens El flautista d'Hamelí, no perquè tots els nens de la ciutat desapareguessin per sempre més (per a històries sinistres amb canalla era molt millor el Nap Buf) sinó perquè sempre hi havia il·lustracions d'aquestes criatures fastigoses que són les rates. Il·lustracions com la d'aquesta entrada, per exemple.
  • Cançó de la setmana: An die Geliebte (H. Wolf) - S. Keenlyside, M. Martineau
     
    Nordic Summer Evening - Richard BerghUn home enamorat. Un dubte que esquerda la seva felicitat: i si fos un somni? i si no fos per sempre? La por davant les coses terribles que poden passar. L'alleujament en veure la resposta dels estels.

    Més o menys, aquest seria el resum del sonet An die Geliebte (A l'estimada) d'Eduard Mörike. Un poema bellíssim, on l'amor gairebé és una experiència mística. La contemplació de l'estimada i la pau que produeix, la presència d'un àngel, la pregària dirigida al cel... elements religiosos que no ens sorprenen si tenim en compte que Mörike havia estudiat teologia i pel temps que va escriure el poema (1830) era pastor a una parròquia luterana. Religiositat amarada de Romanticisme, amb la nit, el seu misteri i el seu consol.

Utilitzem cookies per millorar la nostra web i la teva experiència de navegació Llegir més

Accepto