Benvolguts, bona diada de Sant Jordi! Potser abans de sortir al carrer a gaudir del dia voldreu gaudir de la rosa musical que us espera al final de l'article? O potser us estimeu més sortir ara i deixar l'audició per més tard... Cap problema, les roses musicals no es marceixen.
Aquest és el catorzè any que celebrem Sant Jordi a Liederabend. No he repassat totes les roses d'anys anteriors, però la sensació que tinc és que la majoria han estat més aviat tristes o nostàlgiques: símbols d'una joventut efímera, del pas del temps, d'amors que han acabat... No n'hi ha gaires que celebrin l'amor, com el celebrem el dia de Sant Jordi, però la cançó d'enguany sí que ho fa.
El poema és de Thekla Lingen, una poeta de la qual se'n coneix poc. El seu nom real era Thekla Johanna Müller i va néixer a Letònia el 1866; de molt jove va voler ser actriu, i ho va ser fins que es va casar. Alhora, volia ser escriptora, i el 1898 va publicar el primer volum de poesia, Am Scheidewege, que va gaudir d'un reconeixement notable i se'n va fer una segona edició dos anys després. El 1901 publicava un volum de novel·les curtes, Die schönen Frauen, i el 1902, un segon volum de poesia, Aus Dunkel und Dämmerung. Com us deia, no se'n sap gaire de la seva vida: que es va tornar a casar en quedar vídua, que la seva filla va tenir un accident anant en barca i es va ofegar i que ella mateixa va morir el 1931 en un hospital psiquiàtric. De la seva obra podem dir, almenys, que el filòsof Rudolf Steiner va definir els seus poemes com “revelacions de l'ànima femenina”.
El poema de la cançó d'avui, Ach, gestern hat er mir Rosen gebracht pertany al primer poemari, Am Scheidewege [A la cruïlla]. Joseph Marx hi va posar música el 1908 el mateix any que es doctorava en Filosofia; com us vaig explicar fa un temps, el seu pare, bon músic ell mateix, no volia que el fill es dediqués professionalment a la música. Marx va seguir el camí que li marcava el pare, però va continuar estudiant música i component. I el 1909, dos recitals amb música seva van fer inclinar definitivament la balança cap a la música. Els va oferir a Graz la soprano Anna Hansa, amb Marx al piano; el primer va ser de cançons de Debussy i Marx i el segon, íntegrament del nostre compositor.
La música de Marx va tenir un èxit enorme. El «Grazer Tagespost» publicava aquestes línies: “És un home d'una habilitat excel·lent que, silenciosament, s'ha convertit en un mestre. Si el seu llenguatge s'hagués de comparar al de compositors famosos, mencionaria Max Reger i Hugo Wolf [...], sense que sigui un imitador de cap dels dos. Pareu atenció a aquest home!”. El públic també va quedar encantat amb aquells lieder, i la prova més evident és que l'editorial Schuberthaus es va afanyar a publicar tots els que s'havien interpretat en aquells dos concerts. No passaria gaire temps abans que cantants consagrats com Elisabeth Schumann els duguessin per tot Europa.
No estic segura si Und gestern hat er mir Rosen gebracht [I ell em va dur roses, ahir] – Marx va canviar subtilment l'exclamació inicial, “Ach”, per “Und”– es va publicar en aquell primer recull de cançons; en tot cas, es va publicar aviat, i es va convertir en una de les seves cançons més conegudes. Té un delicat equilibri entre la introversió i l'extraversió; sentim la dona que manté els seus sentiments en secret, fins que l'emoció fa que gairebé els cridi als quatre vents. Espero que us agradi; la sentirem interpretada per Katharina Karnéus i Roger Vignoles.
Und gestern hat er mir Rosen gebracht,
Sie haben geduftet die ganze Nacht,
Für ihn geworben, der meiner denkt --
Da hab' ich den Traum einer Nacht ihm geschenkt.
Und heute geh' ich und lächle stumm,
Trag seine Rosen mit mir herum
Und warte und lausche, und geht die Thür,
So zittert mein Herz: ach, käm' er zu mir!
Und küsse die Rosen, die er mir gebracht,
Und gehe und suche den Traum der Nacht.
I ell em va dur roses, ahir,
i han perfumat la nit sencera,
parlant en favor de qui pensa en mi...
Llavors li he regalat el somni d'una nit.
I avui camino i somric en silenci,
duc les seves roses amb mi arreu,
i espero i escolto, i si la porta s'obre,
iel meu cor tremola: ah, si ell vingués a mi!
I beso les roses que em va dur
i vaig i cerco el somni de la nit.
Articles relacionats
Cançons amb aroma de roses
Avanço un dia la publicació de l'article per fer-la coincidir amb Sant Jordi. No ens quedarem sense rosa a Liederabend, oi? Enguany, la rosa musical arriba de Rússia.
L'última rosa de l'estiu
Fa uns dies, quan enllestia l'article de la setmana passada sobre Red Roses and Red Noses vaig llegir un detall sobre la cançó que m'havia passat per alt fins llavors. Al quadernet del disc "My Garden" (del qual vaig extreure la interpretació que vaig compartir), Richard Stokes deia que la cançó de Lord Berners era clarament una paròdia de la cançó de Thomas Moore The Last [...]
Un perfum de roses blanques
"És el primer matí del món" (C'est le premier matin du monde). Així comença (excepte pels dos poemes del preludi) La chanson d'Ève [La cançó d'Eva] de Charles van Lerberghe, i així comença també el cicle amb el mateix nom de Gabriel Fauré, el seu op. 95.
El llarg poemari del poeta simbolista belga, publicat el 1904, comprèn noranta-sis poemes repartits en cinc parts. S'inspira en la creació del món segons el Gènesi, però, com Lerberghe [...]
Comments powered by CComment