SV16 - Hexenlied

Aquelarre - S. Stratmann

 

Avui us presentaré breument dos recitals més de la SV16, començant pel segon que faran Juliane Banse i Wolfram Rieger, als quals s'hi afegirà el baríton Adrian Eröd; serà el 20 d'agost. La primera part estarà dedicada sobretot a duos de Schumann i Mendelssohn i inclourà també alguns lieder per a una sola veu de tots dos compositors. A la segona part escoltarem una selecció d'un recull que, tot i que no inclou duos, el solen cantar dos cantants, un home i una dona. Es tracta de l'Italianisches Liederbuch, d'Hugo Wolf, una obra que encara no hem estrenat a Liederabend i que ja tinc apuntada a la llibreta del curs vinent per presentar-la com cal. D'aquest segon recital només n'hem escoltat tres lieder, tots tres de Schumann:

 

El següent recital ens portarà el debut a la Schubertíada a Vilabertran del jove tenor Mauro Peter, que estarà acompanyat per un altre dels grans pianistes habituals del festival, Helmut Deutsch. Peter interpretarà l'obra amb la qual va sorprendre al seu debut a la Schubertíada Schwarzenberg fa quatre anys, La bella molinera. A banda d'aquest article introductori, podeu recuperar les tres cançons del cicle que hem escoltat fins ara:

Il·lustrarem aquesta entrada amb el que amb tota justícia és, segurament, el lied més conegut de Felix Mendelssohn, Hexenlied (Cançó de les bruixes). Per més que el calendari s'entesti a marcar el 20 de març com a començament de la primavera, a mitja Europa la meteorologia diu que comença al maig i a molts llocs se celebra la seva arribada la nit del 30 d'abril a l'1 de maig, el que es coneix com a nit de Walpurgis. Aquest dia les bruixes locals, en lloc d'esperar-se a la nit de Sant Joan com fan les nostres, fan festa grossa, i això és el que ens explica d'una forma brillant i imaginativa la cançó de Mendelssohn: l'akelarre. El poema és, com el de la setmana passada, de Hölty i, com el de la setmana passada, va ser modificat per Voss.

Escoltarem Hexenlied en una versió bastant atípica. Dietrich Fischer-Dieskau va evitar enregistrar els lieder més clarament associats a les veus femenines, i no va veure amb gaire bons ulls els experiments que alguns senyors feien, cantant cançons de senyores. Si que va enregistrar, però, Hexenlied i ja us dic que, quan sigui bruixa, vull ser-ho tan aristocràtica com que les que canta Fischer-Dieskau, acompanyat per Wolfgang Sawallisch.