Li vaig dir al meu amic J.D. que havia escrit un article al blog sobre Sure on this shining night, i quan vaig buscar l'enllaç em vaig adonar que no hi era. N'estava ben convençuda, que l'havia escrit; devia sorgir algun imprevist i no vaig arribar a fer-ho. Aquesta setmana sí, aquesta setmana us parlaré sobre aquesta cançó, una de les més interpretades de Samuel Barber.
Barber va compondre Sure on this shining night el 1938, quan tenia vint-i-vuit anys, i la va incloure en el recull Four songs, op. 13; era la tercera de quatre cançons de quatre poetes diferents. El nom del poeta, James Agee, us serà familiar als aficionats al cinema: després d'uns anys com a crític cinematogràfic s'hi va implicar més directament, i va signar el guió de diverses pel·lícules, entre elles dues d'excel·lents com La reina d'Àfrica i La nit del caçador. Va ser també periodista i novel·lista; l'any 1958, tres anys després de la seva mort, va guanyar el Premi Pulitzer amb la seva novel·la Una mort a la família. Ocasionalment, va escriure també poesia (s'ha dit que tota la seva obra, en el fons, era poesia), però només va publicar-ne un volum, precisament la seva primera obra editada, Permit Me Voyage (1934).
Samuel Barber, sempre pendent de les novetats literàries, va posar música als versos de Sure on this shining night i, gairebé deu anys després, a un text en prosa, Knoxville: Summer of 1915. Va ser llavors que compositor i poeta es van conèixer i van iniciar una amistat que va durar fins a la prematura mort d'Augee als quaranta-sis anys.
El text de la nostra cançó és un text difícil, si anem al detall com s'hi ha d'anar en poesia, i us demano disculpes perquè difícilment es pot fer una traducció adequada d'un poema si no s'entenen totes les imatges. Penso, però, que amb una mica de context i amb l'experiència que tenim escoltant nocturns se'n pot copsar el sentit. La primera pista ens la dona el títol del llibre d'Augee, Permit Me Voyage (Permeteu-me viatjar, o Permeteu-me el viatge, tenint en compte les llicències poètico-gramaticals de l'autor). El mot voyage implica un viatge llarg, potser perillós, a terres llunyanes; ens fa pensar en un rodamon, en un wanderer del segle XIX. El poema ens parla d'una nit estelada, tan lluminosa que fins i tot s'hi veuen ombres; podem imaginar el poeta caminant per un bosc, i se sent en pau; les seves paraules transmeten serenitat i acceptació. Segons ens diuen els seus amics, aquest era l'efecte que la nit causava en Augee.
Els versos de la cançó estan extrets d'un poema més llarg, anomenat Description of Elysium; Barber va prendre quatre estrofes, a partir de la sisena, de les dotze que té en total aquesta descripció de l'Elisi. Me la vaig llegir confiant que em donaria pistes sobre el text de la cançó, però el cert és que és críptica i hauria calgut que hi dediqués molt més temps del que li podia dedicar en aquell moment. I vaig recular, pensant (potser una excusa de mal pagador) que si Barber havia triat precisament aquests versos, era per alguna cosa. De Permit Me Voyage us donaré només un apunt més: Robert Fitzgerald, amic i editor del poeta, va escriure en el pròleg d'una antologia pòstuma de poemes, que era "alguna cosa que podria ser anomenada preparació de l'esperit".
Molt probablement, el gran valor de la cançó de Barber és que, encara que no arribem a copsar el detall de les paraules, la música ens transmet aquesta espiritualitat, aquest moment de transcendència i de comunió amb la natura, aquesta cosa intangible i emotiva. El compositor americà deia que quan componia a partir d'un text, s'immergia en les paraules i deixava que la música en fluís. I, a parer meu, la música que fluïa de les paraules de James Agee difícilment hi podria encaixar millor.
Quan li vaig dir al J.D. que havia escrit un article sobre Sure on this shining night fins i tot recordava quina versió havia triat: la de Nathan Gunn. Escoltem-la, doncs, en aquesta versió; el baríton està acompanyat pel pianista Kevin Murphy. Espero que aquesta cançó que no us he sabut explicar gaire parli per ella mateixa.
Sure on this shining night
Of starmade shadows round,
Kindness must watch for me
This side the ground.
The late year lies down the north.
All is healed, all is health.
High summer holds the earth.
Hearts all whole.
Sure on this shining night
I weep for wonder
Wandering far alone
Of shadows on the stars.
Segur que en aquesta nit lluminosa,
envoltat per les ombres de les estrelles,
la bondat vetllarà per mi
en aquest lloc remot.
L'any traspassat jeu al nord.
Tot s'ha guarit, tot és salut.
El pic de l'estiu sosté la terra.
Els cors, lleugers.
Segur que en aquesta nit lluminosa
ploraré per aquesta meravella
caminant tot sol, lluny
de les ombres a les estrelles.
Articles relacionats
Temps de Nadal
És temps de Nadal. Aquest any el calendari disposa tres setmanes fins el dia de Reis i, com sempre, dedicarem les tres entrades corresponents a cançons relacionades amb el Nadal. Per començar tindrem una de les imatges musicals nadalenques més habituals, la cançó de bressol; al capdavall celebrem el naixement d'un nen. Fins ara n'hem escoltat una de Brahms (Geistliches Wiegenlied), dues de Britten (That jongë child i Balulalow) i una d'Strauss (Weihnachtslied) i avui n'afegirem a la llista una de Barber, A Slumber Song of the Madonna.
El dolor d'una mare
Barber va néixer el 1910 i des de ben petit va començar a rebre formació musical. Va ser també un apassionat de la poesia, especialment de la dels segles XVIII i XIX, i de la cultura europea; abans de fer els vint anys ja havia fet el seu primer viatge de formació a Europa i hi va tornar molt sovint. El seu estil va ser qualificat de neoromàntic per alguns, de conservador per d'altres. No es va afegir mai als corrents que a partir dels anys 30 van trencar amb la tradició musical i la seva va ser una elecció conscient: per una banda, desitjava arribar a tantes persones com fos possible, no a les minories que podien gaudir d'un estil més intel·lectual. Per altra banda, considerava el que escrivia com l'evolució natural d'un llenguatge que encara estava molt viu i tenia molt a dir.
Z de zoològic
Senyores i senyors, això s'acaba! Hem arribat a l'última lletra de l'abecedari de Liederabend. Gairebé tres anys després d'aquell "A d'amor", hem arribat a la Z.
Com us deia quan vam arribar a la lletra X, la paraula de la Z va ser amb diferència la més difícil de trobar. Vaig recórrer al diccionari cercant inspiració i a la quarta i última pàgina, quan ja havia perdut l'esperança, hi vaig trobar una possibilitat.
Comments powered by CComment