Keenlyside, Simon

  • Cançó de la setmana: Storchenboschaft (H. Wolf) - H. Schlusnuss, S. Peschko
     
    Simon KeenlysideEm fa molta il·lusió compartir amb vosaltres una entrada molt especial. No sóc periodista i això sempre és un inconvenient quan es tracta de fer una entrevista, especialment si és la primera. Per altra banda, per poc que seguiu aquest blog us haureu adonat que l'entrevistat és un dels meus cantants preferits, així que si de professionalitat anava escassa d'i·lusió no me'n faltava. Vull agrair-li a Simon Keenlyside la seva cordialitat i la seva generositat; va ser un plaer compartir una estona amb ell.
  • Cançó de la setmana: Bei dir allein (F. Schubert) - S. Keenlyside, M. Martineau
     
    Zwei am Meerstrand - Emil NoldeNormalment sóc prudent pel que fa a anticipar les entrades del blog. I quan no ho sóc i dono alguna pista com vaig fer fa un parell de dies a Twitter, qui es passa per aquí? El senyor Murphy, evidentment, que em segresta l'entrada prevista. I aquí em teniu, dimecres 26 a la tarda escrivint una entrada nova, perquè el senyor Murphy no fa mai les coses a mitges i m'ha enxampat, també evidentment, sense cap comodí que pugui publicar.
  • Cançó de la setmana: Cäcilie (R. Strauss) - S. Keenlyside, M. Martineau / J. Kaufmann, H. Deutsch
     
    kiss by the window - MunchQuan vaig incloure Cäcilie a la llista de cançons més felices vaig dir que era una manera irresistible de dir "no saps el que et perds si no véns amb mi". Una cançó exuberant, apassionada, tan seductora que el poeta només podia rebre un sí per resposta. Aquell mateix dia una tuitera em va comentar que trobava que Cäcilie era més un intent desesperat de convèncer que no una cançó feliç. El poeta sempre parlava en condicional, "Si tu sabessis", i no estava tan segura que ella digués que sí; precisament l'encant de la cançó és aquest dubte que ens queda. Llavors vaig pensar que potser la felicitat l'afegim (o no) nosaltres.
  • Cançó de la setmana: Befreit (R. Strauss) - S. Keenlyside, M. Martineau
     
    Ciencia y caridad - PicassoApunt autobiogràfic: quan m'arriba un disc nou i no el puc escoltar com cal el poso mentre feinejo per casa i faig una audició a mitges, com qui fulleja una revista abans de llegir-la. Un dia estava mig escoltant un disc i una cançó va fer que m'aturés, deixés el que estava fent (sort que no era el dinar, si no se'm crema) i anés a veure què hi estava passant.
  • Cançó de la setmana: The lads in their hundreds (G. Butterworth) - S. Keenlyside, M. Martineau
     
    Songs of warLa revista musical Gramophone, dedicada a la música clàssica, premia cada any els millors enregistraments de la temporada; a finals d'agost es van fer públics els tres finalistes a cadascuna de les quinze categories. Pel que va a la categoria "Solo vocal", els tres candidats (als enllaços trobareu les crítiques que van fer al seu moment a la revista) són:
  • Cançó de la setmana: Nicht mehr zu dir zu gehen (J. Brahms) - S. Keenlyside, M. Martineau
     
    La confesió - Frank DickseeCinc mesos ja de blog i encara no hem escoltat Brahms; no perquè no m'agradi ni perquè no tingui cançons destacables, m'agrada molt i és un gran compositor de lieder, sinó perquè... no sé, perquè el temps passa molt de pressa. Alguns lectors m'heu dit que trobaveu a faltar aquest compositor o aquell altre, però així com dic "cinc mesos ja de blog" dic també "només cinc mesos de blog"; vindran aquests compositors que trobem a faltar i molts d'altres. De moment comencem per posar remei a l'absència de Johannes Brahms.
  • Cançó de la setmana: Easter (R. Vaughan Williams) - S. Keenlyside, G Johnson
     
    Resurrezione - GiottoA la Gran Bretanya el Romanticisme va tenir molta força en els àmbits de la pintura i la literatura. En canvi, si pensem en cançó (art song) en llengua anglesa els noms que ens vénen a la memòria són els de Britten, Elgar, Sommervell, Vaughan Williams, Butterworth, Quilter, Finzi..., compositors nascuts la major part d'ells a finals del segle XIX. Fos perquè el lied era un gènere eminentment urbà i la societat britànica estava molt vinculada al món rural, fos perquè ja tenia una llarga tradició pròpia de cançó a mig camí entre la popular i la culta, fos per altres motius, el cas és que les cançons que avui escoltem als recitals van ser escrites en bona part durant el segle XX.
  • Cançó de la setmana: An die Geliebte (H. Wolf) - S. Keenlyside, M. Martineau
     
    Nordic Summer Evening - Richard BerghUn home enamorat. Un dubte que esquerda la seva felicitat: i si fos un somni? i si no fos per sempre? La por davant les coses terribles que poden passar. L'alleujament en veure la resposta dels estels.

    Més o menys, aquest seria el resum del sonet An die Geliebte (A l'estimada) d'Eduard Mörike. Un poema bellíssim, on l'amor gairebé és una experiència mística. La contemplació de l'estimada i la pau que produeix, la presència d'un àngel, la pregària dirigida al cel... elements religiosos que no ens sorprenen si tenim en compte que Mörike havia estudiat teologia i pel temps que va escriure el poema (1830) era pastor a una parròquia luterana. Religiositat amarada de Romanticisme, amb la nit, el seu misteri i el seu consol.

Utilitzem cookies per millorar la nostra web i la teva experiència de navegació Llegir més

Accepto