schubert web700

Benvinguts!

Liederabend és un espai dedicat a la cancó de cambra. Cada dimecres hi trobaràs al blog un article nou que pot parlar... de qualsevol cosa. Però sempre, sempre, hi escoltarem una cançó.

Vols rebre setmanalment les actualitzacions de Liederabend?

Keenlyside, Simon

  • Spleen

    Cançó de la setmana: Spleen (G. Fauré) - S. Keenlyside, M. Martineau
     
    pluja

    En la literatura, en l'art i fins i tot en la vida quotidiana, les llàgrimes s'associen sovint amb la pluja. Quantes vegades hem vist a les pel·lícules com es posa en relleu la pena per una pèrdua amb un enterrament sota la pluja? Quantes vegades les gotes de pluja que rellisquen pel vidre de la finestra s'han fos amb llàgrimes lliscant per una galta? A la poesia, i per tant al lied, també [...]

  • Mateix poema, una altra cançó (V)

    Cançó de la setmana: Gondelfahrer (F. Schubert) - J. M. Ainsley, J. MacDougall, S. Keenlyside, M. George, G. Johnson
     
    Vollmond über der Lagune von Venedig - Karl Heilmayer

    Per preparar la llista de cançons compostes a partir d'un mateix poema que teniu en aquesta pàgina vaig recórrer a la memòria; com que no fa gaire que vaig començar a sistematitzar la sèrie, no tenia altra manera de fer-ho. Però la memòria no és tan fiable com voldria: vaig arribar a l'article sobre Gondelfahrer pensant que hi havia compartit les dues versions que Schubert [...]

  • A mercè del vent

    Cançó de la setmana: Fleur jetée (G. Fauré) - S. Keenlyside, M. Martineau
     
    A mercè del vent detall

    Andante. Andantino. Adagio. Andante molto moderato. Aquestes són indicacions de tempo usuals a les mélodies de Gabriel Fauré; són cançons lentes, tranquil·les, íntimes. Per això crida l'atenció trobar-se en un recital amb una cançó de Fauré que porta la indicació allegro energico.

  • El destí més noble

    Cançó de la setmana: Youth and Love (R. Vaughan Williams) - S. Keenlyside, M. Martineau
     
    The Vladimirka - Isaac Levitan

    Ralph Vaughan Williams va estrenar Songs of Travel (juntament amb un altre cicle de cançons, The House of Life) el 1904, quan tenia trenta-dos anys i s'acostava el final de la seva primera etapa com a compositor; no trigaria gaire a mostrar interès pel folklore del seu país i a reflectir-lo a la seva música, començant així el segon període compositiu. Però la música dels primers [...]

  • Conversa amb Simon Keenlyside (i II)

    Cançó de la setmana: Lerchengesang(J. Brahms) - S. Keenlyside, M. Martineau
     
    Le chant de l'alouette - Jules BretonLa setmana passada compartia la primera part d'una llarga conversa amb el baríton Simon Keenlyside, i aquesta setmana publico la segona (i última) part, il·lustrada amb el lied que ell va triar, Lerchengesang de Johannes Brahms amb poema de Karl August Candidus.

  • Conversa amb Simon Keenlyside (I)

    Cançó de la setmana: Die Sterne(F. Schubert) - S. Keenlyside, J. Drake
     
    Star of the hero 1932 - Nicholas Roerich

    Simon Keenlyside va ser tan amable de concedir-nos el 2013 una entrevista a l'amic Alejandro Martínez i a mi. Han passat nou anys i he tingut el plaer de tornar a parlar amb ell de lied. Comparteixo amb els lectors les seves reflexions, i ho faré repartint la conversa en dues setmanes, aquesta i la vinent. Espero que us semblarà tan interessant com m'ho va semblar a mi, i, una vegada més, li agraeixo molt que em dediqués el seu temps.

  • 10 anys de Liederabend

    Cançó de la setmana: Im Haine(F. Schubert) - S. Keenlyside, M. Martineau
     
    escriptori

    Em penso que ja us ho havia dit, que jo no volia posar en marxa aquest blog. Venia de fer, per primera vegada, un curs de lied; el títol era una declaració d'intencions: "El lied, un gènere proper", i el descriptor ho acabava d'aclarir: "Sovint el lied és considerat com un gènere musical difícil, allunyat del nostre dia a dia. Però, com podria ser així, si ens parla de la vida?" El lied ens parla de la vida, sí; ho fa amb un llenguatge diferent del que fem servir ara, però si podem connectar amb el que escrivia Shakespeare [...]

  • La immòbil multitud de fulles

    Cançó de la setmana: Betelgeuse(G. Holst) - S. Keenlyside, M. Martineau
     
     Wiener Secession

    Si us agraden l'astronomia i observar el cel estelat, el nom Betelgeuse us serà familiar. Sabreu que és un estel, que es pot veure a ull nu, que es distingeix clarament per la seva llum vermellosa i que aquesta època de l'any és adequada per veure'l si som a l'hemisferi nord. Sabreu també que pertany a la constel·lació d'Orió, que està a uns 600 anys llum del sistema solar, que és unes 600 vegades més gran que el Sol, que la seva temperatura és molt freda, d'uns 3500 K (2000 menys que el Sol), que només té uns 8 milions d'any, i que, tot i això, li queda poc temps de vida [...]

  • El ball de noces

    Cançó de la setmana: Das ist ein Flöten und Geigen(R. Schumann) - S. Keenlyside, M. Martineau / J. Prégardien, E- Le Sage
     
    Outdoor wedding dance - Marten van Cleve

    Al nostre ritme lent entrem a la segona part de Dichterliebe. No només perquè arribem a la novena cançó de setze, sinó perquè suposa una inflexió en la història d'amor: si al poeta li restava cap esperança, la perd ara que l'estimada es casa.

  • El secret

    Cançó de la setmana: Le secret(G. Fauré) - S. Keenlyside, C. Dowdle
    Schmuggler unter_einer alten Eiche bei Mondaufgang - Eduard_ Leonhardi

    Aquest blog va començar el febrer de 2012 amb un lied de Schubert (és clar), i després de Strauss, Schumann, Duparc, Mahler i Vaughan Williams, a l'abril vam escoltar Fauré. No he planificat mai els continguts seguint un ordre cronològic o de cap mena, això ho deixo per als cursos; generalment són les cançons les que demanen pas, i aquelles primeres entrades responien sobretot a la crida de cançons tantes vegades escoltades. De Gabriel Fauré n'hem escoltat sis més, i tot preparant aquest article en què n'escoltarem la vuitena m'he adonat que en cap dels [...]

  • Confinats

    Cançó de la setmana: Thy hand in mine(F. Bridge) - S. Keenlyside, M. Martineau
     
    William II, Prince of Orange, and his Bride, Mary Stuart - Anthony van Dyck

    El lied s'estima els boscos, les prades, les muntanyes, els rierols, la nit, la lluna, els estels. El lied s'estima, gairebé per damunt de totes les coses, caminar. El lied s'estima tot això que ara ens sembla un luxe inabastable. Estem confinats i ho estem amb la nevera plena i tots els subministraments que funcionen, sobreinformant-nos compulsivament a través de les nostres pantalles. Fins i tot en els pitjors moments som gent privilegiada del primer món.

  • Schubert Lied – Gruppe aus dem Tartarus

    Cancó de la setmana: Gruppe aus dem Tartarus(F. Schubert) - S. Keenlyside, M. Martineau
     
    Saturno devorando a su hijo - F. de Goya

    Com us deia quan parlava de Die Götter Griechenlands, Friedrich Schiller no era aliè a la dèria per l'Antiga Grècia que hi havia a la cultura alemanya a la seva època, i Gruppe aus dem Tartarus [Grup del Tàrtar] ens remet també a la mitologia. L'inframón, conegut sovint pel nom del seu déu, Hades, era la regió on habitaven els morts; no hi patien cap càstig ni hi rebien cap premi. Molt més avall, si hem de fer cas de Zeus a la Ilíada, a la mateixa distància de l'Hades que ho està el cel de la terra, hi havia el Tàrtar. I aquí sí; aquí, allunyats de tothom, els seus habitants patien les tortures més horribles.

  • En somnis jo et veia

    Cançó de la setmana: Ich grolle nicht (R. Schumann) - S. Keenlyside, M. Martineau
     
    Die Sünde - Frank von Stock

    Avui entrem en el wunderschönen Monat Mai;és un bon dia per escoltar Dichterliebe, si més no des d'aquelles primeres notes que són un remei per a l'ànima fins la setena cançó, que és la que ens toca en el nostre recorregut. Parlar de les cançons d'un cicle per ordre ens permet seguir el camí del protagonista; ens ha parlat d'un amor que comença al mes de maig, de llàgrimes que són ofrenes, d'una estimada més bonica que el sol, d'un petó que guareix tots els mals i del record d'aquell petó. Ens ha enviat alguns missatges contradictoris, com és plorar amargament quan ella li diu “t'estimo”, però l'últim lied que vam escoltar [...]

  • Voldria que tots els camps fossin paper

    Cançó de la setmana: Wo die schönen Trompeten blasen (G. Mahler) - S. Keenlyside, Simon Rattle (dir.)
     
    Les grandes misères de la guerre - L'arbre aux pendus (1633)

    La guerra dels Trenta Anys va ser un dels episodis més funestos de la Història d'Europa. Oficialment va ser una guerra de religions, que va començar el 1618 amb l'anomenat "defenestrament de Praga" i va acabar el 1648 amb la Pau de Westfàlia. Per descomptat, els motius reals no eren tant els enfrontaments entre catòlics i protestants com la lluita pel poder i la presa de posicions a Europa (de fet, va haver-hi aliances ben curioses entre reis catòlics i reis protestants, res no uneix tant com un enemic comú), i que tres ambaixadors de l'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic fossin llençats per una finestra [...]

  • Roses negres

    Cançó de la setmana: Svarta rosor (J. Sibelius) - S. Keenlyside, M. Martineau
     
    alt

    Hi ha una pregunta recurrent en els fòrums de roses i jardineria: "On puc trobar roses negres?" I la resposta és: "Enlloc". Les roses negres no existeixen. Hi ha algunes varietats porpra que porten el negre en el nom, però només en el nom; el dia que un cultivador aconsegueixi el desitjat híbrid es farà d'or. Suposo que si les roses negres van tan buscades és perquè, malgrat que als nostres jardins no n'hi hagi, en el nostre imaginari sí que existeixen, sempre relacionades amb el misteri, l'ocultisme, la tragèdia, el dolor...

  • Odi

    Cançó de la setmana: Proverb VI &  A Poison Tree (B. Britten) - S. Keenlyside, M. Martineau
     
    altUn home està furiós amb el seu enemic. No hi parla, perquè només parla amb els amics. La seva ira creix i ell no fa res per evitar-ho, ans al contrari: dia a dia, la nodreix amb les seves llàgrimes i els seus somriures falsos. Fins que dóna fruit: una poma tan apetitosa com verinosa. Perquè l'odi enverina tot el que toca. L'home sap que el seu enemic cobejarà la poma. No haurà d'esperar gaire per descobrir, feliç, el seu cadàver al jardí.

    Les cançons ens parlen sovint d'amor, de tristesa, d'esperança, de solitud, de pau, ens expliquen de vegades històries divertides i més sovint drames terribles. Situacions on ens veiem reflectits perquè n'hem viscut de similars o amb les que empatitzem. Fins que ens trobem amb una cançó que parla d'odi, com la que [...]
  • K de Keenlyside

    Cançó de la setmana: Im Walde (F. Schubert) - S. Keenlyside, M. Martineau
     
    altNo va ser gens difícil triar qui seria el representant dels cantants d'abans a l'abecedari de Liederabend; només podia ser Dietrich Fischer-Dieskau, pels motius que us vaig explicar quan vam arribar a l'F. Pot semblar que triar el cantant d'ara seria més difícil, perquè no tenim la perspectiva del temps, però tampoc no vaig tenir dubtes: seria Simon Keenlyside. Perquè és molt admirat en aquesta casa, perquè entre els cantants en actiu és el que més cops ens ha visitat i perquè si n'hagués triat un altre els que em coneixeu bé m'haguéssiu preguntat: "a qui vols enganyar?" I aquí estem, amb una nova entrada de l'abecedari, K de Keenlyside.
  • Per amor a Schubert

    altEl Gran Teatre del Liceu ha programat només un recital de cançó aquesta temporada, a càrrec, això sí, de dos dels millors especialistes en el gènere dels darrers anys: Simon Keenlyside i Malcolm Martineau. Presentaven un programa heterogeni (amb cançons de sis compositors amb estils molt diferents: Glazunov, Rakhmàninov, Txaikovski, Duparc, Poulenc, Strauss i Schubert) tan interessant com arriscat, que va funcionar molt bé, amb interpretacions excel·lents, gràcies a la intel·ligència, la classe i la versatilitat de tots dos.
     
    Llegiu l'article complet a Núvol [ca] i a Platea Magazine [es]
     
  • Records des de...

    Cançó de la setmana: Verzagen (J. Brahms) - S. Keenlyside, M. Martineau
     
    Moon & Sea - Hovhannes Aivazovsky

    Recordeu quan enviàvem postals des del lloc on fèiem vacances? Tant era que fóssim a un lloc llunyà i exòtic com a un poble a 40 km de casa. Ens aturàvem a triar unes quantes imatges d'aquell indret i ens assèiem en un racó agradable a escriure quatre lletres als amics. Quan llegiu això seré de vacances i no tindré els mitjans tècnics necessaris per escriure i enviar-vos aquesta postal musical, així que la deixo preparada i programada, confiant en el bon funcionament dels bits com abans confiàvem en l'eficiència dels carters.

  • Como pez en el agua

    Simon KeenlysideEn los años veinte del siglo pasado el jazz llegó a Europa e impregnó la música de numerosos compositores. Pocos años después, tras la llegada al poder del nazismo, fueron los músicos europeos los que llevaron su música a América al exiliarse. Caminos entre ambos continentes, en ocasiones sin retorno, que cristalizaron en un nuevo género americano: el musical. Este era el punto de partida del concierto ofrecido por Simon Keenlyside el pasado viernes 29 de abril en el Teatro Real bajo el título Blue Skies: Songlines to American Music, un homenaje a los precursores y pioneros del género enmarcado en las actividades paralelas a la programación de [...]
     
    Llegiu l'article complet a Platea Magazine
     
El lloc web de Liederabend utilitza galetes tècniques, essencials per al funcionament del lloc, i galetes analítiques que pots desactivar.