Martineau, Malcolm

  • Cançó de la setmana: Morgen (R. Strauss) - D. Röschmann, M. Martineau
     
    "És l'amor qui mou el sol i les estrelles".
    Vaig llegir aquesta frase en alguna banda quan anava a escola i la vaig copiar en una llibreta (sí, llavors ja ho feia). Després vaig saber que era el darrer vers de La divina comèdia i que Dant parlava d'un amor transcendent però el mal ja estava fet i a aquella adolescent la cita li va quedar gravada sense més reflexió, només per la seva bellesa. L'amor mou el sol i les estrelles i mou també els poetes a escriure versos (de vegades) tan inoblidables com els de Dant; molts d'aquests versos s'han convertit en cançons i per això m'ha estat molt fàcil triar aquesta paraula, amor, per començar una nova sèrie de cançons.
  • Cançó de la setmana: Le papillon et la fleur (G. Fauré) - S. Keenlyside, M. Martineau
     
    Jules Bastien-Lepage - Portrait de Juliette DrouetUn dia, a la mitja part d'un recital on havíem rigut amb alguns lieder, una amiga va arrufar el nas dient que no li havien agradat i que el sentit de l'humor no s'adeia amb el lied. Abans que jo pogués badar boca una altra amiga va dir: "I tant que s'hi adiu! El lied parla de la vida i plora però també riu, com la vida mateixa!". Jo hagués respost a la meva amiga una cosa similar: que la cançó, o la poesia que és l'inici de tot, és un reflex de la vida. Si encara no n'esteu convençuts, deixeu-me que us expliqui una història abans de presentar-vos la cançó d'avui.
  • Cançó de la setmana: By a Bierside (I. Gurney) - S. Connolly, M. Martineau
     
    Gloucester Cathedral. Window in honour of Ivor GurneyQuan vaig tenir a les mans el programa del recital de Sarah Connolly i Malcolm Martineau a la Schubertíada a Vilabertran els ulls se'm van anar a un nom: Ivor Gurney. Ni Schubert, ni Schumann, ni Britten. Gurney. Em va fer molta il·lusió perquè era un compositor que encara no havia escoltat mai en un recital, només en enregistraments; anava dient a tothom que volgués escoltar-me que a la SV15 tindríem cançons de Gurney i vaig compartir-ne una amb vosaltres. El recital de Connolly i Martineau va ser excel·lent i d'acord amb els comentaris del públic el triomfador de la nit, la gran descoberta, va ser... Gurney! Si ja us ho deia, que pagava la pena d'escoltar-lo...
  • Cançó de la setmana: An eine Äolsharfe (J. Brahms) - S. Keenlyside, M. Martineau
     
    Äolsharfe im Neuen Schloss von Baden-Baden, ca. 1885Fa molt de temps un company de feina em va dir que el paisatge era un invent modern, cosa del Romanticisme. I que nosaltres som fills de Romanticisme i per això ens embadalim (o ens creiem obligats a embadalir-nos) davant d'un paisatge. Aquest "nosaltres" es concretava en aquella conversa en la gent de Barcelona perquè qui m'ho deia era de pagès; per a nosaltres la natura era un espectacle ("oh, que maco!") i per a la gent de pagès era una lluita constant. Fa molts anys d'aquesta breu conversa mentre fèiem un cafè; probablement va ser el primer cop que vaig pensar a la relació dels Romanticisme amb la natura. Natura idealitzada, terrible, poderosa, pròxima, acollidora, font d'inspiració, estretament lligada amb el concepte de Déu.
  • Cançó de la setmana: An eine Äolsharfe (H. Wolf) - D. Röschmann, M. Martineau
     
    Thomson's aeolian harp - William TurnerEl repàs als recitals de la Schubertíada a Vilabertran (que comença demà, per si hi ha algun despistat per aquí) se centra aquesta setmana en dos recitals que tindran lloc el mateix dia, el divendres 28 d'agost: a les 18:30 el d'Oddur Jonnson i Júlia Pujol i el 21:30 el de Dorothea Röschmann i Malcolm Martineau. Hem escoltat bastantes cançons d'aquests dos concerts així que anem per feina.
  • Cançó de la setmana: Sleep (I. Gurney) - S. Connolly, M. Martineau
     
    The bedroom - Peter IlstedContinuem amb el repàs dels recitals de cançó de la Schubertíada a Vilabertran, aquest cop ens aturarem en els de Matthias Goerne i Alexander Schmalcz (diumenge 23 d'agost) i Sarah Connolly i Malcolm Martineau (dijous 27 d'agost).
  • Cançó de la setmana: Der Knabe und das Immlein (H. Wolf) - S. Keenlyside, M. Martineau
     
    Der Bienenfreund - Hans ThomaM'agraden les abelles. Potser perquè són tan feineres i organitzades, potser perquè els ruscos són ordre i bellesa, o perquè mai no hi he tingut un encontre desagradable, o perquè vaig mirar massa la televisió quan era petita. No podia faltar una abella a la llista de cançons amb cuques i encara menys podia faltar una cançó tan bonica com Der Knabe und das Immlein, d'Eduard Mörike, un poeta del qual ja hem parlat algun cop perquè m'agraden molt les cançons que Hugo Wolf, que tant se l'estimava, va fer amb els seus poemes.

    Der Knabe und das Immlein és el segon lied de la llarga col·lecció de cinquanta-tres Mörike Lieder. Wolf la va compondre el 22 de febrer de 1888 i tan bon punt la va acabar va escriure a un amic explicant-li entusiasmat [...]
  • Cançó de la setmana: Stille Liebe (R. Schumann) - S. Keenlyside, M. Martineau
     
    The Blue Aspic - Edward GoreyEl primer que faig quan comença la temporada al setembre i estreno la llibreta del blog és fer-me un calendari i marcar les entrades que ja tinc pensades: Nadal, Sant Jordi, Pasqua, etc. Aquest any, a més, com que estava tan contenta per la temporada de lied prevista a Barcelona, vaig anotar algunes entrades "entorn el recital de XX". Per a la setmana vinent tenia apuntat parlar de Poulenc, que era, dels compositors inclosos en el programa del recital de Simon Keenlyside al Gran Teatre del Liceu, el que menys havia tractat.

    Però vet aquí que dilluns 22 de desembre el teatre anunciava la cancel·lació d'aquest recital. Tenint en compte que el dissabte anterior Keenlyside havia hagut de retirar-se, malalt, de la funció de Rigoletto a Viena [...]
  • Cançó de la setmana: Nur wer die Sehnsucht kennt (F. Schubert) - A, Kirchschlager, S. Keenlyside, M. Martineau
     
    Wilhelm Meister (kupfer) - Moritz von SchwindHavíem deixat Wilhelm i els seus companys al primer capítol del llibre quart, a punt de marxar del castell del comte, que els ha proporcionat els mitjans per arribar fins un poble proper. Un cop allà Melina organitza el viatge fins a la ciutat on pensen establir-se; Wilhelm ja ha oblidat la seva intenció de tornar a casa i s'hi afegeix.

    Quan estan a punt de marxar arriben rumors que a la ruta que tenen prevista hi ha bandolers; han de triar entre quedar-se al poblet un temps més, agafar un camí molt més llarg o no fer cas dels rumors i seguir el camí previst. Wilhelm pensa que aquesta és la millor opció i aviat tots, començant per Melina que pensa que és l'opció més econòmica, n'estan convençuts també; es posen en camí, ben preparats per un possible atac.
  • Cançó de la setmana: Gute Nacht (F. Schubert) - F. Boesch, M. Martineau
     
    Walchensee am Winter - L. CorinthFa un parell de setmanes un lector comentava d'un lied que era una de les seves obres musicals preferides i que cada cop que el sentia en una versió diferent hi descobria nous matisos. Fa uns dies vaig veure el documental Conducting Mahler (molt recomanable si sou malherians) i allà Claudio Abbado deia referint-se a una simfonia: "si estimes aquesta obra hi trobes coses noves, n'aprens, cada cop que l'escoltes". Abbado deia la paraula clau, estimar. L'obra ens enamora i, com si pogués correspondre a aquest amor, cada cop que l'escoltem ens ensenya alguna cosa. És clar que això no ens passarà amb qualsevol obra musical; n'hi ha que, per molt que ens agradi, quan l'escoltem ens proporcionarà plaer (que no és poc) però no ens farà pensar, no ens aportarà res de nou. Pot ser aquesta una definició d'obra d'art? Una obra que sempre que t'hi acostes és nova, que permet tantes [...]
  • Cançó de la setmana: Les cigales (E. Chabrier) - S. Graham, M. Martineau
     
    a crying cicada on an autumn willow - shen zhouNo he sentit mai que l'expressió “one-hit wonder”, utilitzada a la música pop per descriure un cantant o un grup que és molt conegut per un únic èxit, s'apliqui als compositors de clàssica, però si fos el cas Emmanuel Chabrier seria un compositor one-hit wonder. Perquè, a veure, vosaltres sentiu aquest nom i què us ve al cap? “EspañadeChabrier”, així, tot seguit, com si fos un únic mot, i res més. I prou greu que li sabia al compositor saber-se conegut només per aquesta obra, com li sabia greu a Ravel que el seu Bolero fos tan cèlebre (ell no seria un one-hit wonder, però “BolerodeRavel” també surt tot seguit).
  • Cançó de la setmana: An den Mond in einer Herbstnacht (F. Schubert) - S. Keenlyside, M. Martineau
     
    The Schubert Project - Oxford Lieder FestivalAbans que comencés l'Oxford Lieder Festival de l'any passat, la seva pàgina web ja avançava el festival del 2014, “The Schubert Project”: es proposaven oferir ni més ni menys que la integral dels lieder de Schubert. Sí. La integral. Tots.

    Estem parlant d'unes sis-centes cinquanta cançons, que aviat és dit. D'entrada, una iniciativa d'aquesta magnitud té tota la meva admiració, independentment del compositor homenatjat. Però és que estem parlant de Schubert, del rei d'aquesta casa! Si això fos Twitter aquí hi posaria un parell o tres de < 3 que al donar al retorn es convertirien en un parell o tres de cors, però com que és un blog (i a més un blog molt seriós) us els [...]
  • Cançó de la setmana: Weylas Gesang (H. Wolf) - S. Keenlyside, M. Martineau
     
    View of the Islands of Otaha (Taaha) and Bola Bola (Bora Bora) with Part of the Island of Ulietea (Raiatea) - William HodgesPer més que sigui 3 de setembre (dimecres, recordeu que hem canviat el dia de publicació) i comencem nova temporada em resisteixo a creure que l'estiu s'acabi. Per això us proposo un viatge cap a un punt indeterminat entre Nova Zelanda i Amèrica del Sud, a una illa que es diu Orplid i té una bonica història:

    “Temps era temps que al seminari de Tübingen estudiaven teologia dos nois, l'Eduard i el Ludwig. Els nois s'avorrien a classe i se sentien ofegats per la disciplinada vida que menaven; per això, quan podien, vivien al país imaginari d'Orplid. L'Eduard i el Ludwig aplegaven entorn seu i en secret una colla d'amics i els parlaven d'aquesta illa habitada per un poble d'herois, a on no es coneixien la gana ni la malaltia.
  • Cançó de la setmana: Notre amour (G. Fauré) - S. Keenlyside, M. Martineau
     
    The Persistence of Memory - Salvador DalíLa memòria auditiva és capriciosa; per segons què és sorprenentment bona i per segons què és més aviat un desastre. És sorprenentment bona, per exemple, per recordar una melodia; podem sentir-la més ràpida, més lenta, amb ritmes diferents o amb diferents instruments, pràcticament podem fer-li qualsevol cosa i la continuem reconeixent. I és més aviat un desastre... precisament d'això va aquesta entrada.
     
    Comencem amb un petit experiment. Recordeu com era la vostra escola? Els passadissos, les aules, el pati, els professors... Segurament, no només podeu descriure com era sinó que si tanqueu els ulls la podeu "veure" [...]
  • Cançó de la setmana: Die Könige / The Three Kings (P. Cornelius) - B. Terfel, M. Martineau / G. Finley, The Cambridge Singers
     
    Adoración de los Reyes - D. Velázquez Continuem amb les celebracions nadalenques i dediquem l'entrada als Reis; ja sabeu, són molt a prop i hem de fer bondat perquè ens deixin els seus regals. L'encarregat de portar-nos a ses majestats serà un compositor nou per aquí, Peter Cornelius.

    Peter Cornelius (1824 – 1874) va néixer a una família d'artistes (pintors i actors) i de ben petit el van encaminar també cap a les arts, especialment cap a la música un cop van veure que hi destacava. Es va relacionar amb noms importants de la literatura i la música: sobretot Liszt i Wagner, però també Eichendorff, Heyse, Berlioz o Brahms, i va acabar treballant com a professor de música a la cort de [...]
  • Cançó de la setmana: Armida's Garden (H. Parry) - L. Dawson, M. Martineau
     
    Armida e Rinaldo nel giardino - TiepoloLa missió de la maga Armida, neboda del rei de Damasc, és introduir-se al campament dels cavallers cristians que assetgen Jerusalem i fer-ne una desfeta. Així ho fa; provoca que part dels cavallers lluitin entre ells, converteix en animals a d'altres, però quan arriba el moment de matar el croat Rinaldo no pot fer-ho perquè s'ha enamorat d'ell. Llavors l'encanta i se l'enduu al seu jardí màgic, un lloc a on tots els plaers són possibles i d'on ningú, ni molt menys Rinaldo, vol marxar. Allà passen molt de temps tots dos, fins que dos cavallers cristians aconsegueixen arribar fins a Rinaldo i fer-li mirar el seu reflex en un mirall. Quan recorda qui és, l'encanteri es trenca i Rinaldo abandona Armida.
  • Song of the week: Meeres Stille (F. Schubert) - B. Terfel, M. Martineau
     
    Rooms by the Sea - HopperEl Carles Mitjà ha tingut la gentilesa de nominar-me al seu blog amb el Versatile Blog Award, una de les iniciatives que busca difondre blogs a partir de les preferències dels bloguers. Si s'accepta la nominació, s'han de seguir les següents normes...
  • Cançó de la setmana: Bei dir allein (F. Schubert) - S. Keenlyside, M. Martineau
     
    Zwei am Meerstrand - Emil NoldeNormalment sóc prudent pel que fa a anticipar les entrades del blog. I quan no ho sóc i dono alguna pista com vaig fer fa un parell de dies a Twitter, qui es passa per aquí? El senyor Murphy, evidentment, que em segresta l'entrada prevista. I aquí em teniu, dimecres 26 a la tarda escrivint una entrada nova, perquè el senyor Murphy no fa mai les coses a mitges i m'ha enxampat, també evidentment, sense cap comodí que pugui publicar.
  • Cançó de la setmana: Cäcilie (R. Strauss) - S. Keenlyside, M. Martineau / J. Kaufmann, H. Deutsch
     
    kiss by the window - MunchQuan vaig incloure Cäcilie a la llista de cançons més felices vaig dir que era una manera irresistible de dir "no saps el que et perds si no véns amb mi". Una cançó exuberant, apassionada, tan seductora que el poeta només podia rebre un sí per resposta. Aquell mateix dia una tuitera em va comentar que trobava que Cäcilie era més un intent desesperat de convèncer que no una cançó feliç. El poeta sempre parlava en condicional, "Si tu sabessis", i no estava tan segura que ella digués que sí; precisament l'encant de la cançó és aquest dubte que ens queda. Llavors vaig pensar que potser la felicitat l'afegim (o no) nosaltres.
  • Cançó de la setmana: Befreit (R. Strauss) - S. Keenlyside, M. Martineau
     
    Ciencia y caridad - PicassoApunt autobiogràfic: quan m'arriba un disc nou i no el puc escoltar com cal el poso mentre feinejo per casa i faig una audició a mitges, com qui fulleja una revista abans de llegir-la. Un dia estava mig escoltant un disc i una cançó va fer que m'aturés, deixés el que estava fent (sort que no era el dinar, si no se'm crema) i anés a veure què hi estava passant.

Utilitzem cookies per millorar la nostra web i la teva experiència de navegació Llegir més

Accepto