Continuem amb les celebracions nadalenques i dediquem l'entrada als Reis; ja sabeu, són molt a prop i hem de fer bondat perquè ens deixin els seus regals. L'encarregat de portar-nos a ses majestats serà un compositor nou per aquí, Peter Cornelius.
Peter Cornelius (1824 – 1874) va néixer a una família d'artistes (pintors i actors) i de ben petit el van encaminar també cap a les arts, especialment cap a la música un cop van veure que hi destacava. Es va relacionar amb noms importants de la literatura i la música: sobretot Liszt i Wagner, però també Eichendorff, Heyse, Berlioz o Brahms, i va acabar treballant com a professor de música a la cort de Lluís II de Baviera. Diguem que si fos el protagonista d’una pel·lícula hi sortirien com a personatges secundaris un bon grapat de noms fonamentals de la cultura alemanya del segle XIX.
Va compondre algunes òperes, música de cambra i música religiosa; aquestes obres han quedat arraconades, si més no pel gran públic, i si se’l coneix avui dia és pels seus lieder. En va escriure prop de vuitanta i tenen una característica poc comú: Cornelius, tot i que músic, no va renunciar mai a les seves inquietuds literàries, i va escriure la major part dels textos dels seus lieder, entre ells el que escoltarem avui.
La seva obra més coneguda és el cicle Weihnachtslieder, op 8, un recull de sis cançons amb temes nadalencs escrit el 1856 i revisat posteriorment el 1859 i el 1870. El no. 3 és Die Könige (Els Reis), que explica, ja us ho podeu imaginar, el camí dels Reis des de l'Orient fins a Betlem. Recordeu que ara fa un any escoltàvem Geistliches Wiegenlied, de Brahms, i deiem que l'acompanyament de viola es basava en una nadala tradicional alemanya? Amb aquest lied estem en un cas similar, perquè l’acompanyament del piano es basa també en una obra prèvia.
L’obra en qüestió és un coral luterà, Wie schön leuchtet der Morgenstern, escrit a finals del segle XVI per Philip Nicolai, que es va basar en un salm escrit uns cinquanta anys abans; aquí podeu escoltar el coral interpretat pel Vocal Concert Dresden.
Voll Gnad und Wahrheit von dem Herrn,
Die süße Wurzel Jesse!
Du Sohn Davids aus Jakobs Stamm,
Mein König und mein Bräutigam,
Hast mir mein Herz beseßen,
Lieblich, freundlich, schön und herrlich,
Gross und ehrlich, reich von Gaben,
Hoch und sehr prächtig erhaben.
ple de la gràcia i la veritat del Senyor,
la dolça arrel de Jessè!
Tu fill de David de la nissaga de Jacob,
el meu rei i el meu espòs,
has pres possessió del meu cor,
dolç, amistós, bell i gloriós,
gran i honest, ric en dons,
alt i meravellosament sublim.
Drei Könige wandern aus Morgenland;
Ein Sternlein führt sie zum Jordanstrand.
In Juda fragen und forschen die drei,
Wo der neugeborene König sei?
Sie wollen Weihrauch, Myrrhen und Gold
Dem Kinde spenden zum Opfersold.
Und hell erglänzet des Sternes Schein:
Zum Stalle gehen die Kön'ge ein;
Das Knäblein schaun sie wonniglich,
Anbetend neigen die Könige sich;
Sie bringen Weihrauch, Myrrhen und Gold
Zum Opfer dar dem Knäblein hold.
O Menschenkind! halte treulich Schritt!
Die Kön'ge wandern, o wandre mit!
Der Stern der Liebe, der Gnade Stern
Erhelle dein Ziel, so du suchst den Herrn,
Und fehlen Weihrauch, Myrrhen und Gold,
Schenke dein Herz dem Knäblein hold!
Tres reis caminan des de l'Orient;
un petit estel els guia per la riba del Jordà.
A Judea pregunten i indaguen tots tres,
a on és el Rei nounat?
Volen fer-li al nen
ofrena d'encens, mirra i or.
I la llum de l'estel llueix intensa:
els reis entren a l'establia;
i contemplen l'infant extasiats,
s'inclinen profundament davant d'ell
porten encens, mirra i or
per oferir a l'infant.
O, home! Camina confiat!
Els reis caminen, camina amb ells!
Que l'estel de l'amor, el misericordiós estel
il·lumini el teu destí, per això cerca el Senyor,
i si no tens encens, mirra i or,
dona el teu cor a l'Infant!
Que passeu una bona diada de Reis!
Comments powered by CComment