Martineau, Malcolm

  • Cançó de la setmana: Go, lovely rose! (R. Quilter) - J. M. Ainsley, M. Martineau
     
    Rosas rosas - Antonio LópezQuilter va néixer el 1877 i el 1896 va marxar a Frankfurt per a perfeccionar els seus coneixements musicals. Allà va conéixer de primera mà el lied i va escriure les seves primeres cançons; juntament amb Elgar, Somervell i Vaughan Williams, forma part de la primera generació que va escriure Art Song. De fet, Quilter s'hi va dedicar gairebé en exclusiva, i bona part de les cançons que va escriure, unes cent, continuen formant part del repertori britànic. Són peces fàcils d'escoltar però alhora elaborades; la veu flueix amb naturalitat i l'acompanyament acostuma a mantenir-se en un segon pla però no és en absolut trivial, al contrari.
  • Cançó de la setmana: The lads in their hundreds (G. Butterworth) - S. Keenlyside, M. Martineau
     
    Songs of warLa revista musical Gramophone, dedicada a la música clàssica, premia cada any els millors enregistraments de la temporada; a finals d'agost es van fer públics els tres finalistes a cadascuna de les quinze categories. Pel que va a la categoria "Solo vocal", els tres candidats (als enllaços trobareu les crítiques que van fer al seu moment a la revista) són:
  • Cançó de la setmana: Nicht mehr zu dir zu gehen (J. Brahms) - S. Keenlyside, M. Martineau
     
    La confesió - Frank DickseeCinc mesos ja de blog i encara no hem escoltat Brahms; no perquè no m'agradi ni perquè no tingui cançons destacables, m'agrada molt i és un gran compositor de lieder, sinó perquè... no sé, perquè el temps passa molt de pressa. Alguns lectors m'heu dit que trobaveu a faltar aquest compositor o aquell altre, però així com dic "cinc mesos ja de blog" dic també "només cinc mesos de blog"; vindran aquests compositors que trobem a faltar i molts d'altres. De moment comencem per posar remei a l'absència de Johannes Brahms.
  • Cançó de la setmana: An die Geliebte (H. Wolf) - S. Keenlyside, M. Martineau
     
    Nordic Summer Evening - Richard BerghUn home enamorat. Un dubte que esquerda la seva felicitat: i si fos un somni? i si no fos per sempre? La por davant les coses terribles que poden passar. L'alleujament en veure la resposta dels estels.

    Més o menys, aquest seria el resum del sonet An die Geliebte (A l'estimada) d'Eduard Mörike. Un poema bellíssim, on l'amor gairebé és una experiència mística. La contemplació de l'estimada i la pau que produeix, la presència d'un àngel, la pregària dirigida al cel... elements religiosos que no ens sorprenen si tenim en compte que Mörike havia estudiat teologia i pel temps que va escriure el poema (1830) era pastor a una parròquia luterana. Religiositat amarada de Romanticisme, amb la nit, el seu misteri i el seu consol.
  • Cançó de la setmana: Die beide Grenadieren (R. Schumann) - B. Terfel, M. Martineau
     
    Pingüins a Mary PoppinsLa meva amiga M. diu que en un recital de lied et trobes amb un senyor al piano i un cantant vestit de pingüí que canta cançons sobre pastorets, llacs, rius, rams de flors amb llaçades i altres cursileries amb cara de circumstàncies i alçant-se de puntetes. La meva amiga M. està carregada de raó.
     
    Si aquest mateix cantant sortís a l'escenari a cantar òpera seria molt diferent. Aniria caracteritzat per representar un personatge, hi hauria altres cantants amb ell i l'orquestra i el director a la fossa; formaria part d'una narració, ens explicaria la seva part de la història.
  • Cançó de la setmana: Abendlied (R. Schumann) - F. Boesch, M. Martineau
     
    Starry Night - Jean François MilletM'he enamorat d'una cançó. Des de fa uns dies l'escolto a totes hores i si no l'escolto tant li fa perquè la sento al meu cap, no em deixa gaire estona sola. No ha estat amor a primera vista, ja l'havia escoltat altres cops, però alguna cosa va fer que aquest cop em sonés diferent; els enamoraments ja ho tenen això, són més aviat irracionals. No em podia estar de compartir amb vosaltres aquesta cançó de bellesa estranya, potser algú de vosaltres se n'enamora també. O no, potser quan l'escolteu pensareu que no n'hi ha per tant. Sigui com sigui, parlar-ne em facilitarà la transició cap a un amor més tranquil (i etern mentre no es demostri el contrari) i així em quedarà lliure l'espai per a un nou enamorament. Senyores i senyors, amb tots vosaltres Abendlied (Cançó del vespre), de Robert Schumann.

Utilitzem cookies per millorar la nostra web i la teva experiència de navegació Llegir més

Accepto