Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. facebook pinterest twitter spotify

email facebook pinterest twitter spotify

logo palabrab750

Sie selber, aller Liebe Wonne
Ist Rose und Lilie und Taube und Sonne,
Ich liebe alleine
Die Kleine, die Feine, die Reine, die Eine!

nubeclarah500

Keenlyside, Simon

  • K de Keenlyside

    Cançó de la setmana: Im Walde (F. Schubert) - S. Keenlyside, M. Martineau
     
    altNo va ser gens difícil triar qui seria el representant dels cantants d'abans a l'abecedari de Liederabend; només podia ser Dietrich Fischer-Dieskau, pels motius que us vaig explicar quan vam arribar a l'F. Pot semblar que triar el cantant d'ara seria més difícil, perquè no tenim la perspectiva del temps, però tampoc no vaig tenir dubtes: seria Simon Keenlyside. Perquè és molt admirat en aquesta casa, perquè entre els cantants en actiu és el que més cops ens ha visitat i perquè si n'hagués triat un altre els que em coneixeu bé m'haguéssiu preguntat: "a qui vols enganyar?" I aquí estem, amb una nova entrada de l'abecedari, K de Keenlyside.
  • Per amor a Schubert

    altEl Gran Teatre del Liceu ha programat només un recital de cançó aquesta temporada, a càrrec, això sí, de dos dels millors especialistes en el gènere dels darrers anys: Simon Keenlyside i Malcolm Martineau. Presentaven un programa heterogeni (amb cançons de sis compositors amb estils molt diferents: Glazunov, Rakhmàninov, Txaikovski, Duparc, Poulenc, Strauss i Schubert) tan interessant com arriscat, que va funcionar molt bé, amb interpretacions excel·lents, gràcies a la intel·ligència, la classe i la versatilitat de tots dos.
     
    Llegiu l'article complet a Núvol [ca] i a Platea Magazine [es]
     
  • Records des de...

    Cançó de la setmana: Verzagen (J. Brahms) - S. Keenlyside, M. Martineau
     
    Moon & Sea - Hovhannes AivazovskyRecordeu quan enviàvem postals des del lloc on fèiem vacances? Tant era que fóssim a un lloc llunyà i exòtic com a un poble a 40 km de casa. Ens aturàvem a triar unes quantes imatges d'aquell indret i ens assèiem en un racó agradable a escriure quatre lletres als amics. Quan llegiu això seré de vacances i no tindré els mitjans tècnics necessaris per escriure i enviar-vos aquesta postal musical, així que la deixo preparada i programada, confiant en el bon funcionament dels bits com abans confiàvem en l'eficiència dels carters.
  • Como pez en el agua

    Simon KeenlysideEn los años veinte del siglo pasado el jazz llegó a Europa e impregnó la música de numerosos compositores. Pocos años después, tras la llegada al poder del nazismo, fueron los músicos europeos los que llevaron su música a América al exiliarse. Caminos entre ambos continentes, en ocasiones sin retorno, que cristalizaron en un nuevo género americano: el musical. Este era el punto de partida del concierto ofrecido por Simon Keenlyside el pasado viernes 29 de abril en el Teatro Real bajo el título Blue Skies: Songlines to American Music, un homenaje a los precursores y pioneros del género enmarcado en las actividades paralelas a la programación de [...]
     
    Llegiu l'article complet a Platea Magazine
     
  • La solitud de la flor

    Cançó de la setmana: Le papillon et la fleur (G. Fauré) - S. Keenlyside, M. Martineau
     
    Jules Bastien-Lepage - Portrait de Juliette DrouetUn dia, a la mitja part d'un recital on havíem rigut amb alguns lieder, una amiga va arrufar el nas dient que no li havien agradat i que el sentit de l'humor no s'adeia amb el lied. Abans que jo pogués badar boca una altra amiga va dir: "I tant que s'hi adiu! El lied parla de la vida i plora però també riu, com la vida mateixa!". Jo hagués respost a la meva amiga una cosa similar: que la cançó, o la poesia que és l'inici de tot, és un reflex de la vida. Si encara no n'esteu convençuts, deixeu-me que us expliqui una història abans de presentar-vos la cançó d'avui.
  • El sagrat secret de la Natura

    Cançó de la setmana: An eine Äolsharfe (J. Brahms) - S. Keenlyside, M. Martineau
     
    Äolsharfe im Neuen Schloss von Baden-Baden, ca. 1885Fa molt de temps un company de feina em va dir que el paisatge era un invent modern, cosa del Romanticisme. I que nosaltres som fills de Romanticisme i per això ens embadalim (o ens creiem obligats a embadalir-nos) davant d'un paisatge. Aquest "nosaltres" es concretava en aquella conversa en la gent de Barcelona perquè qui m'ho deia era de pagès; per a nosaltres la natura era un espectacle ("oh, que maco!") i per a la gent de pagès era una lluita constant. Fa molts anys d'aquesta breu conversa mentre fèiem un cafè; probablement va ser el primer cop que vaig pensar a la relació dels Romanticisme amb la natura. Natura idealitzada, terrible, poderosa, pròxima, acollidora, font d'inspiració, estretament lligada amb el concepte de Déu.
  • Els petons són més dolços que la mel

    Cançó de la setmana: Der Knabe und das Immlein (H. Wolf) - S. Keenlyside, M. Martineau
     
    Der Bienenfreund - Hans ThomaM'agraden les abelles. Potser perquè són tan feineres i organitzades, potser perquè els ruscos són ordre i bellesa, o perquè mai no hi he tingut un encontre desagradable, o perquè vaig mirar massa la televisió quan era petita. No podia faltar una abella a la llista de cançons amb cuques i encara menys podia faltar una cançó tan bonica com Der Knabe und das Immlein, d'Eduard Mörike, un poeta del qual ja hem parlat algun cop perquè m'agraden molt les cançons que Hugo Wolf, que tant se l'estimava, va fer amb els seus poemes.

    Der Knabe und das Immlein és el segon lied de la llarga col·lecció de cinquanta-tres Mörike Lieder. Wolf la va compondre el 22 de febrer de 1888 i tan bon punt la va acabar va escriure a un amic explicant-li entusiasmat [...]
  • Coses que preferiria no escriure

    Cançó de la setmana: Stille Liebe (R. Schumann) - S. Keenlyside, M. Martineau
     
    The Blue Aspic - Edward GoreyEl primer que faig quan comença la temporada al setembre i estreno la llibreta del blog és fer-me un calendari i marcar les entrades que ja tinc pensades: Nadal, Sant Jordi, Pasqua, etc. Aquest any, a més, com que estava tan contenta per la temporada de lied prevista a Barcelona, vaig anotar algunes entrades "entorn el recital de XX". Per a la setmana vinent tenia apuntat parlar de Poulenc, que era, dels compositors inclosos en el programa del recital de Simon Keenlyside al Gran Teatre del Liceu, el que menys havia tractat.

    Però vet aquí que dilluns 22 de desembre el teatre anunciava la cancel·lació d'aquest recital. Tenint en compte que el dissabte anterior Keenlyside havia hagut de retirar-se, malalt, de la funció de Rigoletto a Viena [...]
  • Grandes de hoy: Simon Keenlyside


    Simon Keenlyside
    De alguna manera esta historia empieza con una imagen insólita, la de un soldado australiano destinado en Italia durante la II Guerra Mundial leyendo poesía en sus ratos libres. Poesía alemana del siglo XIX, para ser exactos. El soldado se llamaba John Cameron y unos años después de la guerra se instaló en Inglaterra, donde hizo carrera primero como cantante y más tarde como profesor de canto en el Royal Northern College of Music de Manchester.
  • La bella amazona

    Cançó de la setmana: Nur wer die Sehnsucht kennt (F. Schubert) - A, Kirchschlager, S. Keenlyside, M. Martineau
     
    Wilhelm Meister (kupfer) - Moritz von SchwindHavíem deixat Wilhelm i els seus companys al primer capítol del llibre quart, a punt de marxar del castell del comte, que els ha proporcionat els mitjans per arribar fins un poble proper. Un cop allà Melina organitza el viatge fins a la ciutat on pensen establir-se; Wilhelm ja ha oblidat la seva intenció de tornar a casa i s'hi afegeix.

    Quan estan a punt de marxar arriben rumors que a la ruta que tenen prevista hi ha bandolers; han de triar entre quedar-se al poblet un temps més, agafar un camí molt més llarg o no fer cas dels rumors i seguir el camí previst. Wilhelm pensa que aquesta és la millor opció i aviat tots, començant per Melina que pensa que és l'opció més econòmica, n'estan convençuts també; es posen en camí, ben preparats per un possible atac.
  • L'any dels miracles

    Cançó de la setmana: Furcht der Geliebten (F. Schubert) - S. Keenlyside, G. Johnson
     
    A morning missive - Joseph LeempoelsD'entrades dedicades a Schubert, el rei d'aquesta casa, en tenim unes quantes cada temporada; avui, com vam fer l'any passat i l'anterior, li dediquem una entrada per commemorar el 186è aniversari de la seva mort, el 19 de novembre de 1828 (aquest any la data coincideix amb la data de publicació). Tenia reservat un tema per a aquesta ocasió especial: l'”any dels miracles” de Schubert, 1815, durant el qual va compondre cent quaranta-cinc lieder.

    La idea me la va donar fa uns quants mesos l'Elisa Rapado; al seu blog parlava de l'”Annus Mirabilis”, recordant que l'any vinent se'n compleixen dos-cents anys i ens convidava a cantants, pianistes i aficionats a celebrar-lo.
  • Celebrating Songs

    Cançó de la setmana: An den Mond in einer Herbstnacht (F. Schubert) - S. Keenlyside, M. Martineau
     
    The Schubert Project - Oxford Lieder FestivalAbans que comencés l'Oxford Lieder Festival de l'any passat, la seva pàgina web ja avançava el festival del 2014, “The Schubert Project”: es proposaven oferir ni més ni menys que la integral dels lieder de Schubert. Sí. La integral. Tots.

    Estem parlant d'unes sis-centes cinquanta cançons, que aviat és dit. D'entrada, una iniciativa d'aquesta magnitud té tota la meva admiració, independentment del compositor homenatjat. Però és que estem parlant de Schubert, del rei d'aquesta casa! Si això fos Twitter aquí hi posaria un parell o tres de < 3 que al donar al retorn es convertirien en un parell o tres de cors, però com que és un blog (i a més un blog molt seriós) us els [...]
  • Viatge a terres desconegudes

    Cançó de la setmana: Weylas Gesang (H. Wolf) - S. Keenlyside, M. Martineau
     
    View of the Islands of Otaha (Taaha) and Bola Bola (Bora Bora) with Part of the Island of Ulietea (Raiatea) - William HodgesPer més que sigui 3 de setembre (dimecres, recordeu que hem canviat el dia de publicació) i comencem nova temporada em resisteixo a creure que l'estiu s'acabi. Per això us proposo un viatge cap a un punt indeterminat entre Nova Zelanda i Amèrica del Sud, a una illa que es diu Orplid i té una bonica història:

    “Temps era temps que al seminari de Tübingen estudiaven teologia dos nois, l'Eduard i el Ludwig. Els nois s'avorrien a classe i se sentien ofegats per la disciplinada vida que menaven; per això, quan podien, vivien al país imaginari d'Orplid. L'Eduard i el Ludwig aplegaven entorn seu i en secret una colla d'amics i els parlaven d'aquesta illa habitada per un poble d'herois, a on no es coneixien la gana ni la malaltia.
  • La mala memòria

    Cançó de la setmana: Notre amour (G. Fauré) - S. Keenlyside, M. Martineau
     
    The Persistence of Memory - Salvador DalíLa memòria auditiva és capriciosa; per segons què és sorprenentment bona i per segons què és més aviat un desastre. És sorprenentment bona, per exemple, per recordar una melodia; podem sentir-la més ràpida, més lenta, amb ritmes diferents o amb diferents instruments, pràcticament podem fer-li qualsevol cosa i la continuem reconeixent. I és més aviat un desastre... precisament d'això va aquesta entrada.
     
    Comencem amb un petit experiment. Recordeu com era la vostra escola? Els passadissos, les aules, el pati, els professors... Segurament, no només podeu descriure com era sinó que si tanqueu els ulls la podeu "veure" [...]
  • Simon Keenlyside en la Konzerthaus de Viena

    Simon Keenlyside ¿Qué lleva a un aficionado a asistir a un recital de lied? El cantante, por supuesto. O el programa. O mejor aún, ambas cosas, y ese era el caso del recital de Simon Keenlyside en el Konzerthaus de Viena el pasado sábado 7 de diciembre. La segunda parte incluía canciones de Strauss, Schubert y Brahms, mientras que la primera, especialmente interesante por inusual, estaba dedicada a Britten y, por primera vez, a Eisler. Un programa complejo y exigente en manos de un cantante que siempre los prepara con rigor y seriedad.
     
    Llegiu l'article complet a Codalario
     
  • Pa amb llàgrimes

    Cançó de la setmana: Wer nie sein Brot mit Tränen aß (F. Schubert) - S. Keenlyside, J. Drake
     
    L'arpista - G.H. NaekeQuarta entrega de la sèrie d'entrades sobre les cançons de Wilhelm Meister, és a dir, les cançons compostes a partir de la novel·la Anys d'aprenentatge de Wilhelm Meister; si us heu perdut les anteriors i us voleu posar al dia, estireu d'aquest fil!
  • Un dia molt especial

    Cançó de la setmana: Der Hidalgo (F. Schumann) - S. Keenlyside, G. Johnson
     
    Singin' in the rainComencem el curs 2013-2014. Ben tornats els qui havíeu marxat de vacances! Què us sembla si obrim el mes de setembre amb una de les deu cançons més felices?
     
    Emanuel Geibel és un dels editors, juntament amb Paul Heyse, del Spanisches Liederbuch (Llibre de cançons espanyoles), una recopilació de poesia espanyola publicada el 1852 que va inspirar molts lieder a diferents compositors. Qui més s'hi va dedicar va ser Hugo Wolf, però Robert Schumann també en va seleccionar deu poemes pels seus Spanisches Liederspiel (Joc de cançons espanyoles) i en aquest blog hem tingut ocasió d'escoltar Geistliches Wiegenlied de Brahms, una versió d'un poema de Lope de Vega.
  • Entrevista amb Simon Keenlyside

    Cançó de la setmana: Storchenboschaft (H. Wolf) - H. Schlusnuss, S. Peschko
     
    Simon KeenlysideEm fa molta il·lusió compartir amb vosaltres una entrada molt especial. No sóc periodista i això sempre és un inconvenient quan es tracta de fer una entrevista, especialment si és la primera. Per altra banda, per poc que seguiu aquest blog us haureu adonat que l'entrevistat és un dels meus cantants preferits, així que si de professionalitat anava escassa d'i·lusió no me'n faltava. Vull agrair-li a Simon Keenlyside la seva cordialitat i la seva generositat; va ser un plaer compartir una estona amb ell.
  • Moment musical

    Cançó de la setmana: Bei dir allein (F. Schubert) - S. Keenlyside, M. Martineau
     
    Zwei am Meerstrand - Emil NoldeNormalment sóc prudent pel que fa a anticipar les entrades del blog. I quan no ho sóc i dono alguna pista com vaig fer fa un parell de dies a Twitter, qui es passa per aquí? El senyor Murphy, evidentment, que em segresta l'entrada prevista. I aquí em teniu, dimecres 26 a la tarda escrivint una entrada nova, perquè el senyor Murphy no fa mai les coses a mitges i m'ha enxampat, també evidentment, sense cap comodí que pugui publicar.
  • Vine amb mi

    Cançó de la setmana: Cäcilie (R. Strauss) - S. Keenlyside, M. Martineau / J. Kaufmann, H. Deutsch
     
    kiss by the window - MunchQuan vaig incloure Cäcilie a la llista de cançons més felices vaig dir que era una manera irresistible de dir "no saps el que et perds si no véns amb mi". Una cançó exuberant, apassionada, tan seductora que el poeta només podia rebre un sí per resposta. Aquell mateix dia una tuitera em va comentar que trobava que Cäcilie era més un intent desesperat de convèncer que no una cançó feliç. El poeta sempre parlava en condicional, "Si tu sabessis", i no estava tan segura que ella digués que sí; precisament l'encant de la cançó és aquest dubte que ens queda. Llavors vaig pensar que potser la felicitat l'afegim (o no) nosaltres.

Utilitzem cookies per millorar la nostra web i la teva experiència de navegació Llegir més

Accepto