logo palabrab750

Cabeza de coco, grano de café.
Con lindas motitas,
Con ojos grandotes como dos ventanas que miran al mar.

nubeclarah500

Wolf, Hugo

  • Cançó de la setmana: Auch kleine Dinge (H. Wolf) - M. Erdmann, G. Hubert
     
    Dog roses, forget-me-nots, daisies, buttercups and clover - Otto OttesenPrimera entrada del blog publicada únicament al nou web (recordeu que la setmana passada ens vam acomiadar de Blogger, si hi ha res que no us funcioni correctament si us plau feu-m'ho saber!). He pensat que per celebrar-ho era bona idea dedicar una entrada al lied. És clar, com totes, em direu. Però no ben bé. Avui sentirem la veu de compositors, poetes i experts en deu cites sobre el lied.
  • Cançó de la setmana: Spottlied (H. Wolf) - D. Fischer-Dieskau, D. Barenboim
     
    Bauerntheater in Buch/Tirol - Eduard von GrütznerA l'entrada anterior tot just començàvem el tercer llibre d'Anys d'aprenentatge de Wilhelm Meister. Si recordeu, el primer transcorre a la ciutat natal de Wilhelm i ens parla de la seva relació amb Marianne; al segon Wilhelm fa un viatge de negocis i arriba a una petita ciutat on coneix Mignon, l'arpista i la colla de gent del teatre; al tercer tornem a canviar d'escenari i s'afegeixen nous personatges a la trama.
  • Cançó de la setmana: Fühlt meine Seele das ersehnte Licht (H. Wolf) - H. Hotter, G. Moore
     
    Zechariah (detail)- MichelangeloAquest any 2014 tenim uns quants aniversaris rodons, d'aquells que serveixen per recordar i homenatjar els seus protagonistes. El que ens toca més d'a prop en aquest blog és el 150 aniversari del naixement de Richard Strauss, un dels compositors habituals a Liederabend. Recordarem també el centenari del començament de la Gran Guerra, perquè una ferida tan profunda havia de marcar també per força la vida musical europea. Un altre aniversari, al cual dediquem aquesta entrada, té a veure Michelangelo Buonarroti: el 18 de febrer farà 450 anys de la seva mort.
  • Cançó de la setmana: Wer sich der Einsamkeit ergibt (H. Wolf) - T. Allen, G. Parsons
     
    Solitud en fer-se de dia - J.H. FüssliCinquena entrega de la sèrie sobre les cançons a partir de la novel·la Anys d'aprenentatge de Wilhelm Meister, de Goethe; si voleu recuperar les anteriors, aquí les teniu.

    A l'entrada anterior de la sèrie érem al capítol 13 del llibre segon, quan Wilhelm és al replà de la cambra de l'arpista i el sent cantar Wer nie sein Brot mit Tränen aß; hi entra i li demana al vell que continuï cantant. El narrador ens explica com s'estableix un curiós diàleg en el qual Wilhelm pregunta i l'arpista respon amb cançons.
  • Cançó de la setmana: Storchenboschaft (H. Wolf) - H. Schlusnuss, S. Peschko
     
    Simon KeenlysideEm fa molta il·lusió compartir amb vosaltres una entrada molt especial. No sóc periodista i això sempre és un inconvenient quan es tracta de fer una entrevista, especialment si és la primera. Per altra banda, per poc que seguiu aquest blog us haureu adonat que l'entrevistat és un dels meus cantants preferits, així que si de professionalitat anava escassa d'i·lusió no me'n faltava. Vull agrair-li a Simon Keenlyside la seva cordialitat i la seva generositat; va ser un plaer compartir una estona amb ell.
  • Cançó de la setmana: Der Rattenfänger (H. Wolf) - T. Allen, G. Parsons
     
    Der Rattenfänger von Hameln - O.HerrfurthDe petits tots teníem algun conte que procuràvem evitar quan llegíem el nostre exemplar dels contes de Grimm o de Perrault. A mi no m'agradava gens El flautista d'Hamelí, no perquè tots els nens de la ciutat desapareguessin per sempre més (per a històries sinistres amb canalla era molt millor el Nap Buf) sinó perquè sempre hi havia il·lustracions d'aquestes criatures fastigoses que són les rates. Il·lustracions com la d'aquesta entrada, per exemple.
  • Cançó de la setmana: An die Geliebte (H. Wolf) - S. Keenlyside, M. Martineau
     
    Nordic Summer Evening - Richard BerghUn home enamorat. Un dubte que esquerda la seva felicitat: i si fos un somni? i si no fos per sempre? La por davant les coses terribles que poden passar. L'alleujament en veure la resposta dels estels.

    Més o menys, aquest seria el resum del sonet An die Geliebte (A l'estimada) d'Eduard Mörike. Un poema bellíssim, on l'amor gairebé és una experiència mística. La contemplació de l'estimada i la pau que produeix, la presència d'un àngel, la pregària dirigida al cel... elements religiosos que no ens sorprenen si tenim en compte que Mörike havia estudiat teologia i pel temps que va escriure el poema (1830) era pastor a una parròquia luterana. Religiositat amarada de Romanticisme, amb la nit, el seu misteri i el seu consol.

Utilitzem cookies per millorar la nostra web i la teva experiència de navegació Llegir més

Accepto