Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. facebook pinterest twitter spotify

email facebook pinterest twitter spotify

logo palabrab750

Cabeza de coco, grano de café.
Con lindas motitas,
Con ojos grandotes como dos ventanas que miran al mar.

nubeclarah500

alt
 
No va ser gens difícil triar qui seria el representant dels cantants d'abans a l'abecedari de Liederabendabecedari de Liederabend; només podia ser Dietrich Fischer-Dieskau, pels motius que us vaig explicar quan vam arribar a la lletra F. Pot semblar que triar el cantant d'ara seria més difícil, perquè no tenim la perspectiva del temps, però tampoc no vaig tenir dubtes: seria Simon Keenlyside. Perquè és molt admirat en aquesta casa, perquè entre els cantants en actiu és el que més cops ens ha visitat i perquè si n'hagués triat un altre els que em coneixeu bé m'haguéssiu preguntat: "a qui vols enganyar?" I aquí estem, amb una nova entrada de l'abecedari, K de Keenlyside.

La data de publicació d'aquesta entrada coincideix gairebé exactament i per casualitat amb el trentè aniversari del debut de Simon Keenlyside al Wigmore Hall, el 14 de maig de 1987, com a guanyador del Richard Tauber Memorial Price el 1986. Tenia 27 anys i el va acompanyar Geoffrey Parsons. Parlem d'un cantant de lied amb una llarga i brillant carrera, com ho és la de cantant d'òpera (si ell em sentís ara em corregiria amablement i em diria que "cantant i prou"); com que n'he parlat a bastament en aquests anys compartint cançons amb vosaltres, aquest cop cediré la paraula a d'altres persones, perquè quatre traços ben definits ens en poden fer un retrat:
 
  • El primer testimoni és el de l'il·lustre Graham Johnson. El pianista va enregistrar entre 1987 i 1999 la integral dels lieder de Schubert; en el llibre que acompanya la reedició que Hyperion va fer el 2005, Johnson parla dels cantants que va triar pels enregistraments. De Keenlyside, amb qui va gravar el 1992 i el 1994, diu que "estava destinat a ser un dels cantants d'òpera més estimulants del país, però per naturalesa i temperament estava entregat al lied". Johnson ho va veure clar des del començament.
  • Jorge Binaghi, crític musical de Mundoclasico (i un dels meus crítics favorits) va escriure fa cosa d'un any unes paraules tan precises i tan encertades sobre el baríton que em vaig afanyar a guardar-les per quan arribés el moment d'aquesta entrada: "en el último cuarto de siglo cada vez que veo y oigo a Keenlyside [...] existe esa rarísima virtud suya de aparecer simultáneamente como alguien entrañable y cercano, común en el buen sentido de la palabra, pero al mismo tiempo absolutamente distinguido, particular." No es pot explicar millor. I fixeu-vos que parla dels darrers vint-i-cinc anys, és a dir, que Binaghi n'ha seguit l'evolució des del començament de la seva carrera.
  • El tercer testimoni ens el porten les dues senyores que tenia assegudes al meu costat durant el darrer recital de Keenlyside al Teatro de la Zarzuela. Abans de començar, mentre fullejaven el programa de mà, comentaven entre elles que no el coneixien. Reconec que vaig ser tafanera i vaig voler observar la seva reacció; només acabar la primera part (després de Schönberg, Eisler i Britten), els seus comentaris van anar del "Me ha gustado muchísimo, pero muchísimo" al "Me ha encantado", amb somriures d'orella a orella. Després de la segona part (amb Wolf i Schubert), van ser de les primeres en posar-se dempeus i cridar bravos entusiasmades. D'això, se'n diu seduir.
  • Finalment, és el vostre torn, benvolguts lectors. Quan deia que Keenlyside és un cantant molt admirat en aquesta casa, pensava també en vosaltres. Sabeu quin és el nom més buscat al web? Exacte, Keenlyside, amb un 15% de les cerques. Perquè us en feu una idea, el segon nom més buscat és Schubert, amb un 5% de les cerques, si fa no fa com el tercer, Schumann. El següent cantant a la llista és Wunderlich, després de Brahms i Strauss, amb un 3% de les cerques. És a dir, que aquest senyor tan discret, tan poc donat a aparèixer als mitjans, inexistent a les xarxes i al·lèrgic als enregistraments, triomfa també a Liederabend.
Per més coses bones que tinguin els enregistraments, no hi ha res com els recitals; res és comparable als moments tan especials que vivim a la sala de concerts, ja n'hem parlat algun cop. Per això vaig voler dedicar una lletra de l'abecedari als cantants d'abans, els dels discos, i una altra als d'ara, els que podem escoltar també als recitals. Són amors diferents. Avui és el moment de donar les gràcies per la seva música a Simon Keenlyside i tants d'altres cantants: a Bryn Terfel pel seu inoblidable recital al Liceu, quina llàstima que després no s'hagi dedicat gaire al lied; a Thomas Quasthoff i Ian Bostridge, els vam poder escoltar també al Liceu amb unes setmanes de diferència, perquè va haver una època (i parlo de l'etapa més recent, després de l'incendi) que hi havia vuit o deu recitals per temporada. A Jonas Kaufmann, un dels pocs cantants, com Keenlyside, que realment compaginen lied i òpera, potser fa uns anys més que no ara; a Florian Boesch, a Roderick Williams, a Matthias Goerne... També a les senyores! A Christiane Stotijn, a Sarah Connolly, a Dorothea Röschmann... La llista seria llarga, i el millor de tot és que pot ampliar-se dia a dia! Moltes gràcies a tots.

En aquell primer recital al Wigmore Hall, Keenlyside va cantar Histoires naturelles; de Ravel, Songs and Proverbs of William Blake, de Britten i Dichterliebe de Schumann. D'aquests tres cicles, el de Ravel i el de Britten han quedat en el seu repertori; no vol dir que no hagi tornat a cantar Dichterliebe, és clar (fins i tot l'ha enregistrat, que això sí que és una raresa), però certes obres constitueixen, per dir-ho d'alguna manera, la clau de volta del seu repertori. Entre aquestes obres hi ha molts lieder de Schubert (canta un Schubert sensacional, no em cansaré de dir-ho), com el que escoltarem avui, Im Walde, D. 708 (ja sabeu que si especifico el número de catàleg és perquè hi ha un altre lied amb el mateix títol, en aquest cas Im Walde, D. 834).

Im Walde és un lied enorme en tots els sentits, començant per la seva durada: més de sis minuts fantàstics. Parteix d'un poema de Friedrich von Schlegel, a qui esmentàvem la setmana passada com un dels "pares" del concepte de Rheinromantik. En aquest poema ens trobem en un bosc, en plena tempesta. La descripció de l'escena és, no se m'acut una manera millor de dir´ho, expressionista. El poeta ens ofereix un mosaic: sentim el vent furiós i un genet; veiem els colors del foc al capvespre i els llamps. Naturalesa poderosa i terrible. També hi veiem fonts tranquil·les i flors, vinculades totes dues coses a la tristesa. El poema, a més, parla de Déu, de la creació, de l'ànima, del poder, dels esperits... Em temo que hauria de fer un curs intensiu de filosofia per arribar a entendre-ho tot, però la lectura més immediata, aquestes imatges aparentment inconnexes, ens transporten al bosc, a la nit. Schubert ho reflecteix amb una música poderosa i evocadora, molt variada, amb el piano que ens recorda el galop del cavall, o la fúria del vent, o senzillament, la por, i ens arrossega del primer a l'últim compàs. Gran cançó, gran cantant i gran pianista; Malcolm Martineau, com gairebé sempre que canta Simon Keenlyside. Que en gaudiu!

Per acabar, deixeu-me que dediqui també aquesta entrada a la gent del Wigmore Hall. Perquè no es pot ser més amable i més eficient.
 
Im Walde, D. 708
 

Windes Rauschen, Gottes Flügel,
Tief in kühler Waldesnacht!
Wie der Held in Rosses Bügel,
Schwingt sich des Gedankens Macht.
Wie die alten Tannen sausen,
Hört man Geisteswogen brausen.

Herrlich ist der Flamme Leuchten
In des Morgenglanzes Rot,
Oder die das Feld befeuchten,
Blitze, schwanger oft von Tod.
Rasch die Flamme zuckt und lodert,
Wie zu Gott hinaufgefodert.

Ewig’s Rauschen sanfter Quellen
Zaubert Blumen aus dem Schmerz,
Trauer doch in linden Wellen
Schlägt uns lockend an das Herz;
Fernab hin der Geist gezogen,
Die uns locken, durch die Wogen.

Drang des Lebens aus der Hülle,
Kampf der starken Triebe wild
Wird zur schönsten Liebesfülle,
Durch des Geistes Hauch gestillt.
Schöpferischer Lüfte Wehen
Fühlt man durch die Seele gehen.

Windes Rauschen, Gottes Flügel,
Tief in dunkler Waldesnacht!
Freigegeben alle Zügel,
Schwingt sich des Gedankens Macht,
Hört in Lüften ohne Grausen
Den Gesang der Geister brausen.

Brunzir del vent, ala divina,
en el fons de la freda nit del bosc!
Com l’heroi a l’estrep del cavall,
fremeix el poder del pensament.
Com en el mormol dels vells avets,
se sent el bramul onejant dels esperits.

Esplèndida és la lluïssor de la flama
en el rogenc esclat del matí,
o, els que humitegen els camps,
els llamps, sovint prenyats de mort.
Prest, la flama tremola i s’abrusa,
com cridada endalt envers Déu.

L’etern mormol de plàcides fonts
captiva les flors defora el dolor,
però la tristor, en suaus onades,
ens colpeja el cor seductorament;
l’esperit és conduït lluny d’aquí,
a través de l’oneig que ens captiva.

L’empenta de la vida defora l’embolcall,
el feroç combat dels instints poderosos,
es transforma en la més bella plenitud de l’amor,
apaivagada per l’alè de l’esperit.
Hom percep l’alenar d’aires creadors
com travessa l’ànima.

Brunzir del vent, ala de Déu,
en el fons de la fosca nit al bosc!
Alliberat de qualsevol brida,
el poder del pensament fremeix,
hom sent en l’aire, sense temença,
el brunzit del cant dels esperits.

(traducció de Salvador Pila)

 
Afegir comentari

Comentaris

  • No s'han trobat comentaris

LA CENTRAL - ACADÊMIA DE TARDOR

La Central

Si no us voleu perdre cap actualització, subscriviu-vos al web!

icono newsletter azul22via correu electrònic

icono RSS azul22via feed

Traductor automátic

Cercador

Entrades

Sèrie: Les deu cançons més tristes

liederabend - sèrie cançons tristes

Sèrie: Les deu cançons més felices

liederabend - cançons feliçes

Sèrie: Deu cançons amb cuques

liederabend - sèrie cuques

Sèrie: Cançons de Wilhelm Meister

liederabend - cançons de Wilhelm Meister

Sèrie: Lied goes pop

liederabend - sèrie lied goes pop

Sèrie: Abecedari Liederabend

liederabend - sèrie abecedari

Sèrie: El Màster en Lied de l'ESMUC ens visita

liederabend - sèrie abecedari

Hem parlat dels compositors...

i dels poetes...

Han cantat...

i els han acompanyat...

Entrevistes

 

guidobannerlargo250

Disclaimer

L'objectiu de Liederabend és la difusió del lied, és per això que cada setmana n'escoltem un. Si creieu que s'ha violat el vostre copyright o la vostra propietat intel·lectual, si us plau poseu-vos en contacte amb mi a silvia@liederabend.cat

Utilitzem cookies per millorar la nostra web i la teva experiència de navegació Llegir més

Accepto