Schiller, Friedrich

  • Cancó de la setmana: Gruppe aus dem Tartarus(F. Schubert) - S. Keenlyside, M. Martineau
     
    Saturno devorando a su hijo - F. de Goya

    Com us deia quan parlava de Die Götter Griechenlands, Friedrich Schiller no era aliè a la dèria per l'Antiga Grècia que hi havia a la cultura alemanya a la seva època, i Gruppe aus dem Tartarus [Grup del Tàrtar] ens remet també a la mitologia. L'inframón, conegut sovint pel nom del seu déu, Hades, era la regió on habitaven els morts; no hi patien cap càstig ni hi rebien cap premi. Molt més avall, si hem de fer cas de Zeus a la Ilíada, a la mateixa distància de l'Hades que ho està el cel de la terra, hi havia el Tàrtar. I aquí sí; aquí, allunyats de tothom, els seus habitants patien les tortures més horribles.

  • Cancó de la setmana: Das Geheimnis (F. Schubert) - P. Anders, M. Rauchausen
    47 Schubertiade mini

    Moritz von Schwind va arribar a Munic el 1828 per estudiar amb Peter von Cornelius, professor de la Reial Acadèmia de Belles Arts (dues dècades més tard, Schwind també n'esdevindria professor). Munic era en aquell moment una ciutat molt més estimulant per als artistes que Viena, on Schwind havia nascut i viscut fins llavors; el rei Lluís I de Baviera era un amant de les arts (fundador de la Gliptoteca i de la Neue Pinakothek, per exemple) i no hi faltaven oportunitats per a joves pintors.

  • Cançó de la setmana: Die Götter Griechenlands (F. Schubert) - B. Fink, G. Huber
     
    altDie Götter Griechenlands és un llarg poema escrit per Friedrich von Schiller el 1788. La seva publicació en una revista va desfermar una polèmica encesa, i el poeta va ser acusat d'heretge i ateu per la seva crítica al cristianisme. Dos anys després el va reescriure, deixant les vint-i-cinc estrofes inicials reduïdes a setze. Devia fer-ho també per altres motius, però la supressió de les al·lusions que més havien ofès als seus conciutadans indica que no va ser indiferent al rebombori. Malgrat haver-lo suavitzat tant, el poema va continuar incomodant, i quan es va publicar el 1805 (unes quantes pàgines conflictives dins d'un volum de poesia) a moltes llars el llibre va anar a parar a les baldes més altes de la llibreria, generant-se així un "efecte Streisand" en versió segle XIX.
  • Cançó de la setmana: Des Mädchens Klage (F. Schubert) - G. Janowitz, I. Gage
     
    Schuberts GrabsteinFranz Schubert va morir el 19 de novembre de 1883 i aquesta setmana commemorem a Liederabend el 134è aniversari de la seva mort. Tenia 86 anys, i va morir dolçament, com sempre havia cantat als seus lieder: es va adormir un dia després de dinar i la mort el va acollir entre els seus braços per donar-li repòs després d'una vida llarga i profitosa. De tota aquella colla d'amics que havia aplegat entorn seu durant els primers trenta anys de vida només l'acompanyaven Anton Stadler, amic des dels anys de l'internat, que moriria cinc anys després (als 94 anys!) i Eduard Bauernfeld, que moriria el 1890 també a una edat avançada, 88 anys. Tota la resta havia marxat ja; l'estimadíssim Franz Schober, només un any abans. També Grillparzer; algú altre hauria d'escriure el seu epitafi.
  • Cançó de la setmana: Die Götter Griechenlands (F. Schubert) - F. Boesch, R. Vignoles
     
    La càrrega. Barcelona, 1902 - Ramon CasasEscric això dilluns 2 d'octubre. Tenia una entrada a mig fer per a aquest dimecres, parlant de Schubert, però ha quedat arraconada. No és fàcil treure's del cap les brutals escenes d'ahir i concentrar-se en una altra cosa. Ni tan sols tenia esma per arreplegar quatre paraules per a un plan B i he estat a punt de no publicar per primer cop en més de cinc anys. Fins que han vingut a auxiliar-me les paraules d'una amiga [...]
  • Cançó de la setmana: Hymnus (R. Strauss) - T. Hampson, C. Thielemann
     
    Euterpe - J. HandmannDels aproximadament dos-cents lieder que va escriure Strauss, formen part del repertori uns cinquanta; la resta s'interpreten poc als recitals. Podríem dir que és normal, és estrany que tot el corpus d'un compositor formi part del repertori, excepte en el cas de compositors amb un nombre petit de cançons com ara Mahler o Duparc. D'aquesta cinquantena de lieder, la majoria els escoltem més amb acompanyament d'orquestra que amb acompanyament de piano. Normal també, Strauss i Mahler són els “pares” del lied orquestral. Continuem: alguns d'aquests lieder tan famosos que sentim als concerts simfònics, no els va orquestrar Strauss: els van orquestrar altres compositors en vida d'Strauss, sembla que amb el seu consentiment. I una última cosa: dels lieder que Strauss va compondre per a veu i orquestra només quatre s'interpreten amb freqüència.

Utilitzem cookies per millorar la nostra web i la teva experiència de navegació Llegir més

Accepto