El 1823 Fanny Mendelssohn (no seria Fanny Hensel fins a uns quants anys més tard) va compondre vuit lieder a partir de poemes de Wilhelm Müller, tots ells extrets de la primera part del seu recull Sieben und siebzig Gedichte aus den hinterlassenen Papieren eines reisenden Waldhornisten [Setanta-set poemes dels papers pòstums d'un trompa viatger], publicada en 1820. Aquesta col·lecció, a més de Die schöne Müllerin (Winterreise es publicaria en la segona part, el 1824) inclou un altre cicle de poemes, Johannes und Esther, que parla d'un cristià enamorat d'una jueva, un amor impossible a l'època, sembla que inspirat per un amor de joventut del poeta.
La compositora va posar música a dos dels poemes; un d'ells, el segon de la col·lecció, és Gebet in der Christnacht [Pregària en la nit de Nadal]. I aquesta és la cançó que us proposo aquesta setmana, interpretada per Bettina Pahn i Christine Schornsheim. Una cançó tranquil·la, que comença amb una melodia senzilla que es va fent menys evident a mesura que avança. Com que la cançó és estròfica pura, tenim tres oportunitats d'escoltar-la i deixar-nos captivar pel seu encant.
És un dia atrafegat, d'últims detalls i de cuines atapeïdes de gent i de cassoles, així que no us vull prendre ni un minut més dels imprescindibles. Només vull desitjar-vos pau, joia, llum, esperança i la millor companyia. Bon Nadal!
O Liebe, die am Kreuze rang,
O Liebe, die den Tod bezwang
Für alle Menschenkinder,
Gedenk' in dieser heil'gen Nacht,
Die dich zu uns herab gebracht,
Der Seelen, die dir fehlen!
O Liebe, die den Stern gesandt
Hinaus ins ferne Morgenland,
Die Könige zu rufen;
Die laut durch ihres Boten Mund
Sich gab den armen Hirten kund,
Wie bist du still geworden?
Noch eine fromme Hirtin liegt
In blindem Schlummer eingewiegt
Und träumt von grünen Bäumen.
Singt nicht vor ihrem Fensterlein
Ein Engel: Esther, lass mich ein,
Der Heiland ist geboren?
Oh, amor, que et debateres a la creu,
oh, amor, que la mort venceres
per a tots els fills dels homes,
recorda, en aquesta nit sagrada,
que t'ha dut fins a nosaltres,
les ànimes que et troben a faltar!
O amor, que envires l'estel
cap a l'Orient llunyà
per cridar-hi els Reis;
que, a través dels llavis del teu missatger
et revelares als pobres pastors,
com t'has tornat tan silenciós?
Una devota pastora encara jeu
bressolada en un somni cec
i somnia amb arbres verds.
No canta davant la seva finestreta
un àngel: Ester, deixa'm entrar,
el Redentor ha nascut?
Articles relacionats
Estel de Betlem
No sé ben bé com ha anat, però ja és aquí Nadal. I amb ell, tres entrades més breus amb tres cançons nadalenques per avui, el dia de Nadal i el dia d'Any Nou. Aquesta setmana ens la porta el compositor Charles Ives, aquell senyor que de dia venia assegurances i de nit componia. Ives es va mantenir sempre al marge de l'establishment musical, alhora que molt aferrat a la vida quotidiana dels americans, i totes dues coses es reflecteixen a la seva obra; era un esperit lliure, la seva música no només no era gens acadèmica, sinó que sovint era extremadament original.
Temps de Nadal
És temps de Nadal. Aquest any el calendari disposa tres setmanes fins el dia de Reis i, com sempre, dedicarem les tres entrades corresponents a cançons relacionades amb el Nadal. Per començar tindrem una de les imatges musicals nadalenques més habituals, la cançó de bressol; al capdavall celebrem el naixement d'un nen. Fins ara n'hem escoltat una de Brahms (Geistliches Wiegenlied), dues de Britten (That jongë child i Balulalow) i una d'Strauss (Weihnachtslied) i avui n'afegirem a la llista una de Barber, A Slumber Song of the Madonna.
On és la llum?
La setmana passada parlàvem d'una de les imatges més habituals a la música nadalenca, l'infant bressolat per la seva mare; aquesta parlarem d'una altra idea imprescindible al Nadal: la llum, perquè el solstici d'hivern, que coincideix amb les dates del Nadal (bé, per ser precisos, és a l'inrevés) marca el retorn de la llum després de les llargues nits d'hivern. La tradició cristiana ha unit totes dues imatge, el naixement d'un nen és també el naixement de la llum i l'esperança, i així celebrem la festa de Santa Llúcia, decorem casa nostra amb espelmes i passat Reis ens adonem amb alegria que, de sobte, es fa de nit més tard. Però no som nosaltres, els qui vivim a tocar de la Mediterrània, els qui patim més la manca de llum; són les terres del Nord, amb les seves nits llarguíssimes, i un sol tan feble que a penes el notes a la cara. En aquest context pren tot el sentit una [...]
